El govern espanyol s'obre a derogar el delicte d'injúries a la Corona

MadridDesprés dels cinc dies de reflexió de finals d'abril, Pedro Sánchez va dir que es quedava a la Moncloa per impulsar una "regeneració democràtica" a l'Estat. Gairebé cinc mesos després, el compromís ha arribat al consell de ministres amb l'aprovació d'un "pla d'acció per a la democràcia" que inclou 31 mesures que "s'aniran implementant" en els pròxims tres anys de legislatura. Encara que el PSOE ha evitat posar-ho explícitament per escrit, els socialistes s'obren a derogar el delicte d'injúries a la corona amb el compromís d'estudiar una "reforma integral dels articles del Codi Penal que poden afectar el dret de llibertat d'expressió i la creació artística". "Entre altres casos quan es refereixi a les institucions de l'Estat, es tracti de delictes contra els sentiments religiosos o d'escarni públic o altres supòsits", diu el text.

En la compareixença posterior al consell de ministres, el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, no ha volgut concretar quins articles seran reformats. Ara bé, des de Sumar donen per fet que en el compromís s'hi inclouen les injúries a la Corona perquè el treball que duran a terme busca adaptar aquests tipus penals a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que ha explicat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha afirmat que treballaran a partir de les seves sentències i n'ha citat justament una del 2018 que va condemnar Espanya per haver perseguit la crema de fotos del rei.

La reforma del Codi Penal hauria de modificar, per tant, els articles que han permès condemnar artistes, rapers, usuaris de xarxes socials o periodistes. Ara bé, queda fora de la reforma el delicte d'enaltiment del terrorisme. Pel que fa a la llei mordassa, Urtasun ha explicat que s'ha tancat el compromís amb el PSOE de derogar la part que permet sancionar professionals de la informació en la cobertura d'accions de les forces de seguretat. Queda lluny de la reforma més àmplia que exigeixen els socis parlamentaris, bloquejada des de l'anterior legislatura, i que el ministre de Sumar ha instat a continuar intentant.

Registre de mitjans

De moment, l'executiu espanyol ha plantejat un "full de ruta" amb un esquelet de les reformes legislatives que vol impulsar, però encara sense entrar en detall. Tal com va avançar Sánchez, un dels eixos està enfocat en l'ecosistema informatiu de l'Estat i planteja, entre d'altres, la creació d'un registre dels mitjans de comunicació per lluitar contra les fake news. L'elaboració d'aquest registre s'encarregarà a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l'estructura i funcions de la qual s'haurà de reformar perquè pugui assumir les competències de supervisió dels mitjans de comunicació. En el registre es farà pública la informació sobre la seva propietat i la inversió publicitària que rebin en un intent de combatre els anomenats pseudomitjans.

Justament amb aquest objectiu, el govern espanyol també vol reformar la llei de publicitat institucional "per introduir criteris de transparència, proporcionalitat i no discriminació en la seva assignació", així com per fixar sistemes que mesurin les audiències que garanteixin que no es poden "falsejar". "Es tracta d'evitar que amb diners públics s'estiguin finançant pseudomitjans", ha concretat Urtasun, i impedir que n'hi hagi de sobredimensionats per interès polític. La part del paquet sobre mitjans de comunicació està basada en un reglament de la Unió Europea aprovat el març passat, tal com va avançar Sánchez en una compareixença inconcreta al Congrés a mitjans de juliol per explicar el pla.

Més enllà de l'ecosistema informatiu, el document també fixa l'objectiu de reformar la llei de secrets oficials, que data del 1968 i s'ha intentat modificar sense èxit en reiterades ocasions, i d'impulsar mesures per ampliar la informació que obté la ciutadania del poder executiu. Una altra llei que el govern espanyol vol reformar és l'electoral, per fer obligatòria l'assistència a debats electorals i la publicació de les microdades de les enquestes electorals. L'executiu també vol impulsar una llei de grups d'interès i reforçar l'obligació dels partits polítics i diputats de fer públics els seus comptes i béns amb un règim sancionador.

Negociació amb els grups

Bolaños i Urtasun han estat els encarregats de parlar amb els grups parlamentaris d'aquest pla, que hauran de continuar negociant per aconseguir aprovar al Congrés les lleis que cal retocar o impulsar perquè es concreti. De moment, fonts dels partits de la majoria plurinacional n'han criticat, de nou, la inconcreció i la manca d'ambició. Des d'ERC ho veuen una "declaració d'intencions" que són "molt tèbies" i encaren amb "preocupació" la tramitació parlamentària. En el cas de Junts consideren que serà "més maquillatge" i el PNB critica que el pla no hagi estat consensuat i sigui "inconcret".

"Comptem amb ells per obrir la porta al debat i la conversa pública. El document és només un primer pas", ha dit Urtasun. Bolaños ha estat molt més efusiu i ha reivindicat que és un pla "molt ambiciós" i "alineat amb les polítiques europees". "Busca restaurar plenament la confiança en la democràcia", ha dit Bolaños, que ha situat les fake news difoses per "pseudomitjans" com les grans culpables de la "desafecció" ciutadana. Per contra, el pla ha deixat fora de les reformes el poder judicial i tampoc aborda el lawfare.

Suport del PP

Sánchez va demanar aquest dilluns el suport de "tots els demòcrates" i, en particular, del PP pel fet que els conservadors europeus van donar suport a Brussel·les al reglament. La resposta del PP no va trigar a arribar en forma de negativa. Fonts dels populars avisen que el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo "no donarà suport a cap plantejament del govern que es basi a controlar els mitjans de comunicació", i ho veuen com "una cortina de fum" per tapar el cas Begoña Gómez en una maniobra que veuen més pròpia de règims dictatorials.