Monedero plega molest amb el rumb d’Iglesias

MadridEncara amb ben poc poder institucional, Podem ja viu la seva primera crisi interna profunda. Juan Carlos Monedero, un dels fundadors del partit, agafa distància i ahir va dimitir dels càrrecs a l’executiva. Ho fa quan falta menys d’un mes per a les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig, en què la formació -previsiblement- entrarà a formar part de molts ajuntaments i Parlaments de l’estat espanyol. De fet, és aquesta tensió entre l’activisme -que té l’epicentre en carrers i places- i el poder polític convencional la que ha fet insostenible la seva continuïtat a la cúpula de Podem. El rumb que han triat Pablo Iglesias, Íñigo Errejón i Carolina Bescansa, de moderació del discurs públic, no és el seu.

Per al líder de la formació, la renúncia del fins ara secretari de procés constituent i programa té dues cares. D’una banda, evidencia que, malgrat les inconcrecions en temes delicats com la forma de l’Estat o el dret a decidir dels catalans, les diferències de portes endins existeixen i el debat és cru. Davant el camí socialdemòcrata que miren de prendre ara els principals dirigents, Monedero encarna l’ala més a l’esquerra: se’l considera un dels ideòlegs del 15-M i va ser assessor d’Esquerra Unida quan el coordinador general n’era Gaspar Llamazares. De l’altra, però, aquest adéu permet a Iglesias deixar anar llast i deixar enrere un col·laborador molt qüestionat pels diners rebuts per feines fetes en diversos països llatinoamericans, amb la Veneçuela chavista al capdavant.

L’allunyament de les tesis que defensen els seus excompanys de direcció ha sigut progressiu i en els últims temps. Monedero s’havia anat situant en un segon pla, refugiat en l’elaboració del programa electoral, una tasca que ha esperat a acabar abans de fer pública la dimissió. Ahir, però, en una entrevista a Radiocable.com, va posar veu i raonaments a aquesta situació. Creu que, malgrat la joventut del partit, Podem s’assembla massa als altres. A la vella política. A la casta. Per exemple, perquè no té “temps per fer una reunió amb un petit cercle perquè és més important un minut de televisió”. Els presumptes vicis de la “partitocràcia” haurien contaminat una eina política que naixia, precisament, per lluitar contra això. Se sent “traït i enganyat” per la manera de fer política a Espanya i, en conseqüència, fa un pas enrere abans no es comenci a confeccionar la llista per a les generals de finals d’any.

“Potser Juan Carlos no és un home de partit, és un intel·lectual que necessita volar”, va afirmar Iglesias a la tarda, quan va anunciar la dimissió del seu company i va vincular la decisió als atacs que ha rebut durant mesos. Tots van voler deixar clar que, malgrat tot, continuen sent “amics” i que el lligam ideològic de Monedero amb Podem es manté: “El meu partit és el més decent que hi ha en la política espanyola”, havia sentenciat a l’entrevista el fins ara número 3. Que es preservin aquests ponts, però, no amaga les discrepàncies de fons sobre el full de ruta per als mesos vinents, en què, si les enquestes no s’equivoquen, Podem serà un dels quatre grans partits del mapa espanyol.

Moderació i poder

Si ara ell fa un pas enrere és perquè considera que cal recuperar la “frescor” contestatària del 15-M i no pas intentar tenir una bona entrada al sistema: “No vull que em vegin com un dels seus els que han enfonsat el país. No vull que aquesta gent sigui amiga meva”, va dir. Una crítica directa als gestos fets cap a l’establishment econòmic i polític, amb els quals s’han reunit en diverses ocasions per fer pedagogia de les polítiques que posarien en marxa en cas d’arribar a la Moncloa.

L’altre dard a l’equip d’Iglesias fa referència a la concepció de la política lligada a la lluita pel poder. “Sóc més de Galeano que de Juego de tronos ”, va etzibar, en referència a la sèrie preferida del secretari general, que fins i tot l’hi va regalar recentment al rei Felip VI. Dues concepcions que s’han fet irreconciliables i que, com ell mateix va reconèixer, creen “tensió” no només a la direcció sinó al conjunt de l’organització, que en un temps rècord ha fet el salt del carrer a les institucions. Iglesias va dir que també viu amb “nostàlgia” els temps passats. Però deixant clar que són això, passats, i que ara està en una altra fase.

Juan Carlos Monedero. El pare polític que vetlla pels orígens

Des d’ahir el professor de ciència política de la Universidad Complutense de Madrid és la veu crítica de Podem. L’home amb l’autoritat moral -té la paternitat del partit- per denunciar les desviacions del guió original. Pablo Iglesias va admetre que la dimissió és “dolorosa” pel pes de Monedero en la biografia de la formació. A l’entrevista que va servir per confirmar la ruptura va reivindicar la condició d’“intel·lectual” per explicar que vol distància i que no té cap interès a estar en el dia a dia de la política institucional que s’acosta. Entre altres coses perquè sense tenir cap càrrec ha tastat la cara menys dolça de la política: la compareixença per mirar de justificar els diners rebuts de governs llatinoamericans va ser un punt d’inflexió. Alliberat dels condicionants de qui aspira a un escó, el seu ha sigut un primer toc d’atenció a no oblidar els orígens, els que els han fet arribar on són. Podem té molt present els errors i els encerts del PSOE. “Avui penso amb molta estima en Varufakis”, va subratllar Monedero, emmirallant-se en el ministre i professor grec.