El model de mediació dels Mossos, un argument per a l'absolució

BarcelonaUn dels grans debats entre la Fiscalia i la defensa en el judici de l'Audiència Nacional va ser el model policial dels Mossos d'Esquadra i el seu ús de la força. El major, Josep Lluís Trapero, va manifestar que el cos havia apostat per la mediació l'última dècada per deixar enrere la percepció "repressora" de la policia catalana. I els dos jutges del tribunal que han absolt l'excúpula dels Mossos han avalat aquest argument sobre el model i han arribat a citar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg per valorar com va intervenir el cos. Segons la sentència, l'actuació dels Mossos "no s'ha d'interpretar necessàriament com una excusa" perquè va ser una "aposta estratègica".

Els magistrats recorden que el Parlament va aprovar el 2013 la resolució 476/X, que són les conclusions de la comissió que va fer la cambra sobre el model d'ordre públic i el material dels antiavalots. Aquella comissió va arribar després de càrregues polèmiques dels Mossos, com les del desallotjament de l'acampada del 15-M el 2011 a Barcelona i el cas Ester Quintana (que va perdre un ull en la vaga general del 2012). Les conclusions de la comissió es van traduir en l'acord de prohibir l'ús de pilotes de goma a la policia catalana. Una decisió que es va sumar al número d'identificació dels antidisturbis a l'esquena i a l'àrea de mediació que el cos havia estrenat feia poc.

Per això els jutges consideren que "una bona part" de les topades que hi va haver entre els cossos policials l'1-O pel compliment de l'ordre judicial d'impedir el referèndum "es pot atribuir a la diferent planificació, al marge del fracàs de la coordinació" entre els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El tribunal ressalta que la resolució de l'any 2013 del Parlament demanava potenciar un model d'ordre públic en esdeveniments de masses "basat en el diàleg, la planificació i el manteniment de la distància, sobretot en la mediació en situacions de conflicte". Es posaven d'exemple com actuaven unitats d'antidisturbis d'altres policies europees abans d'utilitzar la força.

"La mediació es converteix en un instrument central d'intervenció", justifica l'Audiència Nacional, que afegeix que amb aquest esquema d'acció policial "no resulta sorprenent" el dispositiu dels Mossos per l'1-O. En aquest aspecte, els magistrats fan una exposició dels diferents models històrics, "des del clàssic de força intensificada o recurs normal a la violència com a mecanisme de control, al de la incapacitació estratègica o selectiva d'elements violents, passant per la gestió negociada de la protesta que presideix alguns sistemes europeus". En aquest últim model, afegeix el tribunal, "s'utilitzen els cordons de seguretat formats per voluntaris del servei d'ordre de la manifestació com a mecanisme per controlar l'espai urbà".

Si no hi ha violència, tolerància

Davant l'argument de la Fiscalia que els ara absolts havien fet servir "com a excusa" per desobeir la frase de l'ordre judicial d'impedir el referèndum que deia que s'havia de vetllar per la convivència ciutadana, els jutges són molt contundents en la resposta. El ministeri públic considerava que els Mossos no s'havien de preocupar per la proporcionalitat, l'oportunitat i la congruència, però la sentència assegura que "qualsevol intervenció amb l'ús de la força pot suposar una ingerència en drets fonamentals". L'Audiència Nacional menciona el TEDH i exposa que Estrasburg ha establert que "en absència d'actes de violència dels manifestants, encara que no hagin sol·licitat cap autorització, és important que els poders públics demostrin una certa tolerància", sempre que no hi hagi risc per a la seguretat.

I no només això, sinó que els magistrats també recorden la sentència recent d'Estrasburg que ha condemnat Espanya per violació injustificada del dret de reunió en la dissolució amb l'ús de la força d'una manifestació espontània i pacífica contra les retallades. Per això, el tribunal rebutja que la frase de vetllar per la convivència ciutadana es pugui aprofitar "com un element incriminatori de la voluntat de no actuar". Així, conclouen que la previsió dels Mossos d'intervenir l'1-O amb parelles d'agents –binomis– de seguretat ciutadana i mediadors abans de l'ús de la força, és a dir, amb les unitats d'antiavalots, "respon a un paradigma d'intervenció" d'algunes policies.

"Es pot discutir la seva idoneïtat", reconeixen els jutges, que afegeixen que l'1-O es van posar en pràctica maneres d'actuar "que obeïen a criteris diferents, però la preparació, planificació i execució dels Mossos no es pot qualificar de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els que desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin".