La guerra d'Ayuso per abaixar impostos i boicotejar el finançament singular de Catalunya
La presidenta madrilenya redobla el desafiament al govern espanyol amb més rebaixes d'impostos
Madrid31.300 milions d'euros és la quantitat que el govern d'Isabel Díaz Ayuso calcula haver "estalviat" als madrilenys entre el 2019 i el 2023 amb 22 rebaixes fiscals. Aquesta política de la qual fa bandera la presidenta de la Comunitat de Madrid és el blanc dels atacs de l'executiu de Pedro Sánchez, especialment en un curs polític que ha començat amb el finançament autonòmic al centre del debat. El president espanyol, en la seva primera intervenció després de les vacances, va acusar la líder del PP madrileny d'estar utilitzant tres de cada deu euros que rep de l'Estat per fer "regals fiscals als més rics" i va prometre més diners a les autonomies en la reforma del sistema amb la condició que hi hagi "corresponsabilitat" fiscal per part seva. Quina ha estat la resposta d'Ayuso? Un nou desafiament amb l'anunci d'una rebaixa fiscal addicional amb un valor de 180 milions d'euros, que se suma a unes altres ja impulsades durant el 2024.
En el debat de l'estat de la regió celebrat la setmana passada a l'Assemblea de Madrid, la presidenta madrilenya va reivindicar el seu model: "Mantindrem el que ha funcionat a la Comunitat de Madrid: continuar abaixant impostos per ajudar tots els madrilenys". Segons Ayuso, les crítiques de Sánchez són un "al·legat cruel" basat en "mentides contra la comunitat més important d'Espanya". La líder del PP de Madrid sosté que l'aposta per uns "impostos no confiscatoris", que el seu partit ja aplicava a la comunitat amb Cristina Cifuentes i Esperanza Aguirre, és el que permet a Madrid competir amb altres capitals internacionals i atraure riquesa, la qual cosa possibilita "recaptar més". "Quan s'apel·la a la singularitat d'una regió [en referència a Catalunya], m'agradaria que es tingués també en compte la de Madrid", va demanar qui lidera la batalla per carregar-se el finançament singular de Catalunya i encapçala la crida a no caure en els cants de sirena de Sánchez quan convida a la negociació bilateral.
Però què implica el model d'Ayuso i per què està en el punt de mira de Sánchez? Aquestes rebaixes d'impostos, explica a l'ARA el catedràtic d'hisenda pública de la Universitat de Castella-la Manxa Juan José Rubio Guerrero, no minven l'aportació que fa Madrid al conjunt del sistema, però generen "competència fiscal deslleial" entre autonomies. "Qualsevol carrera impositiva a la baixa de les comunitats suposa una reducció important de la recaptació. Si s'internalitza dins del sistema de finançament autonòmic hauria de ser compensada per l'Estat", afegeix. Segons el doctor en ciències econòmiques i professor d'economia aplicada de la Universitat de València Amadeo Fuenmayor, el problema és que Madrid "es pot permetre" abaixar impostos però unes altres autonomies no, i ho acaben fent "arrossegades" per evitar canvis de residència fiscal en favor de la capital.
L'efecte "indirecte" que provoca Madrid és que autonomies infrafinançades i amb problemes d'endeutament renuncien a ingressos a través dels impostos "que paguen els més rics", com són el de patrimoni i el de successions, així com l'IRPF, i deixen de destinar-los a sufragar els serveis públics. Això, diu Fuenmayor, provocarà que quan es negociï una reforma, aquestes comunitats "demanaran més ingressos havent renunciat a una font important". "És incongruent", apunta Rubio Guerrero, i és justament la queixa de Sánchez. El catedràtic de la UCLM defensa que caldria impulsar una "harmonització fiscal per raons d'eficiència i equitat del conjunt del sistema", que posés fre a aquesta cursa generada per Madrid.
A qui li interessa reformar?
"En una situació en què estàs en avantatge, no vols tocar res", reflexiona Fuenmayor, sobre la defensa aferrissada que fa Ayuso de la seva situació actual. Segons el professor d'economia, el que la beneficia és l'efecte capitalitat més que els criteris que aplica el sistema de finançament actual. En un estudi sobre aquest efecte de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, en què va participar Fuenmayor el 2020, la proposta per pal·liar aquesta situació va ser justament "reconsiderar la cessió a les comunitats d'impostos que graven la riquesa" i emprendre una descentralització dels pols de poder que es concentren a Madrid, que és un "forat negre".
Una altra opció que apunta Fuenmayor és que tingui un "règim especial" en el sistema de finançament que tingui en compte que es beneficia d'aquesta característica, però avisa que seria un "pedaç" perquè l'origen de la situació és "molt més profund". Si bé el professor de la UV considera que tenir en compte la singularitat de ser capital "seria empitjorar" el règim de finançament madrileny, el catedràtic de la UCLM considera que Ayuso hi sortiria guanyant amb un finançament singular a l'estil del que han pactat ERC i el PSC. Rubio Guerrero creu que, a banda de Catalunya, Madrid és la comunitat que més se'n beneficiaria, perquè té una capacitat fiscal per ser "pràcticament autònoma". Si no la vol exercir, reflexiona, és per una qüestió política.
Més desigualtat
També s'explica per la ideologia que, mentre Ayuso abandera la defensa de la igualtat entre territoris en la negociació del finançament, en la política que aplica a Madrid opta per destinar el marge que li dona l'efecte capitalitat en benefici de les rendes i patrimonis alts. Un dels últims anuncis d'Ayuso, per exemple, beneficia persones que heretin de germans, tiets o nebots amb un increment de la bonificació del 25% al 50%. Més enllà que aquesta aposta sigui una pedra a la sabata per pactar un nou finançament, "té un efecte catastròfic en la redistribució", subratlla Fuenmayor.
