Pedro Sánchez fa balanç d'un any marcat pels equilibris al Congrés i l'ofensiva judicial

MadridEl president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest migdia per fer balanç del 2024 després d'una setmana marcada per l'ofensiva judicial contra el PSOE, amb les declaracions del cas Koldo i de Begoña Gómez, i els equilibris del govern estatal amb els seus aliats parlamentaris per tirar endavant l'agenda legislativa. De nou, el cap de l'executiu espanyol ha aprofitat per treure pit de la bona marxa de l'economia i per carregar contra l'estratègia de la dreta i l'extrema dreta.

Tot i les dificultats, el cap de l'executiu presumeix d'estabilitat i de la capacitat d'arribar a acords que li ha permès tirar endavant una vintena de lleis en poc més d'un any de mandat i ha tornat a criticar a la dreta i l'extrema-dreta per les seves "estratègies de desgast": "Estem davant una oposició que ha renunciat plantejar un projecte, que intenta guanyar amb mentides el que no va guanyar amb vots l'any 2023", ha dit Sánchez.

L'aprovació definitiva de la reforma fiscal i de la llei sobre el servei públic de justícia en són dos exemples. Amb l'objectiu d'accelerar les negociacions per aprovar els pressupostos del 2025 a la primavera –clau per a la fita d'esgotar la legislatura el 2027–, Sánchez ha entomat decisions per intentar seduir els seus socis de la majoria plurinacional de la investidura, especialment Junts, que manté la petició d'una qüestió de confiança, i ERC. En el cas de Junts, el consell de ministres d'aquest dimarts ha desclassificat documents del CNI sobre el 17-A, segons confirmen fonts del ministeri de Defensa a l'ARA. Aquest era un compromís dels socialistes amb els juntaries en el marc de la votació de Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa.

Un altre d'exemple d'aquesta necessitat d'acontentar els socis, en aquest cas d'esquerres, és l'aprovació d'un reial decret llei per estendre el gravamen a les energètiques un any més. Una picada d'ullet als republicans, i també a Podem, EH Bildu i el BNG. La Moncloa, però, assumeix que decaurà un cop arribi al Congrés per l'oposició, entre d'altres, dels de Carles Puigdemont i el PNB. Aquesta, doncs, és tan sols una mostra de la complexitat a la qual s'enfrontarà el govern de coalició per fer realitat els nous comptes del 2025 (continuen prorrogats els del 2023), que es negociaran sense que s'aturin els atacs de la dreta i l'extrema dreta pels presumptes casos de corrupció que esquitxen el PSOE.