Mónica García: "Ni en els moments més durs Ayuso i els seus van deixar de saquejar-nos"

Mónica García , la portaveu de Mas Madrid

MadridMónica García (Madrid, 1974) ens demana cinc minuts per portar els seus fills a casa abans de fer l'entrevista en una cafeteria pròxima al parc d'El Retiro. García és la líder de Més Madrid, partit germà de Més País d'Íñigo Errejón, i cap de l'oposició a l'Assemblea de Madrid, ja que el 4-M va quedar per davant del PSOE. És anestesista a l'Hospital 12 d'Octubre, on fa mitja jornada, però diu que no hi vol renunciar perquè l'ajuda a tenir els peus a terra. "Pensa que allà tinc un cap i soc una més", ens explica. La trobada coincideix amb la guerra oberta a dins del PP entre Ayuso i Casado.

Com valora el fet que un germà d'Ayuso cobrés comissions per un contracte sanitari?

— La mateixa Ayuso ha reconegut aquestes comissions i que van utilitzar un amic de la família com a testaferro. Ens recorda els habituals casos de corrupció del PP de Madrid però és doblement greu perquè s'ha produït enmig d'una pandèmia. Mentre tot el país patia por, incertesa i angoixa, el germà d'Ayuso s'embutxacava més de 280.000 euros com a comissió d'un contracte de mascaretes. Ni en els moments més durs, quan necessitàvem un govern que ens protegís i ens cuidés, Ayuso i els seus van deixar de saquejar-nos.

I com veu el fet que el PP la volgués investigar en lloc d'anar a la Fiscalia?

— Resulta inadmissible que s'hagi utilitzat els diners de tots els madrilenys en les intrigues del PP. Les mentides tenen les potes molt curtes i l'alcalde ha de donar la cara. La dimissió de Carromero és insuficient, s'han d'aclarir els fets i assumir responsabilitats. L'Ajuntament de Madrid no pot seguir sent utilitzat com a base d'operacions de les guerres internes del PP.

L'escàndol es produeix per la gestió de la pandèmia. Quina és la situació de la sanitat pública a Madrid?

— Es podria resumir en abandonament. La sanitat aquí porta abandonada des de fa temps i quan ha arribat una pandèmia no teníem ni els ressorts mínims per fer-hi front. I això s’ha suplert amb el missatge de "No importa, si al final ens haurem de contagiar tots". Madrid és la regió que més excés de mortalitat té de tot Europa i això no ha estat en el centre del debat, sinó si obríem o tancàvem els bars. No deixa de ser un èxit de la propaganda d’Ayuso.

Una propaganda que els ciutadans han comprat, no? Quin és el seu model alternatiu?

— La meva impressió és que tenim un govern que renega dels seus serveis públics. En aquesta clara batalla ideològica que tenen, per a mi són un cavall de Troia dins del sistema públic. S’han dedicat a privatitzar-lo, a menysprear-lo, a maltractar-lo, a humiliar-lo, a descapitalitzar-lo. La solució és tenir algú al govern que consideri que la sanitat és un dels pilars fonamentals del nostre benestar. Ara mateix a Madrid no tenim accés a l’atenció primària.

Ayuso presumeix que mig milió de madrilenys cada any canvien de metge amb la bandera de la llibertat.

— Volen un altre model en el qual el govern se’n renta les mans i l’utilitza com a plataforma per fer negocis. No com un pilar social, sinó com una plataforma més per fer martingales i negocis. Ho han demostrat, i en plena pandèmia...

A més és un model que només s’aplica a Madrid de manera tan radical...

— És un parc temàtic neoliberal total i és un laboratori de totes les polítiques més retrògrades que ja s’han demostrat que no funcionen. Quan Thatcher a Anglaterra introdueix aquest model, anys després es demostra que ha sigut molt més car i ineficient. I aquí encara estem amb aquestes receptes.

¿Són partidaris d’apujar els impostos per acabar amb el dúmping fiscal d’Ayuso?

— Clarament. Madrid possiblement és la comunitat que té els impostos més regressius i el millor paradís fiscal per a tots els Oncles Garrepa [el personatge de l'ànec multimilionari de Walt Disney] de tot Espanya. Per això, els primers a qui afecta som els madrilenys, perquè tenim pitjors serveis públics. Estem a la cua en educació, en sanitat, en serveis socials, en el pòdium dels que més ens gastem els diners de la butxaca en sanitat o educació.

Però és una aposta estratègica de l’ayusisme, la d’atraure rics a Madrid, amb el ganxo dels impostos baixos. I li està funcionant perquè hi ha gent que s’hi trasllada i són les altres comunitats les que hi perden.

— Sí, però també m’agradaria dir que Madrid no és Ayuso. És veritat que hi haurà gent que se n’anirà de la seva comunitat per no tributar allà i no contribuir a la palanca que ha servit per al seu propi èxit. Però més enllà de la palanca que ha servit per atraure els rics insolidaris, què més pots atraure? El que estan fent és intentar forçar i retòrcer el sentiment individualista, egoista, antisocial i antipatriòtic. Cala la gent, sí, però crec que la societat madrilenya és bastant millor que la propaganda d’Ayuso.

Mónica García durant l'entrevista

¿Li preocupa que l’ayusisme identitari faci que a la resta d’Espanya es pugui veure un cert allunyament de Madrid, una certa desafecció?

— Ho podeu dir: madrilenyofòbia. Per això vull insistir que Madrid no és Ayuso i que Ayuso no és Madrid.

Però la gent veu aquest Madrid insolidari que quan tothom tanca, ells no.

— Madrid no és el seu govern. Madrid és tremendament solidària, empàtica, ho demostra cada vegada. I tot i això, tenim una relacions públiques que diu a la resta que els madrilenys són el contrari. Volem que hi hagi una madrilenyofília. M’agradaria ser ambaixadora d’un altre Madrid. Un Madrid que troba a faltar parlar tranquil·lament amb Catalunya i que no està tota l’estona intentant enfrontar la gent.

Ayuso va pactar amb Vox no acceptar cap esmena de l’oposició als pressupostos, però ha organitzat rondes de reunions amb tots els grups de l’oposició. ¿Veuen limitada la seva activitat parlamentària?

— Veiem limitada la nostra activitat política i democràtica. Ayuso no confia ni en la democràcia ni en la política. Per a ella és una eina de poder. Han arribat fins a l’obscenitat de posar-ho per escrit, que és bàsicament que els representants de més d’un milió de madrilenys no tindran cap cabuda en cap institució. Això és profundament antidemocràtic. Ayuso va repetir les eleccions per poder tenir una legislatura de la mà de l’extrema dreta i poder desplegar tranquil·lament la seva agenda d’extrema dreta.

Situaria Ayuso a l’extrema dreta?

— Crec que Ayuso va dir el 2019 que no hi ha res que hagi proposat Vox que no ho haguessin proposat ells abans. Si hi ha una cosa que li podem agrair a la presidenta és la seva sinceritat. De fet, el fre relatiu de Vox a la comunitat té a veure amb el fet que Ayuso ha recollit la seva agenda.

Com es combat això des de l’esquerra?

— Amb política real. Ayuso, i no només Ayuso, és un catàleg que ja han utilitzat abans Trump, Bolsonaro...

Però és un catàleg que funciona, no?

— Sí, la política basada en la propaganda i basada en idearis, expectatives i emocions més que en les coses del menjar i les coses reals, funciona. Abans has hagut de fer un treball previ, perquè aquí a la comunitat no ens oblidem que portem 26 anys de PP, de ser la comunitat que més segrega als col·legis, que té més assegurances privades, que més paga de diners de la seva butxaca per a l’educació dels fills...

Però la imatge que arriba, fins i tot a Catalunya, és que Madrid és un torpede econòmic mentre que Barcelona està en decadència, tot i que té gairebé dos punts menys d'atur...

— Jo que vinc del món científic, on tot ha d'estar avalat per dades, evidència i empirisme, quan arribo a la política veig que això no existeix, sinó que la pseudociència és a la ciència el que la pseudopolítica és a la política. Al contrari de Piqué, que deia que envejava Madrid, doncs jo hi ha molts aspectes que envejo de Barcelona. L’envejo en els col·legis pacificats, en què poden anar en bici a l’escola, l’envejo en el parc públic d’habitatge, en la peatonalització de la ciutat... La idea que una ciutat no té per què ser embussos, contaminació, soroll, cotxes, estrès. Barcelona està començant un camí mirant cap a altres ciutats europees. I a Madrid continuem mirant a ciutats del 1955.

Fa la sensació que a Madrid hi ha molts diners i que això atrau talent.

— És que la capitalitat funciona com un pol d'atracció, perquè si no funcionés Ayuso no estaria en contra que es descentralitzessin coses. Però fixeu-vos-hi: ningú s’imagina que la vacuna pugui sortir de Madrid, sinó que et pots imaginar que a Madrid pot venir una empresa o un fons voltor a quedar-se amb els nostres habitatges o els nostres hospitals. Però no t’imagines que vingui un investigador punter a fer la vacuna o les mascaretes o qualsevol tipus d’indústria. Sí, és un pol d’atracció i en molts aspectes és un forat negre que absorbeix i no és capaç de donar.

És un forat negre que afecta les Castelles, Andalusia, Extremadura...

— Sí, el problema no és el que estem fent, a part d’atraure i ser pols de capitalitat, sinó el que deixem de fer. Ningú es pot imaginar que la llançadora industrial i de transició ecològica o la llançadora de qualsevol cosa que soni d’avantguarda i modernitat surti de Madrid. De Madrid sortiran baixos impostos i empreses que venen aquí a apropiar-se de patrimoni nostre. Serveis financers, però res que tingui un valor afegit per a la nostra societat.

En canvi, sí que hi ha molts serveis i turisme.

— Vivim molt de serveis i de turisme. No som capaços d’enganxar-nos a res modern i que sigui transformador. Per això suposo que els fons europeus a Madrid l’han agafat a contrapeu. Si els parles de digitalització i transició ecològica es queixen que els fons europeus venen molt taxats. Esclar, és que no els volem perquè vostès facin ciutats de la justícia i acabin amb una Gürtel.

Quina relació té amb Yolanda Díaz?

— Bé, molt bona. No ho amago.

¿De cara a unes eleccions generals, Més Madrid es plantejaria anar a una plataforma amb Yolanda Díaz?

— Anem partit a partit, com diu un conegut entrenador de futbol.

¿Li preocupa que la taula de diàleg amb Catalunya estigui bloquejada?

— Crec que és un moment d’impàs i tots els moments d’impàs requereixen una mica més de temps i més assossec després del que ha passat.

¿Més Madrid seria partidari d'un referèndum?

— Ens convé també parar, reflexionar, parlar i veure quines són les sortides. Que no hi hagi sortides en fals i que no hi hagi sortides d’emergència. I sobre això, respectaré qualsevol camí que ens porti a resolucions de conflictes, alguns que són reals i d'altres que han vingut a magnificar conflictes que hi ha.

stats