La Moncloa desautoritza el ministre Garzón per criticar les macrogranges

El titular de Consum afirma que s'hi "maltracten animals" i que en surt carn de "pitjor qualitat"

El ministre de Consum, Alberto Garzón.
05/01/2022
3 min

MadridLa Moncloa desautoritza el ministre de Consum, Alberto Garzón, per les seves crítiques a la ramaderia industrial i no és la primera vegada que ho fa en els últims mesos. En una entrevista publicada al diari britànic The Guardian va afirmar que les macrogranges "contaminen el sòl, contaminen l'aigua i després normalment s'exporta". "És una carn de pitjor qualitat, és un maltractament animal el que es produeix i és un impacte ecològic descomunal i desproporcionat", va dir en castellà, segons la transcripció que ell mateix ha penjat al seu compte de Twitter. Tot i que l'entrevista és del 26 de desembre, aquest dimarts va saltar la polèmica quan alguns mitjans la van recuperar: en anglès apareixia el terme mala qualitat en lloc de pitjor i va originar que els partits de l'oposició i les empreses del sector es llancessin al coll de Garzón.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Les consideracions del ministre les contextualitzo en la percepció personal", ha explicat aquest dimecres la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en una entrevista a La Sexta, en la qual s'ha desmarcat de l'opinió del líder d'Esquerra Unida. Quan li han preguntat per si hauria de rectificar o dimitir, la també ministra de Política Territorial no s'ha mullat i ha afirmat que aquesta pregunta se li hauria de fer al mateix ministre. Segons ha explicat Garzón en una entrevista a la Ser, el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, han abordat la polèmica i la Moncloa no ha traslladat que estigui "molesta". El ministre ha anotat que les seves paraules van ser "impecables".

En una piulada, Garzón ha parlat d'una "bola" que va començar dilluns "impulsada pel lobi de certes grans empreses que promouen macrogranges contaminants". El ministre ha subratllat aquest vespre que en altres països europeus no s'hauria obert aquesta polèmica perquè hi ha més consciència de protegir la ramaderia extensiva. Rodríguez ha volgut fer pinya amb el sector deixant clar que per a Espanya és "prioritari", "fonamental des del punt de vista econòmic", que les càrniques "s'ajusten als estàndards de qualitat, generen llocs de treball, són element de cohesió territorial i de manteniment del medi ambient". En canvi, el portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha donat suport al seu company de files i ha carregat contra el PSOE.

La Moncloa ha intentat tallar la polseguera que s'havia generat i a la qual s'han abonat els principals partits de l'oposició. El líder del PP, Pablo Casado, ha qualificat "d'inacceptable" el que considera un "atac als ramaders i agricultors i a la imatge del nostre país". També s'hi ha sumat la presidenta de Cs, Inés Arrimadas: "Li ha tocat al sector de la carn patir el seu alt nivell de desconeixement i sectarisme. Espanya no es mereix un ministre com aquest i forçarem que el Congrés voti la seva reprovació", ha piulat.

La dreta s'ha afegit així a la indignació d'empreses i associacions que han demanat la dimissió de Garzón. La patronal CEOE ha emès un comunicat aquest migdia en el qual ha avalat les crítiques de la patronal agrària Asaja –ha qualificat d'"inadmissibles" les declaracions de Garzón– i ha recordat que la producció ramadera de carn representa el 7,8% de les emissions de gas amb efecte hivernacle, segons dades del ministeri de Transició Ecològica. La CEOE remarca que el sector va aportar 8.620 milions d'euros d'exportacions el 2020 a la balança comercial espanyola.

Precampanya a Castella i Lleó

Les crítiques a Garzón també li han arribat des del PSOE. El president de l'Aragó, Javier Lambán, ha dit que les declaracions del ministre són un "insult a la intel·ligència" i ha subratllat que representen una "agressió directa a l'economia aragonesa". També s'ha queixat el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page. Una altra de les comunitats amb un pes important del sector primari és Castella i Lleó, immers en la precampanya de les eleccions del 13 de febrer. El seu president, Alfonso Fernández Mañueco (PP), va ser un dels primers que va sortir a carregar contra Garzón.

La desvinculació de la Moncloa respecte de les paraules del ministre de Consum té també aquesta lectura electoral, atès que l'agenda rural és crucial el 13-F i l'auge de les plataformes regionals de l'Espanya buidada és una amenaça per als interessos de gairebé tots els partits, tant a l'esquerra com a la dreta. De tota manera, no és la primera vegada que el govern espanyol desautoritza Garzón i per la mateixa qüestió. "On em posin una mitjana al punt... això és imbatible", va dir ara fa uns mesos el president, Pedro Sánchez, per tallar una polèmica que s'havia originat després que el ministre de Consum digués que a l'Estat es consumia entre dues i cinc vegades més carn de la recomanada.

stats