Vera Jourová, l'euroescèptica que ha unit el PSOE i el PP

Brussel·lesArribar i moldre. Això és el que ha fet la vicepresidenta de Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová (Trebic, 1964), amb l'acord entre el PSOE i el PP sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de mesos de negociacions amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, com intermediari, la representant txeca ha aconseguit fer realitat l'entesa pocs dies després d'agafar-li el relleu.

Tot i que fonts de la negociació assenyalen que Reynders, que va presentar candidatura a presidir el Consell d'Europa, ja va deixar gairebé encaminat l'acord, asseguren que el paper de Jourová ha sigut clau per segellar-lo. I confirmen la fama que la persegueix: sempre ho té tot molt ben estudiat i és de tracte agradable i dialogant, si bé sol adoptar un to més aviat murri i escèptic amb el funcionament de la Unió Europea i contra l'establishment polític.

De fet, quan per anunciar l'acord va haver de fer dues rodes de premsa perquè el PSOE i el PP van voler evitar comparèixer junts, Jourová va fer gala de la seva habitual ironia per ridiculitzar l'estranya coreografia. "Sembla un déjà-vu", va dir somrient quan va haver de ressaltar les bondats de l'entesa per segona vegada consecutiva.

En aquest sentit, ella s'ha definit en més d'una ocasió amb un adjectiu ja molt rebregat: "pragmàtica". En el seu cas, vol dir que defensa l'existència de la UE perquè creu que és convenient tant per als interessos d'Europa com per a Txèquia, però sempre li ha agradat la idea d'un bloc més federal i d'una Brussel·les més poderosa.

El seu nomenament per primera vegada com a comissària de Justícia el 2014 va aixecar molta polseguera pel seu euroescepticisme i per formar part del partit populista i euroescèptic ANO 2011, que controla el magnat txec Andrej Babis. A més, Jourová, que és graduada en dret i havia treballat com a gestora cultural en administracions de la seva regió, tampoc no tenia cap mena d'experiència en les institucions comunitàries.

Tanmateix, finalment ha sigut una de les veus de Brussel·les més contundents durant les últimes dues legislatures contra les derives antidemocràtiques d'alguns països, com la de Polònia o Hongria, i en defensa de l'estat de dret. Després de deu anys a la Comissió, però, aquest divendres ha confirmat que deixava el seu partit i la política. Això sí, amb un últim èxit al sarró: l'acord sobre el CGPJ.