Montero adverteix a l'independentisme que no negociarà "concessions polítiques" a canvi dels pressupostos

MadridL’últim trimestre de l’any estarà marcat políticament per la taula de diàleg entre el govern espanyol i el català, d’una banda, i pel debat sobre els pressupostos de l’Estat, de l’altra. I així és com vol que sigui la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero: dos fronts independents que “no s’interfereixin ni es perjudiquin”, tal com ha manifestat aquest dijous en una entrevista a Efe. Un avís clar al sobiranisme perquè no posi un preu inassumible per al govern amb matèries que no tinguin a veure estrictament amb els comptes, tot i que al cap i a la fi és l’executiu qui s’haurà de guanyar els suports.

El desig de l’encarregada d’elaborar els comptes és que en la negociació no entrin “concessions polítiques” que contaminin el debat pressupostari. Tanmateix, en l'aprovació de la norma més important de l'any, ja que garanteix en bona part l'estabilitat d'un executiu –en aquest cas podria esgotar la legislatura–, hi acostumen a entrar moltes més variables. Sense anar més lluny, el PNB va arrencar l’any passat la transferència de la competència de les presons d’Euskadi a canvi del sí als pressupostos.

Predisposició d’ERC i el PDECat

Les paraules de Montero, però, anaven dirigides especialment a les formacions catalanes, perquè es refereix explícitament a la taula de diàleg, prevista per a mitjans de setembre. “El full de ruta dels pressupostos està molt definit i determinat i espero que ningú tingui la temptació de condicionar una cosa amb l’altra”, avisa la ministra, que insisteix que no s’ha de barrejar “el debat sobre com millorar l’autogovern a Catalunya o com possibilitar una millor comoditat d’aquells que serien més proclius a buscar un encaix fora d’Espanya” i el d’un pressupost que també “és bo per a Catalunya”. La perspectiva de l’executiu espanyol és comptar amb el suport d’Esquerra i el PDECat, que des del divorci amb Junts ha apostat per una actitud de col·laboració amb el PSOE i Unides Podem.

La formació representada per Ferran Bel al Congrés, amb quatre diputats, ja va donar el vistiplau l’any passat i la seva estratègia a Madrid és la de fer-se visible al màxim possible, especialment després de quedar fora del Parlament. El PDECat entén que acompanyar el govern negociant millores per aCatalunya és el camí a seguir. Fins ara, Junts se n’ha desmarcat. Per la seva banda, per a ERC cada votació rellevant que suposi sostenir l’executiu de Pedro Sánchez requereix una justificació al darrere que convenci el votant independentista. Si per al PDECat la taula de diàleg no pot ser una moneda de canvi –no hi participa–, ERC la va acordar amb el PSOE per a la investidura del president espanyol. “Sense diàleg no hi ha legislatura”, va advertir el portaveu republicà, Gabriel Rufián, durant aquell debat.

Així és com ERC va condicionar el seu rol al Congrés, i aquesta tardor es posarà a prova amb la coincidència de tots aquests elements, als quals s’afegeixen els avenços emmarcats en la Comissió Bilateral. És un nou front que pot ajudar tant el PSOE com els republicans a alliberar de pressió la taula de diàleg, a la qual s’arriba amb una premissa coneguda: l’aposta d’uns –l’autodeterminació– és una línia vermella per als altres. La concessió dels indults es va contextualitzar des de la Moncloa com un gest al qual l’independentisme havia de correspondre, però ERC encararà la tardor amb ànim de parlar de la llei mordassa i de la reforma del Codi Penal i del Tribunal de Comptes.

A falta de setmanes encara perquè s’iniciïn converses, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va explicar fa uns dies que la condició principal per aprovar els comptes és que es compleixi el que es va pactar als del 2021, bàsicament un augment de 340 milions d’euros en transferències i inversions per a Catalunya. Es va pactar celebrar una comissió de seguiment que encara no s’ha reunit. 

Acord amb Podem, el primer pas

El primer pas de Montero és definir el projecte juntament amb el soci de govern. La ministra ja treballa amb el responsable econòmic de Podem, Nacho Álvarez, però ahir no va voler revelar gaires detalls més enllà que en els últims dies diversos ministres han parlat de nou d’uns pressupostos “expansius”. L’acord amb la formació lila és el primer repte de la titular d’Hisenda. En els últims dies diverses veus d’Unides Podem insisteixen en la llei d’habitatge –que l’any passat ja va ser un factor extern que va condicionar el debat amb una fotografia conjunta de les forces d’esquerres–, la reforma fiscal i la pujada del salari mínim interprofessional. 

El dirigent de Podem Javier Sánchez Serna va afirmar fa uns dies a Europa Press que el seu partit tornarà a plantejar fixar un 15% d’impost de societats a les grans empreses, per bé que Montero posa l’accent en tenir un debat a escala europea sobre aquest tribut a les multinacionals. La pujada de la fiscalitat del dièsel, que el curs anterior va ser objecte de debat i que es va acabar eliminant del projecte, no entra en els plans de la ministra. Tampoc va aclarir si accedirà a la pujada de l’SMI, però admet que l’evolució econòmica és un “bon senyal” i que és més viable l’augment aquesta tardor que a principis d’aquest any o l’anterior.