La Moncloa descarta una reforma de la llei per obligar el Suprem a amnistiar Puigdemont

MadridQuines opcions hi ha perquè l'amnistia als líders del Procés sigui possible? Una opció és que el Tribunal Constitucional obligui el Tribunal Suprem a revisar la seva decisió, i una altra que comportaria un nou recorregut parlamentari és reformar la mateixa llei al Congrés. En les seves interlocutòries, el jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena venen a dir que el text de la norma no reflecteix el que pretenien els grups polítics que la van pactar. Per no aplicar l'amnistia s'agafen a l'article que preveu exclusions: un apartat parla del delicte de malversació i un altre de l'afectació als interessos financers de la Unió Europea. Si no hi hagués aquestes exclusions, l'alt tribunal no hauria pogut rebutjar-la de pla com va fer aquest dilluns i hauria d'optar per alguna estratègia, com elevar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És una alternativa real? Fonts de la Moncloa consultades per l'ARA ho descarten.

Consideren que el legislador ja ha fet la seva feina amb la llei d'amnistia i que ara són els jutges els que l'han d'aplicar. En roda de premsa després del consell de ministres, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha discrepat obertament aquest dimarts de la tesi de Marchena i ha assegurat que no hi ha incoherències entre la voluntat del legislador i el text que es va aprovar. "El que és clar i meridià és el text de la llei d’amnistia. I la voluntat del legislador és tan clara com les lletres de la llei", ha insistit, davant el qüestionament del Suprem al "domini de les categories conceptuals de la dogmàtica penal" per part dels que van redactar la llei. L'única esperança de la Moncloa per corregir el Suprem és el Constitucional, confirmen des de la Moncloa. Des del Govern, Patrícia Plaja acusa el Suprem de "retorçar" la norma: "És impensable en un estat democràtic".

Altres fonts del govern espanyol consultades per l'ARA asseguren que una hipotètica reforma de la llei d'amnistia tindria un recorregut limitat perquè, apunten, l'obstinació del Suprem per no amnistiar Puigdemont és inequívoca. "Trobarien la manera", asseveren. La seva lectura és que la resolució coneguda aquest dilluns era el més previsible, perquè es tracta d'un sector de la cúpula judicial alineada amb el PP que té entre cella i cella enderrocar el govern de Pedro Sánchez i que creu —diuen aquestes fonts— que ho pot aconseguir torpedinant l'amnistia. Caldrà veure quina afectació té en el suport d'ERC i Junts al Congrés el fet que l'amnistia no doni tots els fruits desitjats. Fonts de la Moncloa puntualitzen que el PSOE ha posat tot el que tenia a les seves mans perquè els objectius de la "convivència" i la "normalització" a Catalunya fossin una realitat.

Fonts de l'executiu de l'Estat són conscients que hi va haver un moment que al Suprem es traslladava que no tindria cap més remei que aixecar les mesures cautelars contra els exiliats. Es pregunten si era una mena de trampa perquè Carles Puigdemont tornés pensant-se que no seria detingut o bé per aprofundir en la divisió que, asseguren aquestes fonts, existia dins del PSOE sobre el fet que Junts insistís en fer que la retirada de les ordres de detenció fossin immediates un cop l'amnistia entrés en vigor. En qualsevol cas, no ha sigut una sorpresa per al govern espanyol que Marchena i Llarena s'hagin "rebel·lat", diuen, contra la norma.

La "imparcialitat" del TC

Els camins condueixen al Tribunal Constitucional, i aquest dimarts el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha posat en dubte la seva "imparcialitat" en una entrevista a Onda Cero. Concretament, ha afirmat que té "dificultats per acceptar la imparcialitat del TC" perquè està "trufat" de magistrats afins al PSOE, ha denunciat. Es referia a l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i a l'exdirectora d'Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica Laura Díez. A més, al fet que el seu president, Cándido Conde-Pumpido, fos fiscal general de l'Estat durant els dos governs de José Luis Rodríguez Zapatero.

Alegría ha lamentat les "declaracions d'absoluta gravetat" de Feijóo i li ha demanat una "rectificació immediata". La portaveu de la Moncloa ha recordat que el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, es va referir fa unes setmanes al TC com a "càncer de l'estat de dret". Per la seva banda, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha criticat l'elecció de José María Macías com a magistrat del Constitucional, davant la incomoditat d'Alegría, atès que la tria forma part del pacte que el PSOE ha firmat amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial.