La Moncloa incompleix la resolució de l'ONU sobre els presos polítics

MadridEl Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va dictaminar el 31 d'agost de l'any passat que s'havien "violat" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull quan se'ls va suspendre com a diputats al Parlament el 2018. Els exconsellers del Govern de l'1-O van portar el seu cas a instàncies internacionals i van guanyar aquesta batalla contra l'estat espanyol, que va ser instat a adoptar "totes les mesures que siguin necessaris per evitar que es cometin violacions semblants en el futur". Consultat per l'ARA, el govern espanyol admet que en la seva resposta al comitè indica que no ha fet res perquè no es repeteixi un altre cas com aquest.

En aquell dictamen, el comitè de l'ONU considerava que haver-se pronunciat sobre el fons de la qüestió ja constituïa "una reparació suficient per a la violació dictaminada", però posava deures a l'estat espanyol. "El comitè desitja rebre de l'estat part, en un termini de 180 dies [es van complir la setmana passada], informació sobre les mesures que hagi adoptat per aplicar el dictamen", deia el text. Les paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, uns dies més tard que es conegués la resolució en què prometia que l'estudiaria però avisava que la mesura "no era vinculant", feien presagiar que la resposta de la Moncloa seria, com a mínim, de perfil baix.

L'escrit de contestació de l'Advocacia de l'Estat es va presentar aquest divendres a última hora, al límit del termini, i posa èmfasi en el fet que el mateix dictamen ja deia que la violació quedava reparada amb la mateixa resolució sobre el fons. L'organisme reclamava que es donés difusió al text i, més de 180 dies després, aquest matí s'ha publicat al web del ministeri de Justícia. El que admet el govern espanyol és que no ha fet res per evitar que torni a produir-se una violació d'aquestes característiques, malgrat que el comitè deia que l'Estat hi tenia "l'obligació". Fonts de la Moncloa subratllen que el comitè deixava a consideració del govern espanyol les mesures a prendre, i que s'ha conclòs que no en cal cap. Així, defensen que sí que s'ha complert amb el dictamen publicant-lo, tot i reiterar que no és vinculant.

Modificar el 384 bis

La vulneració que reconeix el comitè es va produir després que el Parlament, a instàncies del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, apliqués l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), que preveu la privació de l'acta a aquelles persones amb processament ferm i en presó preventiva per delictes de rebel·lió o terrorisme. Una de les opcions per atendre el dictamen de l'ONU hauria pogut ser tocar l'article 384 bis de la Lecrim perquè no es torni a produir un cas com aquest. Fa dues setmanes, al Congrés es va votar una proposició de llei de Junts que, precisament, apostava per derogar aquest precepte legal. Només va obtenir 35 vots a favor: els d'ERC, Junts, el PDECat, PNB, EH Bildu i la CUP. Unides Podem es va abstenir i el PSOE va votar-hi en contra, al costat de la dreta.

Hi va haver un altre moment en aquests mesos en què els socialistes sí que es van moure per introduir algun canvi en aquest sentit: abans de Nadal, amb motiu de la tramitació de la llei d'eficiència organitzativa de la justícia, el PDECat va introduir una esmena en la qual proposava, com Junts, derogar l'article 384 bis. El PSOE va oferir una modificació de l'esmena que no va convèncer la formació liderada per Ferran Bel al Congrés.

La proposta era que aquesta possibilitat de suspendre de càrrec públic algú abans de ser jutjat i condemnat només es produís si es reunien les següents circumstàncies: la persona en qüestió estigués processada per delictes "greus o molt greus" –sense especificar– comesos amb violència o intimidació i que portin aparellades penes d'inhabilitació de la mateixa naturalesa; que aquesta mesura cautelar resulti necessària per prevenir el risc de comissió de fets delictius relacionats amb els que són objecte del procediment, i que la suspensió de càrrec públic sigui sol·licitada per la Fiscalia o per alguna de les acusacions en lloc de ser d'aplicació automàtica. Un cop demanada, es convocaria una audiència amb totes les parts per exposar el posicionament de cadascú i practicar-se prova.