Extremadura recomana a les comunitats de l'eix mediterrani que es llegeixin la Constitució
Els 'barons' entren combatius a la reunió amb Rajoy: Els 'complidors' lluiten contra el dèficit asimètric, mentre que el bloc del Mediterrani exigiex un canvi del model de finançament
MadridEl president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha arribat a la reunió dels 'barons' populars amb el president del govern central, Mariano Rajoy, amb les armes carregades per lluitar contra la intenció de La Moncloa de fer un repartiment asimètric del dèficit entre les comunitats autònomes que, temen, pot beneficiar a Catalunya. A l'entrada de la trobada –que ha acabat amb un dinar–, Monago ha carregat contra les cinc comunitats incomplidores, sobretot contra el president valencià, Alberto Fabra, que minuts abans havia insinuat que si Extremadura tingués un finançament per càpita semblant al valencià, el dèficit extremeny seria superior al 4%. La resposta de Monago ha estat clara: "Li recomano que llegeixi un llibre de 169 articles que es diu Constitució i que explica molt bé què és el principi de solidaritat".
L'altre gran instigador de la revolta, el president madrileny, Ignacio González, ha entrat molt calmat. S'ha limitat a afirmar que "espera que hi hagi un dèficit comú per a totes les comunitats". En el dinar d'avui, un cop escoltats els comentaris previs, si Rajoy no comença la trobada amb un gran anunci es marcaran clarament dos blocs. Les comunitats que l'any passat van complir amb el dèficit marcat pel pla d'estabilitat i les Illes Balears, Múrcia i el País Valencià, les tres comunitats governades pel PP de les cinc que, juntament amb Catalunya i Andalusia, van superar el límit permès.
Aquestes tres comunitats, a més de voler un dèficit a la carta, reclamaran la necessitat de reformar el sistema de finançament actual. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, està centrant tota la seva estratègia a Madrid per aconseguir una millora del finançament que reben els illencs. Per la seva banda, el president valencià ha estat molt gràfic a l'hora d'explicar als periodistes amb quina actitud emprenia la reunió: "Vinc arremangat" i és que Fabra és el president que té la situació financera més complicada i és l'únic que realment s'està enfrontant públicament amb González i Monago.
El president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, és menys guerrer en el llenguatge però igual de combatiu en l'argument: ha denunciat que els diferents governs centrals que hi ha hagut en democràcia no han fet res per arreglar el problema del finançament autonòmic "en 30 anys". Tot i que ha estat especialment crític amb José Luis Rodríguez Zapatero, "per haver fet un sistema de finançament per a territoris i no per a persones", els retrets també anaven per al govern de José María Aznar.
A primera hora del matí, des d'Extremadura, Monago ja ha avançat, en el dinar fet a Madrid, que rebutjarà un sostre de dèficit asimètric. Monago s'oposa al fet d'haver d'"auxiliar" les comunitats incomplidores que "al final s'endeuten més", i per això creu que variar els límits de dèficit segons la comunitat autònoma reduiria el "marge de solidaritat" entre els territoris.
En declaracions als mitjans després d'inaugurar el VIII Fòrum Extremadura Exporta, Monago ha precisat que rebutja el dèficit asimètric perquè la comunitat extremenya, que partia fa un any del segon dèficit més elevat de tot Espanya, "va sol·licitar aquest criteri i no es va atendre", de manera que, segons ha dit, "ara no sembla raonable que s'entengui aquesta asimetria".
Malgrat això, ha destacat, Extremadura ha complert l'objectiu de dèficit, "no sense molt esforç de la societat extremenya", alhora que ha subratllat que la asimetria "el que fa no és incentivar qui compleix, sinó precisament qui incompleix".
Per part seva, el conseller d'Economia de Madrid, Enrique Ossorio, ha indicat que el president regional Ignacio González defensarà a la reunió dels presidents autonòmics del PP un límit de dèficit comú per a les comunitats, perquè, al seu entendre, és la forma "més fàcil" i "més justa" que es compleixi.
No obstant, si el govern espanyol decideix atorgar topalls diferents per a situacions excepcionals, Madrid demanarà que vagin "a càrrec de l'Estat".
Després de la presentació d'una campanya de comerç, Ossorio ha advocat perquè l'objectiu de dèficit sigui un esforç "comú" per a tothom, i ha remarcat que seria "complicat" quadrar objectius de dèficit diferenciats, ja que les comunitats tenen una "dimensió" diferent.
Ossorio ha posat com a exemple la diferència entre les comunitats de Madrid i Catalunya amb La Rioja, i ha afegit que, si es donen dèficits diferents, no es podria "compensar".
En aquest sentit, ha recordat que el govern espanyol té assignat el 5,1%, i les comunitats autònomes, si finalment ho aprova la Unió Europea, un 1,2%, de manera que podria destinar unes "petites dècimes" a cobrir aquestes "circumstàncies excepcionals", un percentatge que "tampoc l'afecta molt". "D'aquesta manera no es trencaria aquest principi que totes tinguin el mateix dèficit", ha postil·lat. Ossorio ha indicat que aquesta és la posició de la Comunitat de Madrid i que els dirigents regionals estaran "encantats" que s'arribi a un "compromís" que resolgui "aquesta situació".