Mobilització general per obrir els col·legis electorals

BarcelonaA tres dies del l’1-O el referèndum segueix viu però afronta un últim repte difícil de superar: l’obertura dels col·legis electorals. La jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas va ordenar ahir als Mossos que, en col·laboració amb la resta de cossos policials, tanquin tots els locals públics que es puguin convertir en centres de votació i requisin tot el material del referèndum. Es tracta d’una ordre similar a la que havia cursat el dia anterior la fiscalia, però ara signada per un jutge, tal com havien reclamat els Mossos. El marge de la policia catalana per esquivar l’ordre és cada cop més estret, però encara n’hi ha.

L’argument tècnic per oposar-s’hi és que el compliment estricte de la instrucció pot posar en perill l’ordre públic. “Això comporta la necessitat de ser especialment curosos amb els principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència”, van argumentar ahir els Mossos. O sigui, que si la policia es troba al davant una gran multitud, podrà adduir que era millor no actuar per evitar mals majors. De fet, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va dir ahir en el míting Buidem les aules que més de 25.000 voluntaris s’han apuntat per obrir els col·legis. Es tracta d’una xifra similar a la del contingent policial que hi ha ara mateix a Catalunya, entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional, sense comptar les policies locals.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat per avui la Junta de Seguretat, l’òrgan estatutari de coordinació policial, on intentarà imposar la seva condició de màxim responsable sobre seguretat a Catalunya perquè els Mossos no hagin de tancar col·legis i requisar urnes. El ministeri de l’Interior es va queixar de les formes de la convocatòria però va anunciar que participaria en la reunió. El representant estatal s’escudarà en el mandat judicial per defensar que s’impedeixi votar l’1-O.

Escoles obertes

Sigui com sigui, la mobilització massiva continua sent el desllorigador. I no tan sols diumenge al matí sinó al llarg de tot el cap de setmana, en què els col·legis electorals seran al centre del camp de batalla. Entitats de la comunitat educativa com Som Escola i els sindicats majoritaris USTEC i UGT van presentar ahir el projecte Escoles Obertes, en què criden tothom a inscriure’s i a organitzar actes al llarg del cap de setmana per mantenir els centres oberts.

Però no tothom ho planteja de la mateixa manera. La diputada de la CUP Mireia Boya va cridar ahir al míting unitari a trencar els precintes per poder votar. L’ANC, però, té clar que s’ha d’evitar qualsevol escena de violència, i per al dia 1 recomana als seus socis en un document intern que, si no es pot votar, es mantinguin les cues com a forma de protesta. “La imatge que donem a la comunitat internacional és fonamental”, assenyala el text.

La incògnita és si la presència massiva de gent des de les set del matí serà suficient per forçar la votació davant els efectius policials. El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ja va admetre ahir a RAC1 que potser no es podrà votar a tot arreu. La incertesa, doncs, és la tònica 48 hores abans del final de la campanya.

Això sí, el Govern va continuar marcant gols en aquest pols psicològic que manté amb l’executiu espanyol. Alguns ciutadans estan rebent les notificacions per fer de president o vocal de mesa. El setge de l’Estat és tan asfixiant (ahir els va tocar el rebre a patronals, centres educatius i fins i tot pares de fills en edat de manifestar-se i fer vaga) que l’entrega d’una carta amb el segell de la Generalitat és viscuda com una victòria. Igual que l’obertura de nous canals de comunicació per saber quin col·legi electoral té assignat cadascú, dels quals va informar ahir el vicepresident Oriol Junqueras des del seu compte de Twitter. O, al vespre, la posada en marxa d’una aplicació mòbil que permet accedir a tota la informació, i que va fer pública el mateix president Puigdemont amb una piulada.

Però la maquinària judicial no s’atura i ahir l’Audiència Nacional va admetre a tràmit la denúncia per sedició per les protestes del 20-S davant la conselleria d’Economia. L’Audiència s’agafa a un article del Codi Penal del 1973, l’últim del franquisme, per considerar-se competent, i ordena a la Guàrdia Civil la redacció dels atestats pertinents.

Majoria transversal

Tota aquesta ofensiva, però, té efectes secundaris per a l’Estat. El principal és la configuració d’una àmplia i molt transversal majoria social en contra de la repressió de l’1-O. Com a mostra, la fotografia d’unitat que van aconseguir les organitzacions socials sobiranistes en la presentació de l’anomenada Taula per la Democràcia, que aplega una quarantena d’entitats, i que compta amb el suport dels dos principals sindicats de Catalunya, la UGT i Comissions Obreres, i la patronal de les petites i mitjanes empreses Pimec i la del Vallès, Cecot. Aquest nou fòrum té com a objectiu organitzar-se per fer front a la “retallada de llibertats i la conculcació de drets de reunió, expressió i informació”. La plataforma s’activarà en funció del que passi els pròxims dies per donar una resposta unitària, coordinada i continuada a la repressió posada en marxa per l’Estat per frenar el referèndum. L’abast de la conjura, i l’espectre social que representa, permeten anticipar que, al marge del que passi l’1-O, l’embat continuarà ben viu. Per exemple en l’àmbit internacional. Ahir la portaveu del departament d’Estat dels EUA, Heather Nauert, va evitar dir explícitament que els Estats Units estan em contra del referèndum català. De fet, va dir que “comprenia” que alguns volguessin votar a Catalunya perquè “d’altres ja ho han fet”. I no li falta raó.