“Monarquia o república?”: 26 universitats voten sobre el rei

MadridL’1-O ha esperonat el republicanisme en diversos sectors de l’Estat. Seguint l’estela de la votació a Catalunya, gairebé un milió d’universitaris i una desena de barris i municipis de Madrid estan cridats a votar les pròximes setmanes en una onada de referèndums simbòlics sobre el model d’Estat. El que va ser la idea d’un grupet d’estudiants de l’Autònoma de Madrid (UAM) porta camí de convertir-se en un moviment en el conjunt d’Espanya. Associacions d’estudiants de més de la meitat de les universitats públiques de l’Estat -un total de 26 de les 50 que hi ha- ja s’han apuntat a celebrar una consulta no vinculant amb una pregunta en forma de paraigua com la del 9-N: “¿Estàs a favor d’abolir la monarquia com a model d’Estat? I, en cas afirmatiu, ¿estàs a favor de realitzar processos constituents per decidir el tipus de república?”

La primera cita és avui mateix a la UAM, i continuarà diumenge -només quatre dies abans del 40è aniversari de la Constitució- amb la votació d’un total de vuit districtes de Madrid, inclòs el del centre, i cinc ciutats de la rodalia de la capital espanyola -Alcobendas, Leganés, San Sebastián de los Reyes, Parla i Rivas Vaciamadrid. Està previst que s’estengui fins al gener, tot i que la coordinadora d’universitats no descarta que s’hi sumin més centres. A Catalunya hi participaran la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on algunes de les organitzacions adherides ja havien constituït una plataforma sota el lema Fora el Borbó de les universitats catalanes. Consideren que l’objectiu de la consulta és que els joves puguin expressar l’opinió sobre “una institució arcaica, corrupta i vinculada al règim franquista, i que en el cas de Catalunya va beneir la repressió de l’1-O”.

A la UAM les meses s’obriran a les portes de cada facultat. No hi haurà cap cens, com tampoc n’hi ha haurà en les dels municipis, per evitar-se problemes amb la llei de protecció de dades. “Vam pensar en aquest projecte a principis de curs per intentar revifar el debat sobre la monarquia i la república. I veient la repercussió i la potència que està començant a tenir, crec que pot derivar en una cosa molt important i estem convençuts que acabarem fent història”, explica a l’ARA Marta Casanova. Aquesta estudiant de 20 anys de la Facultat de Filosofia assegura que l’1-O ha sigut un dels referents de la iniciativa perquè va posar “una mica” en evidència “el sistema monàrquic i autoritari revestit d’un caràcter democràtic només en superfície”.

A la iniciativa també s’hi han sumat la Universidad Complutense de Madrid, la Rey Juan Carlos, la Carlos III, la Politècnica d’Alacant i la de Saragossa, entre d’altres, que van presentar la iniciativa en roda de premsa dimarts al Teatro del Barrio, a Madrid. “Som la joventut que no vol seguir acceptant una monarquia i un règim imposats i tancats amb cadenat durant 40 anys que ni nosaltres ni els nostres pares van votar”, van proclamar. Si bé l’1-O és un referent, la majoria d’ells desconeixen la consulta d’Arenys de Munt del 2009 que -com les que estan organitzant- es va reproduir per milers de municipis catalans i va ser un catalitzador del Procés.

“Puntada de peu” a la Constitució

L’1-O també va portar Luis Gimeno i desenes de persones més a crear les assemblees de la Consulta Popular Monarquia o República, que celebraran diumenge la consulta en diferents districtes de Madrid, en paral·lel a la que ja va celebrar Vallecas al juny, en què 7.000 veïns van votar i en què es va imposar la república amb un 89%. Gimeno assegura que el referèndum català va ser una “puntada de peu a la Constitució del 1978”. “Si a Catalunya havien fet el pas, a Madrid calia aprofundir en aquesta puntada de peu”, assenyala. En una conversa telefònica apunta que s’està davant d’un “canvi de cicle” i que un referèndum real està cada dia més a prop.

Podem s’ha sumat l’últim any a aquesta onada de republicanisme. Pablo Iglesias es preguntava dijous passat en un article a El País “per a què serveix la monarquia”. Però avui encara no ha demanat obertament la celebració d’un referèndum en aquest sentit.