Mireia Boya: “La sortida dels presos no pot condicionar la política del país”

BarcelonaMireia Boya (Sant Gaudenç, 1979) és exdiputada de la CUP. Aquesta setmana va declarar al Suprem que la DUI havia de ser efectiva.

Com se sent?

Estic aclaparada per les mostres de suport. Només vaig anar a declarar i vaig ser coherent...

Sembla que digui que si els altres haguessin dit el mateix els haurien deixat també en llibertat.

No, no és així. No sé què tenen al cap els fiscals i el jutge per tenir quatre ostatges empresonats i que hi hagi cinc exiliats i a mi deixar-me sortir tot i haver fet aquest gest.

Semblarà que vostè els esmena la plana, que els està donant una lliçó...

Hi ha diferents àmbits a tenir en compte. Un és l’estratègia política, anar a defensar el que havíem fet. El segon és l’àmbit jurídic i processal. Aquí cadascú tria el que vol, tot és legítim i vàlid. Què ha passat? La tercera pota, la comunicativa, els que han anat a declarar no l’han aprofitada gens.

Vol dir que van tenir massa por?

Crec que podrien haver aprofitat per crear un discurs transversal, de país. Al País Basc o els independentistes del 92 van definir una estratègia política de la qual penjava la processal, i que tenia una pota comunicativa. Perquè la gent entengués què estava passant. Potser és el moment de seure i crear aquest espai.

¿Vostè va dubtar d’anar a prestar declaració?

Sí. Tenia dues opcions. Una era exiliar-me. L’altra era enfrontar-me a una possibilitat de presó, que la podia encarar de dues maneres: amb una estratègia només jurídica, com han fet alguns...

O política i comunicativa.

I jurídica, tot junt. Vaig optar per aquesta. Veia que el moviment estava despistat, per no dir desanimat. I tenia el suport de la meva gent.

Per què la van deixar lliure?

Hem donat suport total i absolut a l’organització de l’1-O, però no estàvem implicats en el dia a dia del Govern. Aquest pot ser un motiu. L’altre és que em cregués. Jo li vaig desmuntar absolutament les dues proves principals que tenen, el document Enfocats i la violència.

La setmana que ve ha d’anar a declarar Anna Gabriel. Hi anirà?

No ho sé. Està preparant l’estratègia amb el seu advocat de manera coordinada amb tota l’organització.

Avui tenen consell polític. Entre altres coses, debatran si s’han de replantejar el suport a Puigdemont si renuncia a la presidència formal. Quin és el seu escenari?

És complicat. S’ha de formar un govern ràpidament per posar fi al 155. Però cal veure quina és la proposta de govern, si gestionar l’autonomisme o materialitzar la República.

Si el Govern es compromet amb la República, ¿vostès l’avalarien encara que no el presidís Puigdemont?

Entenc que sí. El nostre programa va molt més enllà d’un nom. El més important és fer efectiva la República.

Com es pot avançar cap a una República amb l’exili, la presó, l’Estat...

No ho farem ràpid. Primer, per la repressió. Segon, pel 155. Ha de ser una feina quirúrgica, anar avançant en drets i polítiques socials, laborals...

Un altre potser li diria que és fer les coses amb les eines autonòmiques... No. Ens han suspès més de 40 lleis progressistes. Per tant, tens dues opcions. O acatar i renunciar, o fer un acte de sobirania i treballar igualment. Si anem construint i explicant a la gent que aquestes polítiques són necessàries, cada vegada serem més.

¿Vostè seria partidària d’intentar investir Puigdemont encara que això tingui costos judicials?

Si hi ha un pla de govern, de legislatura, i dels quatre anys que ha de durar i estem d’acord, sí. Es podria fer.

Podria portar més gent a la presó.

D’alternatives, n’hi ha. Ara, si uns estan tancats en només una cosa i els altres només preocupats pel pla de govern, haurien de posar-se d’acord.

Vostè creu que ERC té massa por?

No crec que sigui una qüestió de por. Potser tenen menys experiència antirepressiva. A ERC o JxCat els costa més la gestió emocional de la repressió.

Vostès no tenen ningú a la presó.

Però n’hem tingut en el passat. El moviment independentista no neix el 2015. Hi ha molta gent que ha passat per la presó, que ha estat torturada i que s’ha hagut d’exiliar. No es pot obviar aquest històric.

¿La política catalana està molt condicionada per la causa del Suprem?

El problema és que estem fent de la lluita antirepressiva l’eix central de la política. Hem fer tot el possible perquè surtin, però això no pot condicionar la política de país i dels partits.

Si han d’anar renunciant, és el triomf de la repressió.

Som dos milions. Ningú és indispensable. ¿Hem de renunciar al projecte de la República fins a alliberar els presos i que tornin els exiliats? I fent discurs polític a la justícia espanyola pots trobar el seu taló d’Aquil·les, que és la vulneració de la democràcia.

¿Hem d’esperar que la situació empitjori perquè finalment esclati?

No. Cal un Govern. Però una cosa que no hem fet bé és explicar els efectes del 155. Si tothom veiés les aberracions que està provocant sobre molts col·lectius hi hauria més oposició. Fins i tot d’aquells que l’han avalat. Ara ens estan ocupant a lluitar per la defensa d’uns drets que havíem aconseguit feia molts anys. I estem tan preocupats i ocupats en això, que ens oblidem de la resta.