L'Eurocambra ajorna l'elecció de Ribera com a comissària entre pressions del PP
Els grups polítics votaran conjuntament les candidatures dels futuribles sis vicepresidents de la Comissió Europea
Brussel·lesLa ministra de Medi Ambient espanyola, Teresa Ribera, i la resta de futuribles vicepresidents de la Comissió Europea hauran d'esperar per rebre el vistiplau de l'Eurocambra. Estava previst que la votació es fes aquest dimarts després de les seves compareixences –tal com preveu el reglament de la cambra comunitària–, però finalment s'ajornarà. Fonts del PP es pengen la medalla d'haver-ne aconseguit el retard i argumenten que la gestió de la ministra en la crisi pel temporal a València n'és la causa principal. La realitat, però, és que els principals grups europarlamentaris es miren de reüll i han preferit que les votacions es facin totes juntes per assegurar-se que ningú canvia el sentit del vot a última hora i fa caure un dels seus candidats.
Conservadors, socialdemòcrates i liberals, que formen la gran coalició de l'Eurocambra, han acordat prendre una decisió de manera conjunta més endavant –encara no han posat data– sobre els sis potencials vicepresidents. De fet, el candidat més polèmic que ha de passar l'avaluació del Parlament Europeu no és la socialista espanyola, sinó Raffaele Fitto, representant de l'extrema dreta italiana. L'exministre italià d'Assumptes de la UE ha estat apuntalat per la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, amb la connivència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Si passa l'examen, serà el primer vicepresident d'extrema dreta de la història de l'executiu comunitari.
Tant socialdemòcrates com liberals i verds volen evitar donar suport a un vicepresident d'extrema dreta, però temen que aquesta negativa provoqui que el PP no acabi votant a favor dels candidats socialdemòcrates, com Ribera, i els liberals, com el francès Stéphane Séjourné al capdavant d'Estratègia Industrial o l'estoniana Kaja Kallas com a cap de la diplomàcia europea. Per això, les direccions del Partit Popular Europeu (PPE), i la dels socialdemòcrates i liberals, que ja es van reunir aquesta matinada, han consensuat que tots els vicepresidents es votin a la vegada. "Un per tots i tots per un", resumeix en aquest diari una font europarlamentària, que insisteix que és un acord per prevenir traïcions.
La maniobra de Feijóo
Fonts populars confirmen a aquest diari que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha reunit prèviament amb el líder del PPE, Manfred Weber, per anar a l'una i preparar les preguntes que li han fet els conservadors a Ribera aquesta mateixa tarda al Parlament Europeu. Tanmateix, els populars espanyols s'han mostrat molt més contundents contra la socialista espanyola que no pas els seus correligionaris europeus, que encara no han aclarit què votaran en l'avaluació de la ministra espanyola.
La portaveu popular, Dolors Montserrat, ha confirmat que el PP votarà en contra de Ribera perquè "ja ha suspès l'examen més important de la seva vida", la gestió de la DANA al País Valencià. "La història i potser també els jutges la jutjaran per la seva inacció i incompetència", ha assegurat la catalana. En canvi, el conservador alemany Markus Ferber, per exemple, senzillament l'ha convidat "a donar explicacions al Congrés abans de fer-ho al Parlament Europeu" –en la mateixa línia del PP– per la catàstrofe natural que ha patit el País Valencià i, com la gran majoria d'eurodiputats, ha optat per preguntar-li altres qüestions sobre competència o transició ecològica.
D'aquesta manera, s'ha confirmat al Parlament Europeu que l'estratègia del PP és intentar desviar les crítiques contra el president Carlos Mazón per la seva dubtosa gestió de la catàstrofe natural que ha patit el País Valencià i concentrar-les en Ribera. Ell compareixerà dijous al Parlament valencià i Ribera parlarà el dimecres 20 de novembre al Congrés dels Diputats. Segons el PP, la seva votació com a comissària europea no es farà abans d'aquesta data, tot i que fonts europarlamentàries asseguren que no hi ha cap data fixada i que es podria fer abans.
Ribera, però, ha recordat en la seva compareixença que "Espanya és un país descentralitzat com Alemanya" i ha assegurat que "les competències sobre les alertes meteorològiques són de les administracions regionals". També ha recordat que, per exemple, la Universitat de València va aturar l'activitat, però tenint la mateixa informació sobre la taula "altres administracions locals", com la Generalitat Valenciana de Mazón, no van tirar endavant cap mesura similar. "Les institucions nacionals van alertar a les 7 h del matí", ha afirmat Ribera, que ha afegit que "no prendre's seriosament les alertes té conseqüències catastròfiques".
Més enllà de les declaracions dels eurodiputats conservadors, el PP també acusa la ministra socialista d'haver-se despreocupat de la DANA fins que ja era massa tard –el dimarts 29 d'octubre era a Brussel·les preparant l'examen que ha de passar aquest dimarts–, de no haver compartit bona informació amb la Generalitat Valenciana –acusacions que han desmentit tant l'Agència Estatal de Meteorologia com les confederacions hidrogràfiques dels rius afectats–, i de no haver tirat endavant les obres de drenatge del barranc del Poio que, segons els populars, haurien frenat la riuada de fa dues setmanes.
Tanmateix, fonts de la Moncloa rebaten que "el 16 de desembre del 2011 la llavors secretària d'estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera, va formular la declaració d'impacte ambiental favorable al projecte (informatiu) d'adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio en el vessant de l'Albufera amb una sèrie de condicions". I va ser precisament, segons aquestes fonts, el posterior govern del PP, presidit per Mariano Rajoy, el que va fer que caduqués aquesta mesura pel fet de no haver iniciat el projecte. Quan el PSOE va tornar al govern espanyol el 2018, van reprendre el projecte i actualment, expliquen, s'està redactant l'estudi per licitar les obres a requeriment de la Generalitat Valenciana.
Un veto "molt poc probable"
Encara que els populars espanyols ho plantegin, tombar qualsevol dels potencials vicepresidents és molt complicat perquè el no a una candidata –en cas que l'assumís el PPE– podria provocar que tota la Comissió Europea proposada per Von der Leyen caigués en bloc. Seria probable, per exemple, que una negativa a Ribera provoqués un efecte dòmino i que els socialdemòcrates vetessin la resta de vicepresidents que també han de passar l'examen de l'Eurocambra.
A més, si el Parlament Europeu rebutja un comissari i demana a l'estat membre que proposi un nom alternatiu, els governs estatals no hi estan obligats. Així doncs, en cas que els països obviïn aquesta petició, el Parlament Europeu només podria evitar que Fitto o Ribera fossin vicepresidents si tombés tots els 26 futuribles membres de l'executiu de Von der Leyen. Per això, diferents fonts parlamentàries coincideixen a qualificar aquesta possibilitat de "molt poc probable".