La legislatura espanyola

Pedro Sánchez anuncia que limitarà el finançament públic de "pseudomitjans que no tenen lectors"

El president espanyol mostra tot el seu suport al fiscal general de l'Estat: creu que no ha de dimitir si l'imputen

Pedro Sánchez, en una imatge recent al Congrés
01/07/2024
4 min

BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que posarà un límit al finançament amb fons públics dels mitjans de comunicació digitals que a parer seu "no tenen lectors" i als quals s'ha referit com a "pseudomitjans". En una entrevista a la cadena SER, Sánchez ha avançat que presentarà aquest paquet de mesures "de regeneració democràtica" en una compareixença al Congrés el 17 de juliol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"El que estem estudiant és establir un màxim de finançament públic per als mitjans de comunicació que se sustenten en les mentides i la desinformació i que subsisteixen només amb recursos públics perquè no tenen lectors", ha reiterat. En aquest sentit, el cap de l'executiu proposarà una modificació de la llei de publicitat institucional per incorporar "transparència" en el finançament amb recursos públics dels mitjans digitals perquè, segons ha denunciat, "no és acceptable que amb recursos públics s'estigui finançant la desinformació".

La demanda d'una major transparència en matèria de publicitat institucional al govern espanyol és una reivindicació dels mitjans de comunicació que ve de lluny. A Catalunya, la publicitat institucional als mitjans de comunicació està supervisada per la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional (CAPI) de la Generalitat, que anualment fa pública una memòria en què detalla el repartiment que se n'ha fet i els imports que ha rebut cada mitjà. Segons detalla la llei, la inserció de la publicitat institucional s’ha de fer d’acord amb criteris d’implantació social i de difusió del mitjà informatiu corresponent, amb una consideració especial pels mitjans de comunicació locals i comarcals.

L'any 2020, 15 mitjans independents, entre ells l'ARA, van fer arribar a la secretaria d'estat de Comunicació i a diferents partits polítics una petició perquè s'establissin uns criteris més clars per l'assignació de la publicitat institucional. Per una banda, els mitjans van demanar que els anuncis de les administracions es deixessin de distribuir de forma discrecional i seguint criteris vinculats gairebé exclusivament a l’audiència. Per altra banda, es demanava que la inversió en comunicació que es fa des dels estaments públics servís per impulsar la igualtat de gènere als mitjans, la diversitat i la qualitat informativa. En la petició, els mitjans signants assenyalaven que la llei de publicitat i comunicació institucional "ha estat utilitzada per molts mitjans de comunicació per obtenir campanyes públiques i privades falsejant les seves dades d'audiència amb diversos mètodes il·legítims, i ha estat incomplerta per administracions de tots els colors polítics, que l'han fet servir de forma discrecional i opaca per afavorir mitjans afins".

En la petició també es feia constar la necessitat d'establir paràmetres objectius basats més en aspectes qualitatius que no pas quantitatius i d'exercir la transparència. "Les administracions han d'establir criteris transparents, plurals i estrictament periodístics per al repartiment de la publicitat institucional (anuncis i contingut patrocinat). Així mateix, hauran de revelar el destí i quantia de les seves campanyes i dels seus convenis amb els mitjans. Això afecta tant les institucions com les empreses públiques", insistien els signants.

La modificació de la llei de publicitat institucional avançada per Sánchez, se suma a altres mesures anunciades prèviament, com la reforma de la llei del dret a l'honor i del dret a rectificació, anunciades pel president espanyol després dels cinc dies de reflexió que es va prendre a finals d'abril per decidir si continuava o no al capdavant del Govern arran de la imputació de la seva dona, Begoña Gómez, que declara aquest divendres. Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha reiterat que tot ve d’una “denúncia d’un pseudosindicat com Manos Limpias amb mentides i desinformació” i ha afegit que “si el PP fa oposició amb aquest tema és que no hi ha res”.

D'altra banda, Sánchez ha mostrat el seu suport al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, de qui ha dit que no ha de dimitir si és imputat per la suposada filtració de dades de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. "El fiscal general de l'Estat té tot el suport del govern d'Espanya", ha expressat abans de reiterar que "per descomptat no ha de dimitir". Segons el president espanyol, el fiscal general s'ha limitat a "defensar la Fiscalia de Madrid" per aclarir "una mentida que surt de la mà dreta d'Ayuso", el seu cap de gabinet Miguel Ángel Rodríguez. "I per això s'ha d'imputar el fiscal general de l'Estat?", s'ha preguntat.

Aposta per un pacte entre PSC i ERC

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a defensar un pacte entre el PSC i ERC per fer Salvador Illa president de la Generalitat. “El present i el futur de la societat catalana, que ha patit molt, passa per una entesa entre no nacionalistes i independentistes", ha dit. "Els acords sempre són difícils d’assolir, però són necessaris perquè la ciutadania de Catalunya ha apostat per un acord entre aquests dos partits i obrir una nova etapa després de la mala experiència del govern de coalició entre ERC i Junts", ha afegit. 

En tot cas, Sánchez ha desvinculat aquesta negociació de la del nou finançament, que inclourà –ha dit– les "singularitats" de tots els territoris, però que s'haurà de negociar de manera "multilateral". "No és el mateix el finançament d'Astúries o Galícia que el de Catalunya, València o Madrid", ha subratllat, sense especificar la necessitat d'un nou model en concret per a Catalunya. Sánchez ha afirmat que "el principal problema" del sistema és la "competència fiscal a la baixa que han obert els governs del PP i Vox" perquè "la paradoxa és que estan reduint els impostos als rics", fet que provoca una "caiguda dels ingressos i un deteriorament dels serveis públics", però després "demanen al govern d'Espanya que els doni més recursos".

stats