Mireia Boya a JxSí: "Presentem la llei de transitorietat ja. No entenc per què encara no ho hem fet"

Prada de ConflentLa presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha insistit que la llei de transitorietat s'ha de registrar "ja" al Parlament. "No entenc per què encara no ho hem fet", ha assenyalat en una taula rodona a la XLIX Universitat Catalana d'Estiu, on ha interpel·lat directament la coalició de govern. "JxSí, si us plau, presentem-la ja. Si no ho fem conjuntament, ho farem nosaltres", ha exclamat, al costat dels diputats del grup majoritari Violant Cervera (PDECat), Ferran Civit (ERC) i Antoni Castellà (Demòcrates).

La diputada de la CUP ha subratllat la necessitat d'aprovar aquesta llei i fer-la pública. "Perquè és la norma que explica com farem la república independent", ha dit. I ha afegit: "el dia 2 d'octubre encara no ho serem". Boya ha considerat que donar a conèixer el contingut de la llei augmentarà els suports al 'sí' en el referèndum, perquè ha assegurat que aquesta norma "derogarà" lleis com la 'llei mordassa' o permetrà recuperar les que estan suspeses pel TC, com la de pobresa energètica. A més, Boya ha plantejat la possibilitat que la llei d'amnistia deixi d'estar en vigor i que es puguin "jutjar i condemnar els crims del franquisme".

Cervera ha deixat clar que JxSí està compromès a aprovar la llei de transitorietat, però ha puntualitzat que es farà en el "moment oportú" un cop s'hagi consensuat. "Es farà en el moment que toqui", ha destacat Civit, que ha indicat que aquesta qüestió "no serà un problema". Per la seva banda, Castellà ha recordat que s'explicarà "abans d'acabar aquest mes" i que, des del seu punt de vista, s'ha d'aprovar abans del dia 1 d'octubre.

"Hem d'aprovar la llei en un ple on la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pugui estar inhabilitada?", s'ha preguntat Boya, que ha defensat que es presenti a principis de setembre en un termini de temps pròxim a la llei del referèndum.

El punt d'unió entre tots els ponents s'ha reflectit en la crida a la ciutadania a assistir a les urnes l'1-O. "Després del referèndum els polítics ens haurem de posar al davant i exercir el poder democràtic: controlar el territori, les telecomunicacions...", ha apuntat Castellà. Tot plegat, amb l'oposició de l'Estat, que segons el dirigent de Demòcrates "no podrà decidir sobre les vides dels catalans". "Perquè serem un estat", ha afegit.

Després d'algunes desavinences, una persona del públic que ha pres la paraula ha remarcat que li "sabria molt greu" que les forces independentistes "es barallessin", una petició que ha servit per clausurar l'acte.