La Moncloa admet que per ara no pot actuar

MadridLa fórmula utilitzada ahir pel Govern per anunciar la data i la pregunta va deixar sense possibilitats de resposta jurídica al govern espanyol. Tot i que el moviment refermava el compromís de l’executiu català amb la via unilateral cap al referèndum d’independència, el consell executiu no va firmar cap paper que pugui ser recorregut als tribunals per Mariano Rajoy. Això el va forçar a mirar-se la declaració institucional amb els braços plegats, mentre constatava que la voluntat política per fer el referèndum és granítica, i que el Procés està lluny d’entrar en la fase autodissolutiva que feia mesos que pronosticava. Rajoy actuarà contra la votació quan es passi “dels anuncis als fets”, va dir el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, en la roda de premsa posterior a un consell de ministres que va centrar-se en bona part a analitzar l’anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’objectiu que perseguia ahir Rajoy era minimitzar l’anunci, per no posar en evidència la seva falta d’eines davant aquest primer estadi de la via unilateral. Per això, ni ell ni la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, van donar cap resposta, que va quedar relegada a Méndez de Vigo. “Això és el que ells voldrien, que hi donéssim volada, però aquí cadascú té les seves estratègies”, explicava una persona de la màxima confiança del president espanyol. El portaveu de l’executiu va llegir un comunicat pactat en la reunió dels ministres en què, bàsicament insistia en els arguments que últimament fa servir la Moncloa: presentar els independentistes com a “radicals”, assegurar que “cada dia estan més sols” i reiterar que el referèndum no se celebrarà.

Méndez de Vigo no va voler entrar a discutir de quina manera ho aturaran. Va defugir parlar de mesures de força com l’aplicació de l’article 155, de suspensió de l’autonomia, o altres alternatives com la llei de seguretat ciutadana o l’estat d’excepció. Sí que va insinuar que la persecució legal serà inicialment a través del Tribunal Constitucional, que, segons ell, ja va dir al febrer que qualsevol acte del Govern encaminat a preparar la consulta sobiranista serà “il·legal”.

També es recorrerà a la fiscalia, ja que des que José Manuel Maza va ser nomenat fiscal general de l’Estat està exercint amb més contundència que els seus predecessors de braç executor del govern espanyol contra el Procés. Maza va prometre ahir que actuarà “amb energia”, quan hi hagi fets tangibles, que -va coincidir amb l’executiu- encara no han arribat.

“Els pensaments són lliures, i l’anunci d’avui és un pensament que no es tradueix en res”, va dir Méndez de Vigo. Tampoc va voler aclarir si una consulta no vinculant com la del 9-N es podria arribar a tolerar, tot i que fonts de la Moncloa afirmen que el president espanyol va quedar escarmentat d’aquell procés participatiu, i aquest cop anirà a totes per evitar que les urnes arribin al carrer.

El portaveu va tornar a convidar Puigdemont a defensar una reforma Constitucional o de l’Estatut al Congrés, i va dir que aquest és “l’únic” anunci que esperen del president català. Fonts de la Moncloa, però, sí que van dir que “s’estudiaran” els anuncis fets ahir, però ho van emmarcar dins del comportament habitual, i van apuntar poques possibilitats que s’acabi iniciant cap procediment jurídic.

Tensió creixent

L’estratègia de Rajoy, doncs, continua centrada a no donar una resposta més contundent del que era estrictament necessari per no carregar de raons l’independentisme: la proporcionalitat de què sempre fan gal·la. A la Moncloa, però, són conscients que ahir es va iniciar una partida de pòquer en la qual el Govern anirà augmentant la pressió, i això els podria abocar a les mesures contundents que volen defugir: entenen que suposarien una victòria de l’independentisme.

La via unilateral no té cap aval entre els partits estatals

PP

El partit del president espanyol té dissenyada una estratègia que barreja el menysteniment públic al Procés amb un full de ruta que arrenca amb el combat legalista i va in crescendo fins a les mesures de força. El sector de Soraya Sáenz de Santamaría aposta per anar pas a pas, mentre que María Dolores de Cospedal i Juan Ignacio Zoido reclamen més contundència.

PSOE

L’arribada de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE ha arraconat les veus més bel·ligerants contra el Procés, que estaven alineades amb la presidenta andalusa, Susana Díaz, i molt integrades dins de la gestora. En el fons, però, la postura del partit no ha canviat i, de fet, el nou portaveu parlamentari socialista, José Luis Ábalos, reclamava fa dies al president espanyol, Mariano Rajoy, una cimera de partits constitucionalistes per combatre el referèndum plegats.

Podem

El partit de Pablo Iglesias navega entre dues aigües pel que fa al dret a decidir. Mantenen la idea que la consulta pactada és la solució al problema i, de fet, ho defensaran dimarts en la moció de censura contra Rajoy, desmarcant-se de la resta de partits d’àmbit estatal. Però es resisteixen a avalar la via unilateral. El secretari d’anàlisi estratègica de Podem, Íñigo Errejón, va qualificar l’anunci de Puigdemont de “legítim”, però desconfia de la seva validesa i creu que no serà “efectiu”, va dir.

Ciutadans

Albert Rivera està perfectament arrenglerat amb el govern espanyol pel que fa a la resposta al Procés. El líder de Ciutadans va demanar ahir que es posi fi al “malson” que suposa “l’esgotat i esgotador” Procés. El partit coincideix amb Santamaría que l’estratègia d’ERC i el PDECat passa per una convocatòria d’eleccions avançades i demanen que sigui com més aviat millor.