BarcelonaEl president d’Extremadura, José Antonio Monago, va fer 32 viatges privats a les Canàries amb càrrec al Senat entre el 3 de maig del 2009 i el 4 de novembre del 2010, quan era senador per designació de l’Assemblea d’Extremadura. Segons va avançar ahir el digital Público.es, el dirigent extremeny del PP havia comentat a col·laboradors pròxims la seva inquietud perquè aquest afer es fes públic. El cap de l’executiu autonòmic es va limitar a assenyalar, en un primer moment a través d’una nota traslladada pel seu gabinet, que “en la condició de senador d’Espanya, ha viatjat per tot el país en nombroses ocasions desenvolupant tasques parlamentàries”. Ahir l’oposició extremenya en bloc va demanar explicacions a Monago per l’afer, que al vespre va defensar que amb la proximitat electoral “no tot s’hi val”. El president extremeny va insinuar que l’afer ha esclatat com a represàlia per la seva defensa de la regeneració de la política espanyola. La dirigent del PSOE Isabel Gil va exigir-li claredat: “Qui fa dos dies pretenia ser el principal lluitador en contra de la corrupció està obligat a ser més transparent que mai”.
El ‘baró’ que demanava “contundència”
Aquesta informació arriba després que Monago s’hagi erigit, en els últims dies, com un dels barons del PP que ha demanat més “contundència” contra la corrua de casos de corrupció que esquitxen el partit de Mariano Rajoy, com les targetes opaques de Caja Madrid i el cas Púnica. L’extremeny, en una entrevista al diari El Mundo aquesta setmana, va mostrar-se partidari de suspendre la militància de manera “automàtica” a tots els afectats “per qualsevol cas de corrupció”, i també va defensar un gran pacte entre PP i PSOE per lluitar contra les males pràctiques. A més, després que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assegurés que els populars havien fet “tot el que podien fer” davant la corrupció, Monago va ser un dels dirigents territorials que van alçar la veu. El seu executiu va instar Rajoy a promoure una llei antisuborn per regular l’“expulsió immediata” dels acusats d’aquestes pràctiques en partits polítics, patronals i sindicats. Així ho recollia un pronunciament de l’Assemblea extremenya per castigar corruptors i corruptibles. Entre els nou punts que es proposaven hi havia ampliar a deu anys de presó el delicte de suborn.