Anna Ayuso: “És un error que el rei centralitzi les relacions amb l’Amèrica Llatina”

BarcelonaAnna Ayuso és doctora en dret internacional públic per la UAB i des del 2002 és investigadora sènior per a l'Amèrica Llatina del Cidob. Atén l’ARA per analitzar les relacions entre la monarquia espanyola i l’Amèrica Llatina. 

L’espasa de Bolívar genera incomoditat al rei?

— L’espasa no és una incomoditat en si mateixa. No estava prevista. El rei no pren decisions polítiques. Crec que és més una imprevisió del govern espanyol que del rei. Li haurien d’haver donat una directriu. 

Hi era Felip VI i no Pedro Sánchez.

— Des dels anys 90 el rei ha sigut una figura central en les relacions amb l’Amèrica Llatina, i això és un error d’enfocament que està llastant les relacions. Al Regne Unit la reina continua sent la cap de la Commonwealth, però allà s’ha fet una separació més política. La centralitat que aquí s'ha donat a la Corona no hauria de ser tanta.

Està ben vista la monarquia espanyola a l'Amèrica Llatina?

— Després de la Transició se'n tenia una molt bona visió, en el sentit que la Corona havia portat la democràcia. Després, tal com han anat les coses, i també amb l’arribada de governs d’esquerres, hi ha hagut una visió més crítica. Les esquerres han utilitzat la monarquia per contrarestar els governs de dretes d’Espanya. Però no va ser la monarquia qui va donar suport al cop d’estat contra Hugo Chávez [va ser el govern d'Aznar]. La monarquia va ser-ne l’objecte per l’herència colonial. També hem de diferenciar el Joan Carles I d’ara amb el d’aquell moment: la monarquia està en situació complicada i la mala imatge arriba a Amèrica.

És comparable la polèmica de l’espasa amb el"por qué no te callas"?

— No, això és protocol·lari. Es va trobar allà i el posicionament no el pot prendre el rei. La monarquia ha rebaixat bastant el perfil a l’Amèrica Llatina. Ara tenen un perfil baix, més simbòlic, que s’ha anat rebaixant des del xoc entre Joan Carles I i Chávez. A la premsa de Colòmbia no se li ha donat importància.

Petro vol desfer-se de les estructures colonials. A quines es refereix?

— La raó de portar l’espasa era dir: ens hem de desfer d’aquest passat colonial, però ja no només colonialisme espanyol, sinó també de les elits que es van quedar molts anys; estructures que han generat unes desigualtats molt grans. La descolonització no va provocar un efecte real, a la major part dels països es van quedar els mateixos manant però sense pagar al rei.