Brussel·lesNova escalada de tensió entre el govern espanyol i l'israelià. Després que el govern espanyol anunciés que reconeixerà l'estat palestí, Israel ha publicat aquest diumenge a les xarxes un vídeo en què li retreu la decisió. El document audiovisual que ha publicat a X (antic Twitter) el ministre d’Exteriors hebreu, Israel Katz, comença amb una bandera espanyola i, mentre sona música flamenca i dos ballarins dansen, s’hi intercalen imatges dels atacs del 7 d’octubre de Hamàs i s'hi llegeix: “Hamàs: Gràcies, Espanya”.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
El vídeo no ha agradat gens al ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que l'ha titllat d'"escandalós i execrable". Ha recordat que Espanya "condemna el terrorisme de Hamàs" i que ho pensa reiterar "les vegades que faci falta". "El poble israelià és un poble amic d'Espanya", ha dit Albares. Fins i tot, s'ha declarat un gran amant del flamenc i l'ha reivindicat com una "llengua universal que acosta tots els pobles del món". "M'encanta, quan tingui una estona lliure aniré a veure un espectacle de flamenc", ha afegit.
Tot i que la premsa li ha preguntat si cridarà a consultes a l'ambaixadora d'Israel a Espanya, Albares ha evitat aclarir-ho i ha resseguit el posicionament del seu govern. En aquest sentit, ha demanat al govern israelià "un alto el foc immediat" a Gaza, i que "deixi entrar tota l'ajuda humanitària necessària per vies terrestres", i ha condemnat l'atac de Hamàs del 7 d'octubre passat contra Israel.
Albares ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la trobada que ha mantingut a Brussel·les amb el primer ministre palestí, Mohammad Mustafa, amb qui ha escenificat la decisió d'Espanya de reconèixer l'estat de Palestina. Mustafa ha agraït el gest del govern espanyol, que es formalitzarà aquest mateix dimarts, i ha remarcat que "Espanya és un país amic".
Aprofitant que era a la capital comunitària, Mustafa ha animat la resta d'estats membres de la Unió Europea a seguir els de la "decisió valenta presa per Espanya". També s'ha reunit amb el titular d'Exteriors noruec, Espen Barth Eide, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que és la veu més propalestina entre els dirigents comunitaris. Cal recordar que Espanya ha fet el pas conjuntament amb Noruega i Irlanda, i que ja hi ha nou països de la UE que reconeixen l'estat de Palestina –143 a tot el món.
Borrell també entra en campanya
Tensió amb el president de l'Argentina, Javier Milei; reconeixement de l'estat de Palestina i visita a Madrid del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Sense cap mena de dubte, Sánchez està aconseguint portar la campanya electoral a un terreny que li interessa, com és el de la política exterior, i amb el qual, sobretot pel que fa a la guerra de Gaza, troba un gran aliat a Brussel·les: Borrell.
Aquest dijous, per exemple, el dirigent català ha aprofitat l'avinentesa per reunir-se amb Mohammad Mustafa i ha defensat Espanya davant dels atacs d'Israel. Ha assegurat que és "absurd" que les autoritats israelianes acusin la Moncloa "d'antisemita" i ha remarcat que "l'única solució política possible al conflicte passa per un estat palestí".
De fet, Borrell ha donat suport a totes les iniciatives que volia impulsar Espanya a la UE respecte al conflicte entre Israel i Palestina, com les sancions als colons violents a Cisjordània o la petició de revisar el tractat d'Associació entre la UE i Israel. I, a mesura que s'acosten les eleccions europees, ha anat incrementant la pressió i el to en aquest sentit contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha estat assenyalada per diferents estats membres per posar-se massa al costat del govern de Benjamin Netanyahu.
Tan bon punt l'agenda del cap de la diplomàcia europea l'hi permeti, Borrell té previst fer campanya per al PSOE a les eleccions europees, encara que no va a les llistes. Cal recordar, però, que per ocupar un alt càrrec a la UE no cal sortir escollit eurodiputat i, tot i que el líder català té 76 anys, no queda clar que després d'aquests comicis europeus plegui i posi punt final a la seva longeva carrera política.
![Scholz i Borrell donant-se la mà en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
