La mobilització de la Diada, a Aragó amb passeig de Gràcia

GranollersLa cruïlla entre dos dels principals carrers de la ciutat de Barcelona serà aquest any l’escenari per a la mobilització de l’Onze de Setembre que promou l’Assemblea Nacional Catalana: les coordenades són Aragó amb passeig de Gràcia per formar un gran signe de suma (+) coincidint -si el Govern tira endavant el referèndum- amb la campanya pel sí a la independència. L’objectiu és traslladar un “missatge positiu” que sigui capaç de “sumar a tothom” en el camí cap a l’estat propi. L’ANC vol convertir la cruïlla en un “esclat de colors” a favor de la República Catalana, fent un repàs de totes les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara. Així ho va anunciar ahir la comissió de mobilització en el marc de l’assemblea general de l’entitat a Granollers, després que els socis -uns 3.000 segons l’organització- donessin llum verda al full de ruta que preveu la mobilització “permanent” per “assegurar” el referèndum i advoca perquè el Parlament proclami la independència si l’Estat impedeix “físicament” la consulta.

A diferència de l’any passat, que es va apostar per una mobilització descentralitzada en cinc punts del territori -Berga, Barcelona, Salt, Lleida, Girona i Tarragona-, aquest 2017 s’ha decidit retornar als orígens i, tal com va avançar l’ARA, situar la mobilització a la capital.

Ara bé, segons fonts de l’ANC, la “incertesa” que plana sobre la política catalana fa que l’entitat hagi de dissenyar una mobilització que sigui “adaptable” a l’estat del Procés. A parer de l’ANC, l’escenari desitjable seria estar en plena campanya del referèndum, tot i que els consultats admeten que tot dependrà de la resposta de l’Estat davant l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria de la votació (no descarten una suspensió de l’autonomia). És per això que una de les proclames més repetides d’ahir va ser que l’ANC promourà, si cal, la “mobilització permanent”, en defensa de les institucions catalanes quan executin el full de ruta. “Si nosaltres volem hi haurà referèndum”, va afirmar el president de l’ANC, Jordi Sànchez, en el seu discurs davant la presència a la primera fila -per primer cop en una assemblea general de l’entitat- del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament i exlíder de l’entitat, Carme Forcadell. Tots van ser rebuts amb una forta ovació del públic, entre crits d’“Independència” i de “No esteu sols”, juntament amb els condemnats per la consulta del 9-N (els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs) i els encausats de la mesa del Parlament. El diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, que aquesta setmana ha sigut blanc de crítiques per dir que els funcionaris que no obeeixin la llei de desconnexió seran sancionats, també va rebre l’ovació dels socis. Hi eren presents representants del Partit Demòcrata, ERC, la CUP, EUiA i el sindicat de Comissions Obreres.

L’escenari de la DUI

Un dels punts que més polseguera havien aixecat en les últimes setmanes era la previsió, al full de ruta de l’ANC, de la proclamació d’independència en cas que l’Estat impedeixi “físicament” el referèndum. Sànchez, que ha refredat la possibilitat que es produeixi aquest escenari, va assegurar ahir que no s’imagina l’estat espanyol “detenint urnes i paperetes” i va afirmar que la prioritat de l’ANC és el referèndum. Tanmateix, va dir -en declaracions als mitjans de comunicació-, si això acaba passant serà perquè l’Estat “embogeix”, i el Parlament estarà legitimat per proclamar la República Catalana.

El discurs del president de l’ANC va anar encaminat a situar la DUI en una hipòtesi de futur, fixar el focus en la consulta i activar les bases per promoure el sí a la independència. Els membres del secretariat encarregats de presentar la campanya van refermar la voluntat de treballar de manera coordinada amb la resta de partits i entitats independentistes sota la consigna del “to positiu”. “Vam néixer per fer aquesta campanya i vam néixer per fer-la amb tothom”, va dir el tresorer de l’entitat, Marcel Padrós, que també va ser l’encarregat de presentar davant els socis l’informe econòmic. Va explicar que l’ANC té un superàvit de 240.000 euros tot i les provisions per afrontar les multes de l’Agència de Protecció de Dades.

Suport als encausats

L’ANC va aprovar per unanimitat un manifest en suport de Forcadell i els membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet, Anna Simó i Joan Josep Nuet que comprometia el moviment a estar “al costat” de tots els càrrecs electes que estiguin processats per dur a terme el referèndum. És per això que l’ANC promourà concentracions el dia que els investigats declarin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’entitat també va avançar que impulsaria mobilitzacions davant les institucions, en concret al Parc de la Ciutadella, per “defensar pacíficament” les decisions que prengui el Parlament i el Govern. L’escenari amb què treballa el sobiranisme civil és una mobilització sostinguda en el temps a partir del primer gran xoc amb l’Estat, que bona part dels dirigents sobiranistes situen en l’impuls de la llei de desconnexió a la cambra catalana. Els grups independentistes ja assumeixen que un cop registrin la norma el govern espanyol la portarà al Tribunal Constitucional (TC) perquè proclama la sobirania catalana per poder decidir sobre la independència -cosa que el TC considera que és il·legal-. Després de cinc anys l’ANC vol posar rumb a “assegurar” el referèndum i “culminar” el Procés.

Els canvis en els fulls de ruta de l’ANC

2013

Després de les eleccions del 2012, l’ANC tenia l’objectiu d’ampliar la majoria social a favor de la independència per a una consulta que situaven com a molt el 31 de maig del 2014. El Govern va convocar el procés participatiu el 9 de novembre.

2014

L’ANC assumeix la data de la consulta del 9 de novembre fixada pel Govern i engega la campanya del sí a la independència. L’entitat volia una votació vinculant i en cas de veto de l’Estat apostava per unes eleccions plebiscitàries i una proclamació d’independència.

2015

En lloc de la consulta, es fa un procés participatiu i es planteja el 27-S com a votació definitiva. L’ANC aposta perquè siguin unes eleccions plebiscitàries amb una posterior proclamació d’independència com a màxim 18 mesos després i l’inici del procés constituent.

2016

L’ANC preveia la proclamació d’independència al llarg del 2017. Un cop feta la DUI, apostaven per l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i l’inici del procés constituent. A finals d’any, però, l’entitat va decidir tornar a situar el referèndum sobre la taula.

2017

L’ANC preveu l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica al Parlament i la convocatòria del referèndum. En aquest punt es prepara per “defensar” de manera “pacífica” les decisions de les institucions per assegurar el dret a l’autodeterminació.