L’estat d’alarma dona marge per monitoritzar la població

BarcelonaDes del 16 de març la població a Espanya està confinada i ara es comença a parlar d’un desconfinament gradual acompanyat d’eines informàtiques de control a la població i fins i tot de l’aïllament dels malalts asimptomàtics per evitar un nou brot. Totes les mesures són legals? ¿El govern pot accedir a les dades dels ciutadans per motius de salut pública? On queda la llibertat de moviments i la privacitat? Els experts consultats per l’ARA no tenen una resposta única, però admeten que mentre sigui vigent l’estat d’alarma el govern té marge per augmentar el control sobre la població.

Josep Lluís Martí, professor de la UPF i especialista en filosofia del dret, afirma que, sobre el paper, l’estat d’alarma permet tot el que s’ha plantejat fins ara. Una altra cosa és si és correcte des del punt de vista moral o polític. Considera que la llei dona un ampli marge al govern per controlar la llibertat de moviments. Ara bé, avisa que és en situacions d’emergència que els governs aprofiten per “abusar del poder”. En tenen una opinió diferent el catedràtic de dret processal Jordi Nieva i l’advocada penalista Laia Serra, que dubten que l’estat d’alarma habiliti per impossibilitar del tot la mobilitat, perquè la llei del 1981 parla de “limitar la circulació o la permanència” en llocs determinats. “L’arrest domiciliari no està emparat”, denuncia Nieva. En tot cas, afirma que poca cosa es pot fer si cap grup de l’oposició ho qüestiona. Serra afegeix que durant l’emergència es fa difícil fiscalitzar les decisions des del punt de vista dels drets perquè fins ara la prioritat han sigut les restriccions per contenir la pandèmia. “S’ha eclipsat el debat jurídic i polític de fons”, diu. És on posa èmfasi el filòsof Josep Ramoneda: recorda que s’ha parlat d’economia però no s’ha posat en la primera línia del debat les llibertats afectades en temps d’excepcionalitat, que haurien de ser “mínimes”. “En un clima de por, l’autoritarisme adquireix prestigi”, diu.

Amb el desconfinament s’ha posat sobre la taula una altra discussió: la monitorització no només dels moviments de la població a través de dades anònimes i agregades (ja vigent des del 27 de març), sinó també del control dels contactes per identificar contagis (ja no serien dades anònimes) i aïllar focus de la malaltia. “No és només privacitat, també drets i llibertats”, diu Liliana Arroyo, investigadora de l’Institut d’Innovació Social (Esade): “No sabem què es vol fer amb les dades ni si serviran per multar”. “És incompatible amb el dret a la intimitat”, afegeix Nieva. Legalment, però, Josep Domingo, director de la càtedra Unesco de privadesa de dades, afirma que la UE permet als estats prendre aquestes mesures durant l’emergència sanitària si són “proporcionals”, “transitòries” i després les dades són destruïdes. Gemma Galdon, directora d’Eticas Research & Consulting, va més enllà i afirma que l’administració ho podria dur a terme sempre que justifiqui que persegueix la seva finalitat pública. Ara bé, malgrat el marge legal, els experts reclamen fer-ho de manera que s’envaeixi el mínim possible la privacitat i que només es recullin les dades necessàries. Si parlem de fer que les dades deixin de ser anònimes, Domingo planteja que la localització es faci amb les coordenades xifrades i que l’Estat només conegui les distàncies entre individus i no on són. Galdon proposa l’alternativa de descentralitzar el sistema: que hi tingui accés el ciutadà (el mòbil l’avisaria si ha estat en contacte amb un contagiat) i que l’Estat no en tingui constància. Cada persona generaria un codi (positiu o negatiu) que indicaria si pot circular o no per la via pública en funció de si té covid-19 (s’hauria de combinar amb tests). Admet la reducció de llibertat, però també hi veu una manera que les persones no contagiades la recuperin.

Arroyo hi és reticent. Veu útils els estudis amb dades anònimes i agregades, però creu que fer un pas més seria “carregar-se la confiança social” i “posar en dubte la democràcia”. Recepta tests massius per identificar els contagiats i responsabilitat individual per frenar el virus.