El model de finançament arrenca sense lideratge català

Barcelona / Madrid.Cristóbal Montoro, ministre d'Administracions Públiques i Hisenda, ha convocat per a avui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Damunt la taula hi posarà una oferta a les comunitats per crear tres grups de treball. Un de seguiment sobre el compromís de la supressió d'empreses públiques i dos més amb interès singular per a Catalunya, que seran una de freda i una de calenta. D'una banda, es crearà un grup de treball per estudiar el repartiment asimètric entre les comunitats del sostre de dèficit quan la Comissió Europea l'ampliï a Espanya, com ja va avançar ahir l'ARA. I, de l'altra, es formarà una comissió que començarà a discutir el nou model de finançament, que s'hauria d'acordar en el que queda de 2013. Montoro està disposat a incrementar l'autonomia financera dels territoris i cedir més capacitat normativa o percentatge de tributs, segons el ministeri. Però no negociarà un model singular per a Catalunya com hauria estat el pacte fiscal. El règim comú no es trencarà i l'excepció només seguirà per a les forals (Euskadi i Navarra amb el seu concert) i les Canàries.

En aquest context començarà el tempteig per pactar el primer model de finançament sense un lideratge polític català evident. Des de principis dels 90, quan els governs de Jordi Pujol van aconseguir -amb la seva política de peix al cove- el traspàs del 15% de l'IRPF encara sense tenir capacitat normativa, cada negociació ha estat un calc de l'anterior hi hagués qui hi hagués a la Moncloa i a la Generalitat. Catalunya posava tota la carn política a la graella, negociava bilateralment amb l'Estat i, en el tram final, la resta d'autonomies, el PSOE i el PP hi deien la seva, introduïen matisos, el model s'acabava aprovant multilateralment i els beneficis eren per al conjunt, ho haguessin lluitat o no.

Catalunya i la resta, al darrere

L'actual model, negociat el 2009, agafava com a referència l'Estatut català del 2006, que va introduir alguns tocs federalitzants, com ara que les autonomies que més aportessin no quedessin per sota de la mitjana en el repartiment després de ser solidàries amb la resta.

Ara el paradigma ha canviat, segons admeten fonts del Govern. Artur Mas sempre ha dit que no volia retocar l'actual model (tal com oferirà Montoro), que aquesta ja era una solució del passat i que en cap cas podia satisfer les aspiracions catalanes. Per això no vol jugar-s'hi el seu capital polític. La legislatura anterior el gran objectiu era el pacte fiscal. Mariano Rajoy va dir no . El seu cop de porta i la Diada van accelerar l'agenda sobiranista de CiU i el president va assumir que aquesta era "una estació superada" malgrat que alguns sectors econòmics encara la veuen prioritària.

El gran objectiu de legislatura és la consulta per l'estat propi i afirmen que, amb aquest horitzó al 2014, és contradictori "deixar-se la pell" en la negociació del finançament, que en qualsevol cas compten que acabarà amb un model millor. CiU vol ara que siguin les altres autonomies les que passin al davant. De moment, ho han fet de manera explícita Madrid, amb un dèficit fiscal similar al català, i el País Valencià, que flirteja amb el col·lapse financer. Les dues estan governades pel PP i Ignacio González i Alberto Fabra pressionaran de valent Rajoy, com també el balear José Ramón Bauzá. I a Mas ja li està bé.

¿Això vol dir que Catalunya no entrarà al joc del nou model de finançament malgrat que no estigui previst girar full del blasmat cafè per a tothom? No. A la conselleria d'Economia sostenen que una cosa és "l'estratègia" i l'altra el "dia a dia". Encara que el Govern no preveu mobilitzar aquest cop el país per aconseguir una millora del model, ja que el catalanisme "ha passat pantalla", sí que mostrarà interès en la millora del sistema. Ho farà amb l'ànim d'aconseguir un nivell màxim de bilateralitat però des del convenciment que el pacte fiscal que era la gran prioritat, i que al Parlament van donar suport CiU, ERC i ICV-EUiA de manera total i el PSC parcialment, és passat i no futur.

El govern central, malgrat les gestions que encara fan dirigents de la federació com ara Josep A. Duran i Lleida, està lluny d'oferir una pastanaga com el pacte fiscal perquè CiU oblidi el full de ruta sobiranista. Un "tracte de privilegi" no quadra amb el seu model d'estat i a més Rajoy, tenallat pel context econòmic i les pressions dels barons del PP, creuque no s'ho pot permetre. Mas encara la negociació amb expectatives baixes, més encara vistos els incompliments del que estava pactat, com el fons de competitivitat o la disposició addicional tercera de l'Estatut (Madrid deu 1.689 milions d'euros dels anys 2008, 2009 i 2010).

Sanejades però també ajudades

La pastanaga de Rajoy no passarà d'un relaxament del dèficit que alleugereixi la tresoreria catalana, que és el que busca Mas quan ordena als seus consellers obrir i esgotar totes les vies de diàleg amb Madrid. Les comunitats més endeutades, les que més han retallat, volen tenir més marge i Catalunya ha fet fins i tot gestions davant les institucions europees, que si bé han considerat que relaxar el dèficit autonòmic i fer-ho de manera asimètrica és un assumpte intern espanyol, veuen amb bons ulls aquest relaxament. Això pot fer enfadar les sanejades com ara Extremadura, de les quals rep més solidaritat i que ha tancat el 2012 amb un dèficit només del 0,69%. Les coses d'un cafè per a tothom que seguirà inamovible quant a finançament.