MadridTot el que va passant en l'àmbit polític aquests dies de llarg cicle electoral confirma la distància sideral que existeix entre el PP i el PSOE, i la seva incapacitat, barrejada amb la falta de voluntat, per arribar a acords. No n'hi haurà ni sobre finançament autonòmic, ni sobre política exterior, ni sobre els pressupostos del 2025 –els d'aquest any ja no han estat possibles–, ni sobre res de res políticament rellevant. En tot socialistes i populars són antagònics, fins i tot en un assumpte en el qual han coincidit en una actitud de fingida i falsa prudència.
Es tracta de l'agenda de compareixences a la comissió d'investigació formada al Congrés sobre la falta de control i les irregularitats ocorregudes en el tràfic de mascaretes i altres materials sanitaris durant la pandèmia de la covid-19. La del Senat va a banda, és tota del PP, per la seva majoria en aquesta cambra. Però també confirma l'ànim de confrontació permanent entre els dos grans partits estatals, i la seva vocació de destrucció de l'adversari. Ara bé, la cautela entra en escena quan tots dos comprenen que amb el foc creuat sense límits poden prendre més mal de l'habitual, o quan veuen que els perjudicats poden ser els dirigents que més convé preservar.
Comprovem així que en relació amb el cas Ábalos-Koldo, per un costat, i en relació amb els negocis i fraus fiscals de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per un altre, les llistes aprovades inicialment sobre les compareixences que es produiran a les mencionades comissions d'investigació parlamentària no han inclòs tots els noms que s'esperaven. La sospita generalitzada és que socialistes i populars no han volgut gastar tota la pólvora a la primera descàrrega d'artilleria, però el fet és que a la llista no apareix Alberto González Amador –la parella d Ayuso–, ni Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Es pot pensar que la seva absència és la conseqüència d'un comportament responsable dels partits proposants, perquè en rigor no hi havia motiu per convocar-los. Però si aquesta fos la raó, caldria preguntar-se com és que els dos principals grups parlamentaris han dedicat tants esforços a intentar col·locar-los al centre de la tasca de desgast de l'adversari, amb el corresponent desplegament mediàtic. Per tant, si ara es rebaixa la pressió no serà per falta de ganes de seguir apallissant-se. El motiu, en canvi, sembla derivar del fet que el PSOE i el PP han preferit deixar l'ampliació de la llista de convocats a la comissió per acordar-la o no segons com estigui el pati quan arribi el moment de decidir-ho. No ha faltat qui hagi interpretat que els dos grans partits han arribat a un pacte implícit, per controlar riscos a l'inici de les confrontacions electorals en marxa o previstes per aquest trimestre, primer al País Basc, després a Catalunya i finalment a Europa.
Ampliar citacions més endavant
Particularment, em costa creure en un pacte implícit. Penso més aviat que no haurà calgut que socialistes i populars acordessin una treva. La raó per la qual han alleugerit la possible càrrega de la comissió d'investigació del Congrés és perquè per ara ja tenen prou feina a interrogar els 134 convocats inicialment. Sempre quedarà temps per ampliar les citacions si més endavant uns i altres ho consideren estratègicament adequat. Els que voldríeu que tothom passés per la quilla de la comissió d'investigació no perdeu l'esperança. Segons siguin les circumstàncies dels pròxims mesos, aquesta nova instància parlamentària pot donar molt de joc.
Una altra cosa és que pugui generar consens sobre responsabilitats polítiques sobre els abusos i el tràfic d'influències no només al voltant de les mascaretes, sinó en altres episodis en què es puguin detectar relacions perilloses, difícils d'explicar. Sobre el cas Ábalos-Koldo, per exemple, em costa creure que ja ho sapiguem tot. I sobre González Amador i els seus negocis, possiblement encara ens queden capítols pendents.
Aquest proper dilluns Koldo compareix a la comissió d'investigació del Senat i Salvador Illa va a la del Congrés. Van tenir papers tan diferents en l'etapa de la pandèmia que és un programa doble desequilibrat. El PSOE ha volgut que Illa passi aviat per les dues cambres –dimecres serà al Senat– per allunyar al màxim possible les seves compareixences de la campanya catalana. No obstant, dubto que el PP aconsegueixi desgastar-lo gaire tractant de vincular-lo amb els negocis de Koldo i d'altres de la seva trama. El problema de les compres que va fer l'administració durant la pandèmia no és que hi hagués una xarxa de complicitats en diversos ministeris, sinó que fallessin els mecanismes de control de les contractacions i de l'ús dels fons públics. Serà interessant, en aquest sentit, escoltar la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, que també compareix al Congrés dilluns.
En el mateix òrgan de fiscalització hi ha veus a favor de reformes legals per afavorir que la revisió del funcionament de l'administració pugui fer-se en temps real, immediatament després dels fets, no anys més tard, com passa ara. La urgència de les mascaretes i altre material sanitari durant la pandèmia no ho explica tot. Era lògic que corregués més pressa obtenir els subministraments que comprovar la solvència de les empreses que els oferien o convocar concursos per obtenir-los. Però resulta inassumible el fet del grau de penetració que Koldo va aconseguir en diversos nivells de les administracions públiques, incloses algunes autonòmiques.
L'assumpte de les estratègies del PP i el PSOE sobre aquestes comissions d'investigació sintetitza la fase d'enfrontament total i global, omnicomprensible, entre aquests dos partits. El que importa és el desgast de l'adversari. Ho demostra que hagi tornat a aparèixer ETA a la campanya basca, i com va reaccionar el PP a les paraules del candidat de Bildu, Pello Otxandiano, evitant qualificar aquella organització de terrorista. Els populars no van qüestionar tant l'aspirant a lehendakari com Pedro Sánchez, un cop més per la seva política d'aliances. El president del govern espanyol, amb tot, prepara sense descans el seu futur. La intensificació de la seva activitat internacional i el seu impuls al reconeixement de l'estat palestí ens donen pistes clares. En parlarem més endavant.
