De la mobilització ciutadana a la llei antidesnonaments

BarcelonaEn cinc anys el moviment del 15-M ha aconseguit fer entrar al debat polític moltes de les propostes que el maig del 2011 s’exposaven a les places i acampades de tot Espanya: la regeneració política, la transparència, els límits de les grans corporacions empresarials, el fre als desnonaments o la precarietat derivada de la crisi econòmica formen part ara de l’agenda política i dels programes electorals de molts partits. Però també han comportat reaccions contràries, com ara el desenvolupament de la llei mordassa des del ministeri de l’Interior.

Regeneració democràtica

Obrir les institucions i fer-les més transparents

El 15-M ha ajudat a tirar endavant diverses iniciatives legislatives populars, que han acabat arribant al Parlament. Incentivar la participació ciutadana en la política era un dels eixos del moviment. L’altre, la lluita contra la corrupció i l’opacitat dels càrrecs públics. L’increment de casos de corrupció ha forçat les institucions a tirar endavant mesures, com ara la llei de transparència. Es pot accedir al patrimoni dels polítics i de la Casa Reial. Els partits comencen a obrir-se, però les donacions continuen sent un misteri.

Desnonaments

Una llei d’iniciativa ciutadana impugnada pel Constitucional

El 15-M ha impulsat les reivindicacions de les plataformes antidesnonaments. Han visibilitzat la situació de centenars de famílies, contraposant-les al rescat bancari, i s’han sumat a les accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per aturar els llançaments. També han ajudat a portar al Parlament la ILP que va cristal·litzar en la llei ara aturada.

Pobresa energètica

Limitar el poder de les grans corporacions

L’acampada del 15-M a Barcelona va acabar constituint l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, que intenta que cap família es quedi sense llum ni gas pel fet de no poder pagar els rebuts. Pretén que les administracions forcin les grans companyies a assumir les factures impagades, utilitzant la llei d’emergència habitacional. Tot i que aquesta part de la legislació continua vigent, ajuntaments i entitats es queixen que la Generalitat no està forçant les corporacions a firmar convenis.

Retallades i precarietat

Garantir l’estat del benestar i també sous dignes

El 15-M a Catalunya va esclatar coincidint amb les primeres onades de retallades. El 15 de juny del 2011 milers de ciutadans van bloquejar el Parlament per la votació dels primers pressupostos d’Artur Mas. Des de llavors, els indignats i els iaioflautes s’han sumat a les mobilitzacions per garantir la sanitat pública, els serveis socials o la renda mínima d’inserció. També lluiten contra la precarietat laboral, contra l’atur i per evitar l’emigració massiva de joves a l’estranger buscant oportunitats.

‘Llei mordassa’

L’intent de frenar moviments semblants al 15-M

L’altra cara de l’impacte de les propostes dels indignats és l’aprovació per part de l’Estat de la llei de seguretat ciutadana, que preveu multes, per exemple, per les accions de resistència pacífica o per encerclar el Congrés, el Senat o el Parlament -com va fer el moviment el 15 de juny del 2011-. També sanciona obstruir el compliment d’un mandat, com ara un desnonament. Les forces d’esquerra s’han compromès a derogar-la si governen.