La Moncloa ja recorre al TC per frenar els passos del nou Govern

Madrid / BarcelonaNi la feblesa que suposa liderar un govern en funcions ni l’enrevessat escenari per revalidar el càrrec estan frenant Mariano Rajoy en la seva determinació d’actuar contra el procés sobiranista. Ja havia avisat la setmana passada que no en deixaria “passar ni una” al nou executiu de Carles Puigdemont i ahir aquesta inflexibilitat es va materialitzar: el gabinet espanyol va anunciar que recorrerà davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la creació de la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que dirigeix Raül Romeva. A més, el consell de ministres va acordar també un recurs contra la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament. Rafael Catalá, ministre de Justícia, ja va advertir fa uns dies que qui estava en funcions era l’executiu, no pas l’Estat, i que els mecanismes per frenar els avenços del procés es mantenien intactes. El nou govern català ja té damunt la taula el seu primer -i doble- xoc institucional amb les institucions espanyoles.

Els recursos són la primera mesura de força de Rajoy des que Puigdemont va assumir la presidència de la Generalitat, i van arribar només un dia després que el cap de l’executiu espanyol es mostrés obert al diàleg amb el president català en una broma radiofònica: el que en privat és diàleg es transforma en mà dura a l’hora de prendre decisions concretes. La Moncloa va demanar la setmana passada a l’Advocacia de l’Estat que estudiés la possibilitat de presentar recursos davant del TC contra aquestes dues normes. També va qüestionar l’organisme sobre la fórmula que va fer sevir Carles Puigdemont per jurar el càrrec. En els dos primers casos, l’Advocacia va avalar el recurs, però en el cas del jurament, no.

Sense base per a la denúncia

Per això, Rajoy ha desistit d’actuar contra la presa de possessió, segons va explicar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. “Ja se sap que l’Advocacia de l’Estat és molt rigorosa en aquestes coses”, va justificar-se. Puigdemont no va fer cap referència a la Constitució ni al rei quan va jurar el càrrec davant de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tot i que la llei electoral espanyola sí que imposa una fórmula de jurament del càrrec concreta. L’Estatut de Catalunya no ho fa i la jurisprudència en aquests casos acostuma a donar la raó al càrrec electe denunciat, va voler aclarir la vicepresidenta.

Pel que fa al decret de creació de la conselleria d’Exteriors -un organisme que existeix en 14 comunitats autònomes però amb rang institucional inferior-, Sáenz de Santamaría va justificar el recurs assegurant que es basa en el desenvolupament de la llei d’acció exterior de la Generalitat, que ja va ser recorreguda pel govern espanyol davant del TC, el març del 2015. El tribunal la va suspendre, en acceptar el recurs a tràmit, tot i que encara no s’ha pronunciat sobre la seva constitucionalitat. Al juliol, el TC va aixecar part de la suspensió de la norma.

“Plenament constitucional”

En concret, van tornar a tenir vigència els articles que regulen les oficines de la Generalitat a l’exterior o la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. En canvi, es va mantenir la suspensió sobre els que afecten la “diplomàcia” catalana i l’al·lusió al “posicionament de Catalunya a l’exterior com a actor internacional actiu en relació amb matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya”. En aquest sentit, el govern espanyol considera que el nomenament de Romeva desenvolupa una llei que ells ja havien recorregut perquè la consideren inconstitucional. Tot i així, Sáenz de Santamaría va admetre que encara no tenen clar si el recurs serà per inconstitucionalitat o denunciaran una invasió de competències del Govern.

En qualsevol dels casos, si el TC admet a tràmit el recurs, la mesura quedarà en suspens fins que hi hagi un posicionament definitiu del tribunal. La consellera de la Presidència, Neus Munté, va evitar referir-se a una hipotètica suspensió de la conselleria que lidera Romeva, i va voler deixar clar que les competències en afers exteriors de la Generalitat estan reconegudes per l’Estatut. “Les seguirem exercint amb normalitat”, va assegurar Munté en una compareixença urgent al Palau de la Generalitat. “Defensarem amb tots els mecanismes al nostre abast unes competències que reconeix la Constitució”, va afegir la portaveu, que considera “imprescindible” el vessant exterior del nou executiu. No només per traçar suports cap al procés, sinó també per seguir captant inversions estrangeres a Catalunya.

En el cas del recurs a la comissió d’estudi del procés constituent, aprovada dimecres amb els vots de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Sáenz de Santamaría va acusar els promotors de la iniciativa parlamentària de fer servir el subterfugi d’una comissió d’estudi, i no pas legislativa, com volien els dos grups independentistes del Parlament, precisament per esquivar els tribunals. “Volem evitar que es faci un ús del dret que no està permès”, va afirmar la vicepresidenta espanyola, que va considerar que la comissió infringeix la sentència del TC que va suspendre la declaració de desconnexió. La resposta de Munté va ser pràcticament telegràfica: “L’essència del parlamentarisme és parlar, debatre i estudiar tot el que es consideri oportú”. La portaveu va retreure -un cop més- al PP que actuï amb “amenaces” davant d’una demanda “legítima”.

La CUP apel·la a la ruptura

Benet Salellas, diputat de la CUP, va constatar després del consell de ministres que el TC “ja no és un tribunal, sinó una prolongació del consell de ministres”. En aquest sentit, Salellas va apel·lar a la declaració rupturista aprovada el 9-N, que indica que el procés de desconnexió no se supeditarà a les decisions del tribunal. “Si els ancestres de Rajoy no van aconseguir prohibir-me pensar i debatre durant la dictadura, no crec que avui el PP actual aconsegueixi impedir-nos debatre”, va dir Joan Coscubiela, portaveu de CSQP.

Només una setmana després de prendre possessió, el govern de Puigdemont ja té el seu primer xoc amb l’aparell de l’Estat.

Casals es perfila per liderar la comissió del procés

La comissió d’estudi del procés constituent té tots els números per convertir-se en l’espai parlamentari estrella en aquesta legislatura. Qui probablement la presidirà és Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí -va anar de número 3 per Barcelona a les eleccions del 27-S- i expresidenta d’Òmnium Cultural, segons fonts consultades. En aquesta comissió hi participaran com a diputats altres independents de la coalició sobiranista, entre els quals hi ha Lluís Llach, que va ser cap de llista per Girona. El grup parlamentari format per CDC, ERC i onze independents té intenció de visibilitzar les cares de la societat civil que la integren en la dinàmica parlamentària, i aquesta comissió -a través de la qual Junts pel Sí vol incorporar Catalunya Sí que es Pot en el camí cap a l’estat propi- és una oportunitat per aconseguir-ho. Les negociacions per quin partit es queda cada presidència de comissió estan en marxa i, segons fonts parlamentàries, el disseny final es coneixerà dilluns. Està previst que Ciutadans lideri la comissió d’afers institucionals, que en aquesta legislatura tindrà menys pes que en d’altres. Junts pel Sí també reservarà un paper rellevant a la cambra a exconsellers com Irene Rigau o bé Germà Gordó.