Feijóo aprofita la pugna entre Weber i Von der Leyen per atacar Ribera
El PP europeu adopta el discurs contra la vicepresidenta espanyola, però fa equilibris per no posar en perill el global de la Comissió Europea
Brussel·lesEl Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo ha trobat el filó per tornar a atacar el govern de Pedro Sánchez des de les institucions de la Unió Europea: la pugna interna entre la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Partit Popular Europeu (PPE). Mentre que ella manté la confiança en la ministra Teresa Ribera perquè esdevingui la principal vicepresidenta de l'executiu comunitari, ell s'ha sumat al carro dels populars espanyols de qüestionar —tot i que amb menys agressivitat— la candidatura de la socialista espanyola per la seva gestió en la DANA.
El PP sap que Weber, des que Von der Leyen li va arrabassar la presidència de Brussel·les a l'últim moment, anhela debilitar el lideratge de la presidenta de la Comissió Europea. Una manera de fer tremolar, per poc que sigui, el tron de la conservadora alemanya és posant en dubte la candidata que ella ha decidit que sigui la segona dona més poderosa de Brussel·les, Ribera, ja que té previst entregar-li dues carteres cabdals com són Competència i Transició Neta. A més, amb l'ofensiva contra la socialista espanyola, també pot aconseguir que s'ajorni l'inici del nou executiu comunitari, que està previst que arrenqui l'1 de desembre, i es doni una imatge de més inestabilitat institucional.
D'altra banda, als democratacristians europeus també els interessa oposar-se a la que potencialment serà la màxima impulsora de totes les mesures ecologistes que pugui tirar endavant Brussel·les, almenys de cara a la galeria i malgrat que sàpiguen que segurament hauran d'acabar donant-li suport. Fa temps que el PPE té una croada oberta contra el pla ecologista de l'executiu comunitari i, el fet de complicar el nomenament de Ribera, els donaria encara més via lliure a la pròxima legislatura per culpar la socialista espanyola de totes les mesures verdes de l'executiu comunitari i traure responsabilitat a la resta de la Comissió Europea, que està presidida i formada principalment per perfils conservadors.
De fet, en l'anterior legislatura, els populars europeus van concentrar les crítiques contra Frans Timmermans, l'anterior titular del Pacte Verd. Entre d'altres, l'acusaven contínuament de voler imposar una agenda de lluita contra el canvi climàtic massa ambiciosa i perjudicial per a l'economia de la UE.
Discursos divergents a Madrid i Brussel·les
Weber s'ha tornat a posar del costat de Feijóo sense dubtar-ho. Ara bé, fins a un cert punt. Tombar Ribera podria suposar que els socialistes europeus deixessin caure tota la Comissió Europea en bloc, la qual té sobretot perfils conservadors. I, per això, aquest dimecres a la nit es van començar a fer evidents les diferències entre els conservadors de Madrid i Brussel·les. Concretament, fonts del PPE de Weber ja van obrir la porta a entregar la vicepresidència europea a Ribera si es comprometia a donar explicacions sobre la seva gestió de la DANA al Congrés i a dimitir en cas que la processin per la catàstrofe natural que ha patit el País Valencià. Tanmateix, al cap de pocs minuts, Gènova ho desmentia i mantenia la petició al president espanyol, Pedro Sánchez, i Von der Leyen de proposar un nom alternatiu a la ministra socialista.
Ara bé, no només se senten discursos divergents dins de la família conservadora. A casa dels socialdemòcrates la situació és similar. La Moncloa assegura que Feijóo tot sol té la capacitat de "bloquejar" la formació de tota la Comissió Europea i l'acusen de conduir la UE a una "enorme inestabilitat". Tanmateix, tal com recorden fonts del grup europarlamentari socialdemòcrata, obvien que la vicepresidència de Ribera no és l'únic càrrec en joc i que n'hi ha fins a sis més que entren en les negociacions de la gran coalició de l'Eurocambra —conservadors, socialdemòcrates i liberals— sobre la pròxima Comissió Europea. De fet, fonts del grup europarlamentari socialdemòcrata recorden que, efectivament, hi ha més noms que entren en l'equació i asseguren que, per exemple, es neguen a donar suport a qui seria el primer vicepresident d'extrema dreta de Brussel·les, l'italià Raffaele Fitto.