Què passa si Pedro Sánchez dimiteix?

BarcelonaPedro Sánchez ha obert la porta a deixar la presidència del govern espanyol per la investigació que s'ha obert contra la seva dona. Podria sotmetre's a una qüestió de confiança –que no requereix majoria absoluta al Congrés i podria superar amb els seus socis–. Ara bé, què passa si fa un pas al costat? El president espanyol no pot cedir la presidència a dit, i només té dues alternatives possibles: que un altre candidat se sotmeti a un debat d'investidura o convocar eleccions.

Si convoqués eleccions, Sánchez no podria dissoldre les corts fins que hagués passat un any des de l'últim cop que ho va fer arran de les eleccions del 23 de juliol. Per tant, seria el 30 de maig (quan es va publicar al BOE), i des de llavors han de transcórrer 54 dies fins a la celebració de les noves eleccions. En aquest cas, les eleccions se celebrarien un altre cop pels volts del 23 de juliol, la mateixa data dels anteriors comicis. Durant aquest temps el govern estaria en funcions i no podria legislar i la vicepresidenta primera assumiria les funcions del president.

En canvi, si Sánchez opta per evitar tornar a passar per les urnes, se seguiria el procediment habitual de qualsevol investidura. El rei, després de consultar els representants dels grups polítics amb representació parlamentària i per mitjà de la presidenta del Congrés, proposarà un candidat a la presidència, que en aquest cas podria ser l'actual vicepresidenta primera del govern espanyol, que és María Jesús Montero, també ministra d'Hisenda.

El precedent de Calvo-Sotelo

Fins ara, la majoria dels presidents han estat derrotats a les urnes, no s’han presentat a la reelecció o han estat destituïts a través d’una moció de censura, com la que va fer Sánchez president i va apartar Mariano Rajoy el 2018. Però hi ha un cas diferent: Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener del 1981, sense convocar eleccions, menys de dos anys després d’accedir al govern en el seu tercer mandat, pel soroll de sabres que acabaria desembocant en el frustrat cop d'estat del 23-F.

La seva renúncia va abocar el Congrés a una nova sessió d’investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es va celebrar el 20 de febrer. A la primera sessió no va assolir la majoria absoluta, i a la segona sessió, tres dies després, en què només calia una majoria simple, els colpistes la van avortar. Finalment Calvo-Sotelo va ser investit, malgrat que el seu govern va durar poc més d’un any i va convocar eleccions anticipades, que va guanyar el PSOE de Felipe González per majoria absoluta.

Si ara el nou candidat no aconseguís ser investit –necessitaria els vots de l'esquerra i els independentistes catalans i bascos–, la Constitució estableix un termini de dos mesos durant els quals es poden proposar nous noms. Si després d'aquests dos mesos cap candidat no és investit, el rei dissol les dues cambres i hi tornaria a haver noves eleccions.