La Moncloa porta la nova proposta de DUI al Constitucional per evitar la "fractura social"

Madrid“Aquest recurs va contra qualsevol tramitació de llei divisiva, que fracturi la societat, que generi tensió, que generi una fractura social i política”. Amb aquestes paraules el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha justificat aquest dimarts la impugnació de la proposició per declarar la independència que s'estava tramitant al Parlament. El moviment del govern espanyol davant el Tribunal Constitucional implicarà la paralització automàtica de la iniciativa legislativa popular presentada per Solidaritat que va admetre a tràmit la mesa de la cambra catalana amb el suport de Junts i la CUP i l'abstenció d'Esquerra. “Aquest recurs protegeix la Constitució, que és el marc del diàleg i la convivència, i les institucions catalanes”, ha afirmat el dirigent socialista en la roda de premsa posterior al consell de ministres, malgrat que no estava clar encara que prosperés si s'arriba a debatre al Parlament.

Per a la Moncloa aquest gest és “absolutament coherent” amb el marc de negociació obert amb ERC i Junts, que entre altres coses està protagonitzat per la desjudicialització. “Protegeix els acords, el diàleg, i que siguem capaços d'entendre'ns”, ha insistit Bolaños, que ha deixat clar que el govern espanyol vol una Catalunya que “formi part i sigui una part essencial i fonamental d'Espanya i la Unió Europea”. “No creiem en una política aïllacionista de Catalunya”, ha insistit. Des de la Generalitat, en canvi, han carregat contra el moviment de la Moncloa i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha acusat el govern espanyol d'actuar per "interessos electorals". "Estan pensant en el 12 de maig i necessiten actuar contra l'independentisme per interessos electorals", ha afirmat.

Bolaños també ha rebutjat la proposta de referèndum que ERC va assegurar que estava negociant amb el PSOE, tal com va dir la seva secretària general, Marta Rovira. “Estem en campanya electoral i escoltarem moltes coses, algunes que no són certes”, ha advertit d'entrada. Ha rebutjat “fórmules antigues que van portar al conflicte i l'enfrontament”, i s'ha mostrat “sorprès” pel fet que els republicans facin propostes “del passat”.

Pla normatiu del 2024

Bolaños també ha presentat el pla normatiu del 2024, que preveu 198 iniciatives: 143 seran reials decrets de rang reglamentari, 43 lleis ordinàries i 6 lleis orgàniques. De tot aquest paquet, la meitat responen a compromisos amb la Unió Europea. Una de les reformes serà per renovar l'administració pública, tot i que el ministre no ha especificat si inclourà l'ús de les llengües cooficials en tots els àmbits del sector públic. Es tracta d'una mesura que PSOE i ERC van pactar a canvi del suport dels republicans a la presidència del Congrés de Francina Armengol, però de la qual no se n'ha conegut cap avenç. Fonts del govern espanyol apunten que aquest aspecte s'inclourà en una llei diferent. Bolaños tampoc ha aclarit si la reforma de la llei d'enjudiciament criminal incorporarà l'escurçament de les instruccions judicials que es va plantejar amb Junts quan l'amnistia estava encallada al Congrés.

Terrorisme al Codi Penal

D'entrada, l'agenda legislativa del govern espanyol no inclou reformar el delicte de terrorisme al Codi Penal. La reforma s'havia posat sobre la taula com a alternativa per si el Tribunal Suprem manté les imputacions de Tsunami Democràtic. Bolaños ha admès que no preveuen modificar-lo, però ha deixat caure que “és veritat que hi ha en tramitació parlamentària” algunes iniciatives que sí que toquen el Codi Penal per adaptar-les al dret europeu, i això obre la porta a aprofitar-les per afegir-hi nous canvis. Una altra iniciativa absent és la de la nova llei de secrets oficials, que va decaure amb les eleccions anticipades del 23 de juliol de 2023. Bolaños ha dit que, en aquest sentit, s'aprofitarà la proposició de llei que ha presentat el PNB a la cambra baixa per treballar-hi.