Joan Carles I fuig d’Espanya assetjat per la corrupció

BarcelonaL’abdicació, el càstig i ara la fugida. Assetjat per les investigacions judicials per presumpta corrupció, Joan Carles I va comunicar ahir a Felip VI que deixa de viure a la Zarzuela i abandona Espanya per anar-se’n a l’estranger. Una decisió històrica motivada pel degoteig constant d’informacions sobre el cobrament de comissions per l’AVE a la Meca que ja estaven investigant Suïssa i la Fiscalia del Tribunal Suprem. Un pas que el rei emèrit va atribuir en una carta al seu fill a “la repercussió pública de certs esdeveniments passats” de la seva “vida privada” però que és, en realitat, un moviment desesperat per intentar aixecar un tallafocs definitiu i ja veurem si efectiu entre la seva figura i la de l’actual rei, que al març ja havia intentat distanciar-se del seu pare renunciant a l’herència i retirant-li l’assignació econòmica.

Sis anys després de deixar el càrrec i en plena investigació contra ell, Joan Carles I marxa d’Espanya sense, per ara, destí conegut. Ahir la Zarzuela no va voler concretar on anirà –tot apunta que a algun país europeu– ni confirmar si, tal com van informar diversos mitjans, l’exmonarca ja és fora del país. La Casa del Rei es va limitar a fer pública cap a les sis de la tarda la carta que el rei emèrit havia fet arribar al seu fill, en què assegurava que marxa per facilitar que l’actual monarca pugui desenvolupar la seva activitat institucional amb “tranquil·litat i serenitat”. No feia, però, cap referència directa a les investigacions que l’afecten. Això ho va deixar en mans del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, que en un comunicat posterior va assegurar que, malgrat abandonar Espanya, el rei emèrit continua a disposició del ministeri fiscal per a qualsevol tràmit que consideri oportú.

Un distanciament progressiu

Tot i reivindicar la trajectòria del seu pare i remarcar la “importància històrica del seu llegat i obra política i institucional de servei a Espanya i a la democràcia”, Felip VI va agrair la decisió de Joan Carles I. Amb la marxa del rei emèrit, l’actual monarca completa el progressiu distanciament del seu pare que havia començat fa un any amb la fi de la participació del rei emèrit en actes institucionals i que també l’havia portat a principis de març –coincidint amb la declaració de l’estat d’alarma pel covid-19– a renunciar a la seva herència i a retirar-li l’assignació econòmica de 194.323 euros anuals que percebia. Es tracta de mesures que s’han anat evidenciat insuficients a mesura que avançaven les informacions sobre les finances del rei emèrit, el seu paper en la fundació panamenya Lucum i els regals del rei saudita. Un escàndol que s’havia començat a gestar anys abans, quan el 2015 van transcendir les gravacions de les converses a Londres entre l’excomissari José Manuel Villarejo i l’examant del rei Corinna Larsen.

Tot plegat, un vel de corrupció que ha liquidat la reputació de Joan Carles I i que ha corcat els fonaments de la monarquia, més discutida que mai des de la Transició. A l’espera que avui el president espanyol, Pedro Sánchez, en parli obertament durant la roda de premsa que oferirà per tancar el curs polític a l’Estat, ahir la Moncloa va tancar files amb Felip VI: va mostrar el seu “respecte per la decisió de Joan Carles I i va lloar la figura de l’actual rei tot reivindicant-ne el “sentit d’exemplaritat i transparència”. Un pronunciament en sintonia amb el del PP –que va insistir en la seva “lleialtat a Espanya, la monarquia i el rei” i va reivindicar el paper “decisiu” de Joan Carles I en l’arribada de la democràcia– i el de Ciutadans –que es va limitar a mostrar el seu suport a Felip VI i a la Constitució–, però que va xocar frontalment amb el d’un dels partits que formen part del govern de coalició: Unides Podem va posar sobre la taula el debat entre monarquia i república i va assegurar en un comunicat que “no es pot seguir impedint el debat social sobre el model d’estat”. El mateix vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, es va desmarcar del comunicat fet per la Moncloa titllant d’“indigna” la “fugida” de Joan Carles I i alertant que “un govern democràtic no pot mirar cap a una altra banda ni molt menys justificar comportaments que minen la dignitat del cap d’estat i són un frau a la justícia”.

Des de l’independentisme, en canvi, es va traçar de seguida un paral·lelisme entre la fugida del rei emèrit i l’exili dels presos, qüestionant que alguns dels que van carregar contra la marxa a Bèlgica d’alguns líders de l’1-O ara aplaudeixin la decisió de Joan Carles I. “Avui és un dia per recuperar muntanyes d’hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d’octubre del 2017. I per guardar els silencis i les hipocresies d’alguns servils”, va afirmar l’expresident Carles Puigdemont. “Uns van haver de marxar a l’exili per demòcrates, altres marxen per corruptes”, va etzibar per la seva banda el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en una piulada en què va assegurar que Felip VI és des d’avui un rei “encara més còmplice” del llegat “fosc” del seu pare. Des de la CUP, el diputat Albert Botran va advertir que la marxa del rei emèrit és una manera “d’aïllar” Felip VI d’una institució “estructuralment corrupta”. “L’única manera de conèixer tota la veritat és que caigui”, va assegurar.

El declivi de Joan Carles

Amb l’anunci d’ahir, Joan Carles I posa una fita més en el declivi que protagonitza des que el 2012 va trencar-se el maluc mentre estava caçant elefants a Botswana. Aquell episodi va ser l’espurna que va obrir el camí d’una abdicació que arribaria dos anys més tard i que de seguida vindria acompanyada de les primeres informacions sobre presumptes irregularitats comeses pel monarca en l’exercici del seu càrrec. Però la llosa definitiva han sigut les investigacions arran dels 65 milions d’euros amb què l’hauria obsequiat la monarquia saudita per les seves gestions amb l’AVE a la Meca.

Les sospites de corrupció, doncs, hauran acabat marcant el regnat d’un monarca que deixarà la Zarzuela deprés de 57 anys i tornarà a instal·lar-se fora d’Espanya, com quan va néixer ara fa 82 anys a Roma, on els Borbons estaven exiliats després de la proclamació de la Segona República. Després, de la mà del franquisme, aconseguiria recuperar el tron, que consolidaria amb la Transició. El seu paper durant el cop d’estat del 23-F el portaria al seus nivells més alts de popularitat, amb mitja Espanya assegurant no ser monàrquica però sí juancarlista. Un crèdit, tanmateix, que la monarquia ha anat perdent a mesura que avançaven els anys i creixien les ombres de corrupció, primer amb el cas Nóos –que va portar Iñaki Urdangarin a la presó– i ara amb les sospites d’irregularitats assetjant directament Joan Carles I.

Felip VI, que ja en el seu primer any de mandat va retirar el ducat de Palma a la seva germana Cristina per intentar protegir-se dels escàndols de la família reial, ha vist com els incendis no paraven de créixer. Ahir va aixecar un nou tallafocs amb l’anunci que el seu pare marxa a viure a l’estranger, però el descrèdit de la institució continua creixent.