Monarquia o república: cinc claus per al debat

HistoriadorL’escàndol que protagonitza Joan Carles I ¿pot facilitar l’adveniment d’una Tercera República? És difícil fer prospectiva a causa de les variables que estan en joc, com mostrem tot seguit a partir de cinc claus.

Qui amenaça la Corona és la família del rei, no el republicanisme

Avui l’erosió de la monarquia no la genera una alternativa republicana sinó la família reial. Les valoracions de la Corona en els sondejos del CIS són clares: el 7,4 (sobre 10) del 1995 va anar seguit d’una davallada (5,1 el 2006), però el suspens va arribar amb el cas Nóos (4,8 el 2011) i el mínim històric amb l’impacte de la cacera règia de Botswana (3,6 el 2013). L’abdicació de Joan Carles I el 2014 va permetre un repunt modest (4,3 el 2015). Per tant, la piconadora de la Corona és la conducta de la família del rei.

La pèrdua de suport a Catalunya n’ha creat a la resta de l’Estat

La situació política de Catalunya ha generat l’única desafecció territorial rellevant cap a la monarquia, que reflecteix el 57,8% del vot global a les forces independentistes i els comuns als comicis del 10 de novembre del 2019. A més, un 73,3% dels enquestats pel CEO l’octubre d’aquest any van suspendre la Corona. En contrapartida, el discurs de Felip VI del 3 d’octubre del 2017 (el gran detonant d’aquesta desafecció) va guanyar adhesions significatives a la institució en altres indrets d’Espanya, perquè la projectava com un mur ferm contra el secessionisme.

La Corona té un suport blindat a les Corts

Avui la Corona gaudeix del blindatge que li aporten PSOE, PP, Vox, Cs i altres partits petits, que representen més de 270 dels 350 escons del Congrés. Felip VI, doncs, no pot patir un “incendi polític” a les Corts i els discursos contraris a la Corona allà semblen condemnats a quedar en foc d’encenalls. La raó d’aquest suport blindat, com assenyala l’historiador Àngel Duarte, és que per a un nacionalisme d’estat com l’espanyol, amb dificultats per articular un projecte nacional sense el fonament dinàstic, la figura del rei és gairebé decisiva.

Un judici al rei emèrit pot ser molt desestabilitzador

Si Joan Carles I és jutjat, el seu procés possiblement generarà un debat públic sobre les bondats de la monarquia (i del règim del 78, que ell personifica), un debat que fins ara la classe política ha evitat a tot preu. Així, els successius governs han renunciat a canviar l’article 57.1 de la Constitució (que prioritza l’home davant la dona en la successió) per por que obrís el temut debat monarquia-república. Per tant, cal pensar que un eventual judici al rei emèrit tindrà un impacte negatiu important en la Corona; la discussió pública deixarà de centrar-se en la conducta del seu extitular per posar el focus en la institució mateixa.

Monarquisme i republicanisme tenen febleses significatives

La Corona instaurada el 1975 no es va poder adscriure a una tradició monàrquica que li donés arrels històriques. La institució no es podia vincular al règim de la Restauració, perquè es caracteritzava pel frau electoral, ni a Alfons XIII, atès que el 1931 es va exiliar després de perdre el suport de dretes, esquerres i militars. Per tant, la flamant monarquia va adoptar com a mite fundador el mateix Joan Carles I, que va ser exaltat com a “pilot de la Transició” (que va aturar el cop d’estat del 1981), un gran estadista alhora proper i campechano. Però aquesta opció va crear adhesions a la persona del rei (joancarlistes), no a la Corona. L’actual desmitificació de l’emèrit podria comportar que la monarquia (i de retruc el sistema polític) patís una forta sotragada.

En aquest marc, el republicanisme espanyol progressa més pels demèrits de la Corona que per mèrits propis. Així, es projecta com una força antiestablishment, cosa que li impedeix guanyar centralitat política. Li manca, a més, un pol aglutinador dinàmic i lideratges estatals que transcendeixin Podem (que només va assolir el 9,8% el 10-N).

Conclusió: la Corona aguanta, però l’horitzó pot complicar-se molt

En definitiva, la monarquia no sembla perillar perquè els republicans aparentment no tenen força ni un eix dinàmic. Tanmateix, el rei es podria trobar en un terreny pantanós a mitjà termini per diverses raons: Joan Carles I és un actiu tòxic radioactiu; sembla difícil que Felip VI s’hagi consolidat en sis anys de regnat marcats per embolics familiars; el sistema polític pateix un descrèdit important; la Corona no acaba d’enlairar-se com a institució, i, sobretot, els monàrquics d’avui poden no ser-ho demà. Dues enquestes - El Español (10/01/2020) i El Plural (14/04/2020)- apunten que entre el 50% i el 61% dels votants del PSOE serien republicans, i el suport de Vox a la Corona, segons Santiago Abascal, és condicional: “España, su soberanía y su unidad están por encima de la monarquía ”. Sobre això, cal recordar que la ultradreta postfranquista ha sigut republicana.

En última instància, la gran incògnita a l’hora de traçar escenaris de futur és que el 60% del cens electoral actual no va votar per raons d’edat en el referèndum de la Constitució del 1978 i ignorem què pensa de la monarquia. Saber-ho podria ser tota una sorpresa.