La televisió francesa documenta el “crepuscle” del rei Joan Carles

BarcelonaUna monarquia en hores baixes. França, el país republicà per excel·lència, ha pogut veure un documental de prop d'un hora on es documenta el "crepuscle" d'una família "que semblava invulnerable". El documental, emès per Canal+ després d'un mes filmant les activitats de la família reial, explica la història de Joan Carles des de la seva arribada a Espanya, amb només 10 anys, fins al moment actual, exercint com a cap d'estat "inviolable i poc responsable".

Un rei "segrestat" per Franco que és obligat a arribar a Espanya amb 10 anys, que mata accidentalment el seu germà, que homenatja el dictador i que, quan el succeeix, gaudeix durant dècades d'una enorme popularitat fins que la seva fotografia al davant d'un elefant mort el fa ser qüestionat per tothom. Una reina, aristòcrata professional, que es fa servir per obres de caritat, humiliada per les presumptes infidelitats del seu marit. Un gendre que s'enfronta a una pena de presó. I uns prínceps d'Astúries convertits en "l'aparador" de la monarquia.

El reportatge comença explicant com treballa un fotògraf que cobreix les activitats de la Casa Reial. Es mostra les limitacions amb què treballen i la censura a què són sotmesos. Els fotògrafs que es traslladen a la Sarsuela a prendre imatges de les audiències amb els prínceps, han d'anar vestits amb corbata, seguir les ordres en tot moment, i guardar silenci. La periodista del documental explica com cap fotògraf o redactor pot fer preguntes. També en els actes públics, un exèrcit d'escortes controlen els periodistes, eviten que s'apropin als membres de la família reial i controlen on poden fotografiar i on no. La periodista de Canal+ explica que la Casa Reial espanyola està "obsessionada per la imatge".

'Polònia', l'excepció

El documental considera que al voltant de Joan Carles s'ha construït un culte a la personalitat del qual no s'escapa ni tan sols un socialista com Rodríguez Zapatero, a qui entrevisten. També el corresponsal del 'Guardian' a Madrid parla de la construcció d'una imatge de rei "ideal", difosa per la premsa i cultivada fins i tot a les escoles. El documental destaca que la censura no va començar a esquerdar-se fins l'incident del safari dels reis. I apunta que, en aquest clima de silenci, hi ha una única excepció, el programa de TV3 'Polònia'.

Corinna, al Pardo

El documental dedica una atenció especial a la princesa Corinna, 'amiga' del rei. El programa visita la zona del palau del Pardo on se suposa que té una residència la dona, a qui s'ha vinculat sentimentalment amb el monarca. També entrevista Albert Solà, que ha interposat una demanda per obtenir l'ADN del rei, amb l'argument que ell seria fill del monarca.

El programa fa, finalment, un repàs del patrimoni dels Borbons, amb la nebulosa existent entre allò privat i públic. El diputat Joan Tardà, d'ERC, explica com ha estat fins ara impossible fiscalitzar, des d'un punt de vista pressupostari, la monarquia. "Quan preguntes al Congrés només et contesten 'Constitució, Constitució, Constitució', com si fos l'Alcorà o la Bíblia". "El rei és inviolable, no ha de respondre davant de ningú, però això no passa amb la seva família", explica l'autora del documental, que acaba explicant l'escàndol del cas Nóos.

Expulsats per fer una pregunta al príncep

Justament, les últimes imatges del documental (47.00) mostren un incident que té lloc quan, en el context d'una visita a una exposició, la periodista demana al príncep si té alguna cosa a dir sobre el seu cunyat, Urdangarin. En aquest moment un dels escortes s'interposa entre ella i el príncep i la fa fora de la sala, a ella i a la resta de periodistes. Filmant en càmera, la periodista demana explicacions de per què no pot fer preguntes. L'escorta, que no sap que l'estan filmant, diu que només es poden prendre imatges, però que ningú no pot fer preguntes als membres de la família reial "perquè la Constitució no ho permet", tot i que no sap respondre quin és l'article concret que ho prohibeix.

El documental acaba amb la sonora xiulada del Gran Teatre del Liceu als prínceps d'Astúries, segons l'autora, una mostra que les coses comencen a canviar.