La Moncloa s'enreda amb el pla B a l'estat d'alarma per la pressió del PP

MadridPedro Sánchez va decidir no prorrogar l'estat d'alarma en bona mesura per la celebració de les eleccions madrilenyes. No volia que la qüestió capitalitzés titulars a les portes del 4 de maig. S'aixecaria la mesura i llestos. Però ni això va aconseguir evitar la patacada electoral que es va endur el PSOE dimarts passat, amb la pèrdua de més d'un terç dels vots i el sorpasso de Més País. Uns resultats "rotundament dolents", tal com ha admès aquest dilluns el president espanyol des d'Atenes, en la primera valoració dels resultats de les madrilenyes. Des de llavors la Moncloa ha provat de mirar cap a una altra banda i no embolicar-se amb el caos judicial que es pot derivar de la falta d'una empara legal per a les restriccions sanitàries. Però s'hi ha acabat enredant, fruit de les pressions no només dels presidents autonòmics —el socialista manxec Emiliano García-Page ha advertit que no haver prorrogat l'estat d'alarma suposarà un cost polític— sinó també del PP, envalentit pels resultats d'Isabel Díaz Ayuso i les últimes enquestes, que ja situen Pablo Casado com a primera força si hi haguessin generals.

El president espanyol s'ha vist forçat així a trencar el llarg silenci que ha mantingut davant dels mitjans des del final de la campanya madrilenya. Des d'Atenes, Sánchez ha descartat aquest dilluns canvis legals per donar més eines a les comunitats, tal com defensen els populars, després que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, hi obrís la porta en un article a El País. "Crec que el ministre de Justícia ha sigut clar en les entrevistes que ha donat durant el matí: el govern espanyol té clar que totes les comunitats tenen prou instruments per fer front a la pandèmia", ha assenyalat el líder socialista. De fet, ha aprofitat les declaracions per insistir que no té cap intenció de convocar eleccions anticipades i que tant ell com Unides Podem tenen la intenció d'esgotar la legislatura. Davant dels resultats "rotundaments dolents" dels socialistes a Madrid, Sánchez evita dir que sigui per culpa de la gestió de la Moncloa però assegura que abans tornarà a haver-hi eleccions autonòmiques i municipals, a les quals "l'esquerra tornarà amb més esperança", les del maig del 2023, que no pas unes noves generals.

La Moncloa ho fia tot de moment a l'increment de la vacunació i Sánchez ha tornat a tirar d'anuncis optimistes per fugir del debat de l'estat d'alarma. Ha anunciat que d'aquí cent dies, és a dir, el 18 d'agost, ja s'haurà arribat a l'objectiu de tenir un 70% de la població vacunada contra el covid-19 amb la pauta completa. Al seu parer, això significarà la immunització de la població, tot i que els experts ho posen en dubte. Per arribar fins llavors, l'únic nou pla aprovat pel govern espanyol és el decret anticovid aprovat per sorpresa la setmana passada en què el Tribunal Suprem passa a tenir l'última paraula per avalar les restriccions de les comunitats. L'objectiu és consensuar així mesures arreu de l'Estat i evitar el caos judicial que s'ha generat des de divendres –la justícia ha avalat els tocs de queda a les Balears i al País Valencià però no a Euskadi i les Canàries–. Però ni el Suprem ni la Fiscalia ho veuen clar: el ministeri públic s'ha oposat al toc de queda tant a Euskadi com a Navarra, mentre que un informe intern de l'alt tribunal apunta que no hauria de fer la feina dels polítics. De fet, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ja s'ha reunit amb el tinent fiscal del Suprem per analitzar la situació plantejada després de l'estat d'alarma.

Arran d'aquest context, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha obert la porta de bon matí en un article a El País a tirar endavant "canvis legals addicionals" si "es desprèn la necessitat de les resolucions del Suprem", és a dir, si el tribunal veta les restriccions de les comunitats. A més, assegura que la Moncloa donaria suport a les peticions de decret d'alarma que facin les autonomies per aplicar noves restriccions. Ara bé, poques hores després, i veient la polèmica suscitada –perquè el PP ha tornat a presentar al govern espanyol el "pla B jurídic" a l'estat d'alarma perquè les comunitats puguin declarar tocs de queda i confinaments domiciliaris–, Campo ha aclarit en declaracions a La Sexta que no estaven preparant cap reforma legal per restringir drets fonamentals més enllà de l'estat d'alarma, i ha insistit als governs autonòmics que poden demanar que se'ls apliqui per decretar el toc de queda, per exemple. Segons ha explicat, sense estat d'alarma no es pot acordar aquesta restricció de la mobilitat nocturna, tot i l'aval al País Valencià i les Balears.

Casado treu pit de les enquestes

Sánchez haurà de mesurar-se d'aquí a dimecres amb Pablo Casado al Congrés, després que el PP hagi iniciat una campanya mediàtica amb el suport de les enquestes per reivindicar que hi ha una alternativa. Génova creu que Ayuso els ha portat a un "canvi de cicle" i, més enllà dels baròmetres del CIS —que han quedat desacreditats en les eleccions a Madrid—, reivindica enquestes com la d'El Mundo i La Razón, en les quals els populars recuperen la primera posició i al menjar-se Ciutadans a nivell estatal, o d'altres com la de La Sexta, en què se situen a un punt del PSOE. El líder del PP ha remarcat aquest dilluns que ja són "primera força a escala estatal" i que els espanyols han de saber que hi ha una alternativa que pot "guanyar" i "formar govern" si es convoquen eleccions. "Quan els espanyols siguin cridats a les urnes, que tinguin la tranquil·litat que hi ha una alternativa", ha dit durant un acte sobre el Dia d'Europa. En aquest sentit, ha ofert de nou a la Moncloa el seu "pla B jurídic" perquè les comunitats puguin aplicar restriccions de drets fonamentals sense passar per l'estat d'alarma. Diu que és la millor alternativa al "pla C de Sánchez: C de caos".