Una moció precedida per les diferències independentistes

BarcelonaFeia poc més d’un mes que la legislatura havia començat i la CUP volia un compromís públic del Govern per implementar la República. El va demanar en forma de moció. En el text, reclamava que JxCat i ERC tornessin a assumir de forma explícita els objectius de la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015. Aquesta petició va suposar una setmana d’estira-i-arronses entre les tres formacions. L’escull principal era, precisament, la declaració de fa tres anys. JxCat i ERC demanaven eliminar-ne la referència, mentre que els anticapitalistes es negaven a fer-ho. Després d’unes dures negociacions, la declaració es va mantenir i la moció va tirar endavant.

La resolució del 9-N marcava el 2015 “l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república”, a través d’un procés constituent i sense “supeditar-se” a les decisions del Tribunal Constitucional (TC) ni a cap altra institució de l’Estat. No va trigar a ser declarada inconstitucional pel mateix TC, en una sentència que va ser l’embrió de tot l’argumentari que ha edificat el tribunal per justificar tots els advertiments fets durant l’última legislatura als membres de la mesa. Per això, dos dies abans del ple que havia de votar la nova moció de la CUP, ERC -com també van fer els lletrats del Parlament durant la sessió plenària- ja advertia que votar el text dels anticapitalistes podia comportar problemes a la mesa.

Els intents de convèncer la CUP, però, van ser estèrils i, finalment, tant ERC com JxCat van accedir a mantenir la declaració del 9-N al text. Van aconseguir, però, afegir-hi petites modificacions. Bàsicament, que en lloc de ratificar el text del 2015, s’optés per apuntar que es ratificaven els seus “objectius” legitimats, opinaven, pels resultats del 27-S, de l’1-O i del 21-D. Un matís, però, que no va convèncer el TC, que no va trigar a suspendre també la nova moció a instàncies del govern espanyol -ja aleshores en mans de Pedro Sánchez.

Sense apel·lar al diàleg

A part de ratificar la declaració del 9-N, els cupaires també demanaven que el Govern es comprometés a recuperar les lleis suspeses pel TC. Un compromís que van assumir i fins i tot van ampliar fent crèixer de 10 a 13 la llista de normatives a restituir. Els anticapitalistes sí que van cedir quan van allargar fins a sis mesos el termini per presentar els projectes de llei necessaris per recuperar el contingut de les lleis suspeses.

Ara bé, en el text no s’hi va incorporar finalment cap referència al diàleg amb l’Estat, tal com reclamaven JxCat i ERC. Les dues formacions volien explicitar que el Parlament, “apel·lant al diàleg, l’entesa i la concòrdia”, tenia la voluntat de començar “negociacions” amb l’Estat per “fer efectiu el mandat” de construir la República. Els cupaires, partidaris de la desobediència, no ho van voler incorporar. Només van acceptar afegir-hi que aquest objectiu s’assoliria a través de “vies democràtiques i no violentes”.