La Moncloa assumeix que Puigdemont intentarà fer saltar la legislatura pels aires

Madrid"Ahir el govern espanyol va guanyar totes les votacions i el PP les va perdre. Des d’aquest context podem parlar de la realitat", deia dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, preguntat per la sessió de la diputació permanent del dia anterior al Congrés. Què hi va passar? El PSOE va aconseguir que no tirés endavant cap petició de compareixença que havia registrat el PP. Principalment, volia que el president espanyol, Pedro Sánchez, donés explicacions sobre migració, Veneçuela i el retorn fugaç de Carles Puigdemont; i que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, informés sobre el finançament singular. Pels pèls, per un sol vot de diferència, les propostes no van tirar endavant. I això que Junts es va unir a PP i Vox, però la ponderació de la representació dels grups parlamentaris en aquest fòrum —més reduït que el ple amb 69 membres— fa que s'alteri la balança. A l'hemicicle, tots tres sí que sumen majoria absoluta.

La Moncloa ja assumeix l'avís que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va llançar a principi de legislatura i va recordar aquesta setmana passada. "No formem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc és i ha estat Catalunya", recordava en declaracions als mitjans des de Cardedeu, mentre al Congrés les calculadores treien fum, també perquè la diputada de Podem Ione Belarra no havia assegurat el seu vot al costat de la majoria plurinacional —es va abstenir—. La majoria plurinacional és fràgil i existeix quan Junts ho decideix. Ho sap Sánchez i la resta d'integrants d'aquest bloc. "Com sempre", es resigna un diputat de Sumar. La nit del 23-J ja es va constatar que el partit de Carles Puigdemont condicionaria la legislatura.

Si els 7 diputats de Junts se situen d'un costat, el PSOE pot aconseguir victòries parlamentàries, tal com es va veure amb la investidura de Sánchez i l'amnistia. Però si se situa al costat del PP i Vox, el govern espanyol perd, tal com va passar el juliol passat quan el ple va tombar la reforma de la llei d'estrangeria per obligar les comunitats autònomes a acollir menors migrants que saturen els serveis d'atenció de les Canàries i de Ceuta. Aquell dia també va tombar els objectius d'estabilitat pressupostària, el primer tràmit dels comptes. Ha passat un mes i la llei indica que el consell de ministres hauria d'haver aprovat una nova senda de dèficit i portar-la una altra vegada a la cambra baixa, però el ministeri d'Hisenda assumeix que ho farà més tard, informa Núria Rius Montaner.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, confirmava dimarts, després del primer consell de ministres del nou curs, que l'executiu de l'Estat intentarà aprovar els pressupostos. "És responsabilitat nostra", assegurava, i després traslladava també la responsabilitat als grups parlamentaris per valorar la conveniència de renovar els comptes. Després d'haver renunciat a presentar els del 2023 arran de l'avançament electoral a Catalunya, Sánchez entén que ara es pot permetre no aprovar-los, però que com a mínim ho ha d'intentar. "Crec que no hi haurà pressupostos", augura una altra font parlamentària del bloc de la investidura. Després d'haver-se aprovat l'amnistia, veu pocs al·licients per a Junts per fer costat al govern espanyol, especialment ara que vol marcar distàncies respecte del PSC i Esquerra arran del pacte a la Generalitat. Des de la Moncloa assumeixen que hi haurà moviments a Junts per tensar la legislatura.

Fonts de la Moncloa es resistien aquesta setmana a donar per perdut Junts com a soci per als pressupostos. Això sí, són conscients que l'escenari d'una pròrroga és real. "Si calgués, es prorrogarien uns pressupostos nostres i expansius", anotaven des de l'executiu, per diferenciar-ho del cas del 2019, quan Sánchez va convocar eleccions anticipades per no haver d'heretar uns comptes anteriors que eren del PP de Mariano Rajoy. Una font veterana d'ERC no s'atrevia a descartar que el líder del PSOE avanci els comicis si no aconsegueix uns nous pressupostos, però la Moncloa no trasllada aquestes intencions a curt termini. I el moviment de Sánchez d'avançar al novembre el congrés del PSOE pràcticament ho descarta.

El 'lapsus' de Pilar Alegría

"Quan aquesta legislatura conclogui l'any 2025 el període 2019-2025, en aquests 7 anys de presidència de Sánchez, les comunitats autònomes hauran rebut 300.000 milions d'euros", deia Alegría dimarts en roda de premsa. Poc després assegurava que havia tingut un lapsus —la legislatura teòricament acaba l'any 2027—, si bé és una hipòtesi plausible si Junts nega dos anys seguits la governabilitat a Sánchez. "La tardor del 2025, o pressupostos o eleccions", resumeixen dins del grup de Sumar. A la Moncloa demanen prudència i estan a l'expectativa del congrés que Junts celebrarà a finals d'octubre, en el qual s'ha de definir el lideratge de Puigdemont i també el full de ruta. L'expresident va prometre que abandonaria la política si no aconseguia tornar a la Generalitat i, en canvi, ara es perfila per continuar pilotant Junts. La realitat del context, parafrasejant Bolaños, és que la formació de Puigdemont és imprevisible i que d'ella en depèn el futur de la legislatura.