La monarquia no aconsegueix reconciliar-se amb Catalunya

MadridLa fotografia de Felip VI caminant pel barri del Born de Barcelona, acompanyat de Miquel Iceta i Jaume Collboni, marca una nova etapa en la relació de la monarquia amb Catalunya. Va ser el passat 18 d'octubre quan el rei va trepitjar la capital catalana per inaugurar les exposicions al Museu Picasso i la Fundació Joan Miró, acompanyat del ministre de Cultura i l'alcalde de Barcelona. Fins fa pocs mesos, aquest càrrec l'ocupava Ada Colau, que evitava les salutacions públiques amb el monarca, tal com va tornar a fer al Mobile World Congress d'aquest any. L'entrada del PSC al consistori és una porta oberta a la normalització de les relacions entre Casa del Rei i l'Ajuntament de Barcelona, si bé el camí de la reconciliació amb Catalunya és tortuós i qui sap si intransitable.

Arran del discurs del 3 d'octubre de 2017, la desconnexió de bona part de catalans amb la institució va assolir cotes que no s'havien vist abans. Les visites de Felip VI eren un autèntic maldecap perquè eren contestades amb protestes de rebuig, sovint alimentades per declaracions del rei que no contribuïen a refer ponts. A poc a poc, amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, s'han anat fent passos perquè el rei no trobés a Catalunya una hostilitat que no viu enlloc més de l'Estat. La política de diàleg amb l'independentisme, que ha propiciat la desmobilització del moviment, també ha permès que el cap de l'Estat pugui posar els peus a Catalunya en un clima més tranquil. El PSOE, que té una ànima republicana interna que de tant en tant es desperta quan als congressos revisa el seu ideari, s'ha encarregat d'intentar rehabilitar Felip VI on darrerament se li ha girat l'esquena. I ara també el PSC a Barcelona.

Però la Generalitat, en mans d'Esquerra, continua sent un pas barrat. Pere Aragonès no va assistir a la cerimònia del 12 d'Octubre ni anirà aquest dimarts a l'acte solemne de jura de la Constitució d'Elionor al Congrés dels Diputats, com tampoc ho farà el lehendakari, Íñigo Urkullu, ni els representants dels partits sobiranistes de la cambra baixa. Sumar ha deixat llibertat als seus diputats, però està previst que Yolanda Díaz sí que hi acudeixi -no hi anirà Podem-. Interpel·lada per l'ARA al respecte, la Zarzuela evita fer valoracions polítiques sobre aquestes absències i tampoc vol pronunciar-se sobre la connexió amb Catalunya. La Moncloa tampoc vol fer-ne mala sang, tot i que dimarts quedarà palès que tots els potencials aliats de Sánchez per a la investidura planten la monarquia en un dels actes més transcendentals del seu regnat.

En el marc del procés d'investidura, els partits sobiranistes ja van decidir no acudir a la ronda de consultes del cap de l'Estat, cosa que entre línies podia interpretar-se que no havia agradat al rei. "Els representants dels grups polítics que han comparegut en el procediment han exposat a SM el Rei el sentit del seu suport parlamentari", deia en el comunicat que justificava l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo com a candidat, fent evident que n'hi havia alguns que no hi havien assistit. ERC, Junts, EH Bildu i el BNG tampoc van visitar-lo el dia que va designar Pedro Sánchez, justament el 3 d'octubre passat, sis anys després del discurs en què va avalar la repressió policial contra l'1-O. A més, en ple debat sobre una llei d'amnistia que esborraria els delictes per aquells fets i que, en última instància, encara que sigui de manera formal, Felip VI haurà de refrendar.

La carta d'Elionor

Arreu de l'Estat la princesa Elionor ha anat suscitant un interès mediàtic important a mesura que s'acosta la seva majoria d'edat. També s'ha intentat fer-la protagonista a Catalunya. Ja fa quatre anys que la Princesa d'Astúries va sorprendre amb la seva pronúncia en català als Premis Princesa de Girona de 2019, circumstància que ja s'ha normalitzat, tot i que no la ubicació de la cerimònia. Aquest certamen continua sense poder-se celebrar a Girona, per bé que aquest any s'ha pogut acostar fins a Caldes de Malavella, municipi de la demarcació. El 2022 havia tingut lloc a Cornellà de Llobregat. Utilitzarà el català dimarts en el discurs que oferirà des del Palau Real de Madrid després d'haver promès la Constitució al Congrés? Fonts de la Zarzuela no volen avançar res i es limiten a dir que l'acte solemne serà com el de 1986, quan va ser el torn de Felip VI, que malda per reconciliar-se amb Catalunya. Segons el primer baròmetre de 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió, en una escala del 0 al 10, la monarquia espanyola mereix una confiança d'1,7 i només el 12,3% la prefereixen –un 74,2% una república–, amb dades significatives en el mateix sentit entre els votants del PSC.