BarcelonaLa decisió de Pedro Sánchez de no dimitir, al marge de si ens creiem o no la crisi personal, només té sentit si a partir d'ara veiem néixer un Pedro Sánchez molt diferent de l'anterior. Ell mateix ja ha reescrit la seva biografia amb l'episodi de la carta. Algú que feia bandera de la seva capacitat de resistència en els moments més difícils, que no alterava el rictus per res, i que sempre tenia a punt un bon ganxo per dirigir al fetge del líder de torn de la dreta, ha de donar pas ara a un nou Sánchez més humà, empàtic, amb un punt sentimental. En aquesta transició, Sánchez passa de ser un líder polític a un líder moral. La lluita ja no és entre l'esquerra i la dreta sinó entre el bé i el mal.
Si Sánchez porta al límit la transformació i actua en conseqüència, hauria d'ordenar a tots els seus, i especialment a perfils com Óscar Puente, que enfundin les armes i es converteixin en una mena de govern zen, que no caigui en provocacions, que no baixi a l'arena de les desqualificacions. Que prediquin amb l'exemple, i que deixin sola la dreta que vociferi i tregui escuma per la boca. Les sessions de control també hauran de ser molt diferents del que coneixem ara, i ell haurà de ser el primer a abaixar el to. En paral·lel, amb tot el capital polític acumulat aquests dies, Sánchez podrà, amb la cara de màrtir que li ha quedat, fer coses que abans haurien resultat impensables, com ficar mà al poder judicial i als mitjans de la fachosfera.
En aquest escenari, el dilema per a Alberto Núñez Feijóo serà brutal. Serà ell el rostre de la crispació a Espanya? ¿Es posarà a boxejar amb un fantasma que no li tornarà cap cop? Com s'ho farà per no quedar com una persona cruel i inhumana? Aquests dubtes ja eren visibles aquests dies a la premsa conservadora, no serà tan fàcil trobar el punt de la crítica a Sánchez.
I finalment cal preguntar-se què haurà aconseguit Sánchez amb tot això, a més de compactar encara més el PSOE al voltant seu i de polaritzar la societat espanyola. Segurament el gran èxit haurà estat aturar l'escalada amb la dreta. Retirant-se del ring i ensenyant les ferides aconsegueix aturar el combat quan encara està viu. La maniobra escapista, pròpia del millor Houdini, ha consistit no tant a fer desaparèixer el personatge com a canviar-li el rostre. A partir d'ara tothom haurà de recalibrar les seves estratègies perquè aquest Sánchez ja no és el mateix. És un altre.
