Mónica Oltra, vicepresidenta i fallera major

ValènciaMónica Oltra és una fallera orgullosa. És per això que no ha d’estranyar que dijous, abillada amb el tradicional mocador de la festa, la líder de Compromís utilitzés la seva presència al Senat per retreure als dirigents de la cambra la seva “manca de sensibilitat amb la diversitat cultural” per haver-la citat a comparèixer a la comissió d’investigació sobre el finançament dels partits coincidint amb l’inici de la festa gran de València, i just l’any que la vicepresidenta del govern valencià és fallera major de la seva comissió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Després de 25 anys a l’agrupació, aquest 2018 Oltra serà la imatge de la falla Ángel del Alcázar-José Maestre “El Cid”, una petita comissió que en els pròxims mesos haurà de canviar de nom després que l’Ajuntament de València hagi modificat la denominació de 51 carrers en compliment de la llei de memòria històrica. Entre ells, la via pública que dona nom a la falla d’Oltra, i que rep l’apel·latiu del segovià Antonio Rivera Ramírez, que va ser president de la Federació d’Estudiants Catòlics i combatent en la Guerra Civil.

La queixa al Senat, lluny de ser un exercici folklòric, va ser una maniobra ben pensada i, de ben segur, rendible. Oltra sap que les seves paraules ressonen més enllà de les fronteres tradicionals del valencianisme polític. Aquesta competitivitat ha provocat que el seu “regnat” faller hagi sigut motiu de crítica. Ho ha sigut tant entre les files conservadores com entre les progressistes. Els primers recelen que el discurs de la política nascuda a Paterna continuï penetrant entre el segment de la població que més s’enorgulleix de les tradicions i que el Partit Popular tan bé va saber vincular a l’ideari conservador durant els mandats d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Els segons desconfien de la seva tendència a marcar perfil propi, sabedora com és que la seva popularitat, especialment en els barris més allunyats del nacionalisme valencià, és un recurs sempre invocable en les negociacions de la coalició.

Entre les files progressistes cou especialment la fredor amb què Oltra s’ha referit al procés català. La número dos del Consell, amb tesis semblants a les dels comuns, defensa una identitat “basada en el patriotisme de la gent” i no en banderes, amb un sistema que sigui garantia del compliment dels drets socials com a “tret definitori del poble valencià”, que cohesioni la societat entorn d’un model de benestar i protecció del qual els valencians “puguin sentir-se orgullosos”.

La política valenciana té clar quin és el seu bàndol i durant els últims mesos no s’ha cansat de negar el caràcter conservador de la festa de la pólvora, els bunyols i el soroll. “A les Falles se’ls exigeix una cosa que no se li reclama a la resta de la societat”. “Esclar que encara hi ha desigualtats en el món de les Falles, però com les que hi ha en el món laboral”, subratlla la vicepresidenta per després remarcar que ser “fallera major no és ser una dona objecte”.

Oltra té clar que gaudirà del seu regnat faller amb plenitud. Estima la festa i sap que quan dissabte a la nit s’endinsi a la plaça de la Mare de Déu de València en l’acte de l’ofrena li serà difícil reprimir les llàgrimes. Segurament tampoc voldrà. Reclama el seu dret a viure la festa i a deixar de ser vicepresidenta durant uns dies per ser fallera major.