L'última entrevista de Moix abans de dimitir: a favor de la videoconferència de Rajoy i en contra de considerar Ignacio González membre d'organització criminal

BarcelonaEl fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, no ha tingut cap altra sortida que dimitir, un cop el govern espanyol li ha retirat el suport (en privat, no en públic) i el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va rebre l'encàrrec de reclamar-li que deixi el càrrec. Abans de plegar, però, ha concedit una entrevista al diari 'El Mundo', on s’esplaia parlant dels principals casos que ha tutelat des d’Anticorrupció i d'altres de plena actualitat. Ha deixat titulars en el cas Pujol, el del 3%, en la declaració de Mariano Rajoy pel cas Gürtel i també en l’operació Lezo, i ha evitat incidir en l’empresa en què participa a Panamà. Segons Moix, la família Pujol ha teixit una organització criminal amb la voluntat de delinquir.

Els Pujol són una organització criminal però Ignacio González no en forma part de cap

"És un grup reduït on n'hi ha clarament dos que dirigeixen i reparteixen els diners. Sí, hi ha indicis d’organització criminal", explica. Al contrari del que passa amb Ignacio González. Segons Moix, no es pot demostrar que l’expresident de la Comunitat de Madrid i Edmundo Rodríguez Sobrino, el testaferro que presumptament hauria fet servir González en les irregularitats al Canal de Isabel II, encapçalin una banda criminal. "Jo no hi veia relació i vaig dir que no calia posar-ho a l’informe. Tal com ho plantejaven, no veia organització criminal, almenys, liderada per aquests dos senyors, que actuen en delictes diferents", afegeix.

Tot i la tensió que va generar entre els fiscals la posició de Moix en l'operació Lezo –que van arribar a forçar la convocatòria de la junta de fiscals per evitar que es minimitzessin els escorcolls–, Moix afirma que no hi va haver cap "rebel·lió" contra ell i que es va arribar a un acord.

Moix nega haver intentat desviar l’atenció de la policia sobre González i assegura que l’única recomanació que va fer va ser que delimitessin què volien obtenir dels escorcolls. "Si hagués volgut parar el tema ho hauria fet d’una altra manera. Vam tenir discrepàncies jurídiques però les vam anar resolent", assegura. En tot cas, opina que la Guàrdia Civil es va extralimitar en les seves funcions.

"No ha respectat la funció que té d’investigar i ha anat més enllà. No crec que ho hagi fet amb la idea de pertorbar o obstaculitzar la investigació, però aquesta no és la seva funció", ha indicat en referència a les acusacions de prevaricació i suborn que s’inclouen en el cas que afecta l’actual presidenta de la Comunitat, Cristina Cifuentes. "Ells han d’aportar els indicis que ens permetin tenir tot l’arsenal per valorar la qualificació jurídica ", ha apuntat.

Els fiscals del 3%

Pel que fa al cas del 3% i la substitució dels fiscals instructors –que es materialitzarà aviat–, Moix ha explicat que veu necessari que la investigació passi a la fiscalia de Catalunya per motius de proximitat. "Hi ha fiscals a Madrid que porten molts casos fora i he volgut optimitzar de la millor manera els recursos que tenim i repartir de forma equitativa la feina. Tenint fiscals al territori, em sembla raonable que ells portin el cas, i això no vol dir substituir els fiscals del 3% per mala gestió", explica. Hi ha, però, un segon motiu, segons detalla el mateix Moix: "Traslladarem que la corrupció de Barcelona s'investiga amb fiscals de Barcelona, i tant que sí".

Rajoy, millor per videoconferència

La declaració de Mariano Rajoy com a testimoni en el cas Gürtel ha aixecat polseguera. La Moncloa demanava que el president espanyol es pogués explicar per videoconferència, però els jutges han decidit que es desplaci fins a San Fernando de Henares (seu de l'Audiència Nacional on s'està desenvolupant el judici) el proper 26 de juliol. Sense complexes, Moix també ha opinat sobre el tema en la seva última entrevista com a fiscal anticorrupció. "La prova és absolutament vàlida sense necessitat que es personi físicament al tribunal, que no aporta res ni a la validesa ni a l'eficàcia del que digui o deixi de dir. Si hagués d'informar com a fiscal ho faria a favor de la videoconferència".

Una constructora afirma que Moix sabia abans del 2012 de l'existència de l'empresa

Infolibre va ser el portal que va destapar l'existència de l'empresa Duchese Financial Overseas, que acabarà provocant la sortida de Moix de la Fiscalia Anticorrupció. Aquest dimecres segueixen oferint detalls del tema i publiquen que una constructora es va querellar contra família del fiscal des del 1988 i fins al 2000 per un presumpte delicte d'alçament de béns. La causa va acabar sent arxivada per la Fiscalia de Madrid, que aleshores encapçalava l'exministre de Justícia Mariano Fernández Bermejo.

Moix ha declarat que ell no sabia res de l'empresa panamenya fins que van morir el seus pares, l'any 2008 la mare i el 2011 el pare. En canvi, l'advocat de Terecon, la constructora que es va querellar contra la família, explica que el fiscal en cap d'Anticorrupció va estar present quan els seus pares van declarar davant el jutge.

Per la seva banda, 'Vozpopuli' afegeix que l'empresa panamenya dels Moix està teòricament gestionada en l'actualitat per Aída May Biggs, una panamenya de 93 anys que el 2016 figurava com a testaferro de 20.000 companyies. L'objecte de l'empresa, segons es desprèn de l'acta notarial a la qual han tingut accés, és "comprar, vendre, disposar, negociar, finançar i permutar tota classe de béns, siguin mobles o immobles, accions o drets, i celebrar i efectuar tots els actes, contractes, operacions, negocis i transaccions de comerç lícit".