Sánchez rebutja les conductes "incíviques" de Joan Carles I
La regularització de gairebé 4,4 milions posa en el punt de mira l'actuació de l'Agència Tributària i la Fiscalia
Madrid / BarcelonaLa setmana que el règim del 78 havia tancat files per intentar reflotar la imatge de Joan Carles I amb la commemoració dels 40 anys del cop d’estat fallit –Felip VI va trencar el silenci sobre el seu pare i va lloar-ne “la fermesa i autoritat”–, un nou moviment del rei emèrit torna a posar contra les cordes tant la Casa Reial com el govern espanyol. La segona regularització sense un requeriment previ de l’Agència Tributària, ara per gairebé 4,4 milions d’euros –segons ha confirmat el seu advocat–, ha posat en el punt de mira tant l’actuació d’Hisenda com també la de la Fiscalia. Tot i que el president espanyol ha rebutjat aquest divendres de manera rotunda les “conductes incíviques publicades als mitjans”, Pedro Sánchez també ha negat qualsevol tipus d’inacció per part de l’Agència Tributària i ha assegurat que l’emèrit era tractat com qualsevol ciutadà.
La nova regularització de la fortuna opaca de Joan Carles I deixa un mar de dubtes de difícil resposta en un context en què la Zarzuela torna a guardar silenci. Primer, per què l’Agència Tributària no ha fet cap moviment per investigar l’emèrit. Segon, d’on ha tret els diners per pagar a Hisenda8. Tercer, ¿Joan Carles I busca amb aquest moviment tornar d’Abu Dhabi, on viu des de l’estiu passat? Quart, fins a quin punt Felip VI estava al cas d’aquesta regularització i de la fortuna a l’estranger que albergava la fundació Zagatka, radicada a Liechtenstein i amb el nom de l’actual monarca entre els seus beneficiaris fins al nombre passat. I cinquè, ¿hi haurà una possible tercera regularització?
Mentrestant, Joan Carles I ha tornat a fer aflorar les diferències en el si de la coalició. Mentre que el vicepresident segon del govern espanyol i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ha censurat els que aplaudeixen la monarquia –en referència a l’acte pel 23-F al Congrés–, Sánchez no ha sortit del guió i ha desvinculat per complet Felip VI dels escàndols del seu pare. La Moncloa se sent “pertorbada” per les informacions sobre l’emèrit, però continua emmarcant-les en el camp de l’ètica o el civisme. “No és civisme, és criminalitat”, ha replicat a Sánchez en una piulada el president del grup parlamentari de Podem al Congrés, Jaume Asens, després de denunciar la “passivitat” tant de l’Agència Tributària com de la Fiscalia.
Petició de compareixences
Tots els partits independentistes al Congrés han anat més enllà i han demanat la compareixença de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, així com també de la Fiscalia Anticorrupció i del director de l’Agència Tributària per explicar en quines “condicions i termes” s’ha fet la regularització “opaca” i de “dubtosa procedència” del rei emèrit. Aquests mateixos grups són els que ja han demanat una comissió d’investigació diverses vegades perquè el Congrés indagui sobre els negocis presumptament irregulars de Joan Carles I, que sempre ha topat amb el veto sistemàtic del PSOE, el PP i Vox.
La nova regularització de Joan Carles I, però, posa en la diana una fundació que esquitxa directament Felip VI. ¿L’actual rei sabia dimarts, mentre lloava el seu pare, que aquest havia tornat a eludir un delicte fiscal pagant a Hisenda? L’advocat de l’emèrit, Javier Sánchez-Junco, ha confirmat amb un comunicat que el pagament a Hisenda es tracta de “rendes derivades de l’assumpció, per part de la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats per S.M. i de les quals es podrien derivar determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades”.
Préstecs d’amics i empresaris
En total, l’import pagat és de 4.395.901,96 euros de gairebé 9 milions d’euros de donacions en espècies després de l’abdicació i fins al 2018. Segons la SER i El Mundo, Joan Carles I hauria reunit els diners per pagar a Hisenda a través de préstecs d’amics i empresaris espanyols, ja que d’aquesta manera no tributen a Hisenda, com sí que ho fan les donacions. La intenció és que no hi hagi una tercera regularització. El fet d’haver presentat una primera regularització per valor de 678.393 euros per evitar una investigació fiscal per les targetes opaques –que esquitxen també la reina Sofia– podria portar la Fiscalia a dubtar de la “l’espontaneïtat, veracitat i completesa” de la regularització. El ministeri públic, però, de moment no s’ha pronunciat.
Caldrà veure en les pròximes setmanes les conseqüències d’aquesta regularització, que aviva el debat del retorn del rei emèrit, després que aquesta setmana –per a tots els partits del bloc d’investidura menys el PSOE– s’hagi evidenciat una operació d’Estat per intentar “blanquejar” el passat de Joan Carles I. Ni la Zarzuela ni la Moncloa tindrien un pla a punt per al retorn de l’emèrit, però des de sectors de la dreta se censura que l’emèrit passi els seus dies en un emirat del Golf.