Unides Podem portarà la reforma de la sedició a la taula de diàleg

MadridNo han passat ni 48 hores des que ha començat oficiosament el nou curs polític i ja hi ha pistes clares que la taula de diàleg entre els governs català i espanyol n'és un component clau. Si aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar-hi la presència del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, fet que la Moncloa encara no aclareix, ara el xoc és entre el PSOE i Unides Podem, que seuran al mateix costat però exposaran visions dissonants. La reforma de la sedició, promesa per Sánchez el gener del 2020, està guardada en un calaix sine die i Unides Podem té previst proposar-la, tal com ha revelat el president del grup parlamentari, Jaume Asens, en una piulada a Twitter.

"Perquè quedi clar: la reforma de la sedició és un compromís amb Europa i les organitzacions de Drets Humans. Per això, aquesta serà una de les primeres qüestions que portarem a la taula de diàleg perquè s'acordi i s'aprovi". Aquesta ha sigut la resposta d'Asens al ministre de Presidència, Félix Bolaños, que aquest dimarts ha presentat el pla normatiu 2021 del govern espanyol. És a dir, el paquet legislatiu dels pròxims quatre mesos. No hi apareix la reforma del Codi Penal, però tampoc s'espera a mitjà termini. "Quan aprovem els plans normatius del 2022 i successius ho anirem veient", ha dit Bolaños, artífex dels indults als presos polítics juntament amb l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo.

La importància dels indults

A dues setmanes de la convocatòria, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha volgut remarcar aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell de ministres el compromís de la Moncloa amb el "diàleg i el retrobament", i ha recordat que l'executiu de Sánchez ja ha fet passes importants en aquest sentit. Els indults han planat sobre aquestes paraules, en una decisió que la Moncloa va interpretar com un gest que requereix ser correspost des de la part catalana, i que de moment també serveix per dilatar la reforma de la sedició.

La prioritat ara és la "recuperació econòmica i social", ha manifestat Bolaños, que amb la fórmula "ho anirem veient" ha gairebé enterrat la iniciativa. Com a mínim, per a un horitzó temporal proper. Alhora, ha posat de manifest que la qüestió catalana és una mena de distorsió de l'objectiu principal de Sánchez, la sortida de la pandèmia i de la crisi que ha comportat, obviant en certa manera que poden ser paral·leles. A més, es tracta d'una mesura controvertida sobre la qual hi ha aproximacions diferents: l'independentisme apostaria per derogar el delicte de sedició, mentre que la idea inicial del PSOE era més aviat una rebaixa de penes (se'n podrien beneficiar els exiliats). Però podria no reunir prou suports al Congrés.

Fa mesos que En Comú Podem observa amb resignació com els plans de la Moncloa per aprofundir en la fi de la repressió s'aparquen i es limiten als indults. Aquesta va ser una de les principals batalles d'Asens, que picava amb insistència a la porta del ministre Campo per convence'l. Ara Unides Podem tindrà un rol a la taula de diàleg i es constatarà com en algunes qüestions està més a prop del que reclama l'independentisme que no pas del PSOE. El 8 de setembre, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, explicarà la proposta que la vicepresidenta segona de l'executiu espanyol, Yolanda Díaz, defensarà en la negociació amb la Generalitat i un dels punts té a veure amb la judicialització del Procés. Asens ja ho ha concretat.

Resposta a Aragonès

La de la reforma de la sedició no és l'única expectativa frustrada per a l'independentisme de cara a la taula de negociació. Tot i ser un cop de porta més esperat, a la Moncloa no han agradat les paraules d'Aragonès aquest dilluns sobre una hipotètica votació sobre la independència abans del 2030. "Clarament, aquest no és el camí del diàleg i el retrobament", ha afirmat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.

"El camí no és indicar horitzons per a la independència", ha subratllat Rodríguez, que ha respost al president català motu proprio abans que els periodistes l'hi preguntessin. La també ministra de Política Territorial no ha volgut donar detalls preparatoris de la cita: ni la composició, ni la data, ni els continguts específics. Està prevista per a la setmana del 13 de setembre, però el dia concret encara s'ha de tancar. Tampoc no ha volgut aclarir la presència de Sánchez, reclamada aquest dilluns per Aragonès.

"El president ja va ser a la primera cita", ha apuntat la ministra, sense que això s'hagi d'interpretar ni d'una manera ni d'una altra, adverteixen fonts de la Moncloa. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha insistit aquest dimarts que no preveu un altre escenari diferent que Sánchez hi sigui i, de fet, fonts de la Generalitat es mostren convençudes que hi serà, informa Quim Bertomeu. Expliquen que així ho ha expressat en contactes privats, però que esperarà fins a última hora per confirmar-ho per evitar tant com pugui la pressió a què el sotmetrà la dreta espanyola.

A Catalunya la pressió al voltant de la taula de diàleg es troba dins del mateix moviment independentista. Els últims dies ERC i Junts han evidenciat que les seves expectatives al respecte no són les mateixes, i aquest dimarts s'ha afegit al debat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha reclamat no menystenir-la. En una entrevista a RAC1, l'ha reivindicat com un "èxit col·lectiu" perquè implica el reconeixement per part de l'Estat del conflicte polític. Cuixart ha defensat portar-hi una proposta "ferma" a favor de l'autodeterminació. La reforma de la sedició, entre altres coses, també hi serà, a instàncies d'Unides Podem. Falta saber què ofereix el PSOE.