Sánchez es trobarà amb Puigdemont: "A efectes polítics ja s'aplica l'amnistia"

MadridLes últimes votacions al Congrés dels Diputats en què PP i Junts s'han aliat són un "èxit" de la llei d'amnistia, o com a mínim així ho veu el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest dilluns no ha dubtat a titllar "d'hipòcrita" l'actitud dels d'Alberto Núñez Feijóo. "Els que titllaven de colpistes l'independentisme, ara presumeixen de pactar-hi [...] No sé com ho deuen interpretar els seus votants", ha afirmat Sánchez durant el balanç de l'any. Per al president espanyol, el que ha aconseguit aquesta norma és que "tots els actors polítics, estiguin fent política". El cap de l'executiu espanyol fins i tot ha esmenat aquells missatges que posen en entredit desplegament de la norma: "A efectes polítics ja s'aplica l'amnistia", ha dit Sánchez. Fa uns dies, Carles Puigdemont denunciava que no s'estava aplicant.

De fet, més enllà de la pinça que els populars i els juntaires han fet a l'hora de tombar certes mesures econòmiques, com ara la continuïtat de l'actual gravamen a les energètiques, ha estat el mateix Feijóo qui ha defensat recentment que els de Carles Puigdemont són "un partit coherent amb qui hi ha certa afinitat". De moment, però, aquests gestos no van més enllà de votacions econòmiques puntuals a la cambra baixa espanyola. Tanmateix, no afavoreixen al PSOE, que tot i seguir comptant amb els de Carles Puigdemont, cada cop que aquests es balancegen obertament a la dreta, la tensió amb els socis d'esquerra, sobretot Podem, escala, cosa que posa en evidència els equilibris i la fragilitat del bloc d'investidura.

Les paraules de Sánchez han tornat a anar de bracet de la tesi que des de la Moncloa fa temps que s'abandera: que la societat espanyola i catalana ja ha girat full del 2017 i que avui l'escenari és de "normalització" de les relacions. I és aquest marc el que propicia que Sánchez pugui fer-se tard o d'hora una foto amb Carles Puigdemont. De fet, la Moncloa ja va obrir aquesta porta fa un any, tot i que refredava la idea de la immediatesa. Ara, Sánchez ho ha tornat a posar damunt la taula, però continua sense mullar-se pel que fa al calendari. "Hem de mirar endavant i, per tant, no tinc cap problema de reunir-me amb els líders d'ERC [Oriol Junqueras] i Junts [Carles Puigdemont]", ha dit.

Dards a la dreta

La compareixença de Sánchez aquest migdia per fer balanç del 2024 ha arribat després d'una setmana marcada per l'ofensiva judicial contra el PSOE, amb les declaracions del cas Koldo i de Begoña Gómez. El president espanyol, però, insisteix que el temps "posarà les coses al seu lloc". "Absoluta tranquil·litat i confiança", ha reiterat Sánchez, que ha tornat a criticar l'estratègia de desgast de la dreta i l'extrema-dreta: "L'oposició ha renunciat a plantejar un projecte i intenta guanyar amb mentides allò que els vots no li van donar l'any 2023. És una estratègia que està abocada al fracàs".

El cap de l'executiu continua presumint d'estabilitat i de la capacitat d'arribar a acords que li ha permès tirar endavant una vintena de lleis en poc més d'un any de mandat. L'aprovació definitiva de la reforma fiscal i de la llei sobre el servei públic de justícia en són dos exemples. Amb l'objectiu d'accelerar les negociacions per aprovar els pressupostos del 2025 a la primavera –clau per a la fita d'esgotar la legislatura el 2027–, Sánchez ha entomat decisions per intentar seduir els seus socis de la majoria plurinacional de la investidura, especialment Junts, que manté la petició d'una qüestió de confiança, i ERC. De fet, en el cas de Junts, el consell de ministres d'aquest dimarts ha desclassificat documents del CNI sobre el 17-A, segons confirmen fonts del ministeri de Defensa a l'ARA. Aquest era un compromís dels socialistes amb els juntaries en el marc de la votació de Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa.

Un altre d'exemple d'aquesta necessitat d'acontentar els socis, en aquest cas d'esquerres, és l'aprovació del reial decret llei per estendre el gravamen a les energètiques un any més. Una picada d'ullet als republicans, però també a Podem, EH Bildu i el BNG. La Moncloa, però, assumeix que decaurà un cop arribi al Congrés per l'oposició, entre d'altres, dels de Carles Puigdemont i el PNB.

Tot plegat, però, és tan sols una mostra de la complexitat a la qual s'enfrontarà el govern de coalició per fer realitat els nous comptes del 2025 (continuen prorrogats els del 2023), que es negociaran sense que s'aturin els atacs de la dreta i l'extrema dreta pels presumptes casos de corrupció que esquitxen el PSOE.