Mireia Boya deixa la CUP per la "mala gestió" del seu cas d'assetjament: "S'ha volgut tancar sense més"

Mireia Boya es dona de baixa de la CUP per la "mala gestió" que la formació ha fet del cas d'assetjament que va patir per part d'un company del secretariat nacional, una "agressió psicològica continuada" que havia començat durant la seva etapa com a diputada al Parlament. "La direcció no ha volgut anar més enllà en la reparació, s'ha volgut tancar el cas sense més", ha denunciat aquest dimecres en un escrit compartit a Twitter en què ha explicat que el partit va posar punt final a la gestió del cas al gener "després d'any i mig de silenci". "Ara es tanca i em veig en la necessitat d'explicar públicament el meu procés i el final no desitjat que ha tingut", afirma Boya, que ja va havia deixat la direcció cupaire el març del 2019 denunciant que no s'hagués atès la seva petició d'expulsar el seu agressor.

L'exdiputada, que assegura que "avui és un dia trist", lamenta que des que va denunciar el cas a la comissió d'abordatge d'agressions masclistes del partit, en cap moment se la va posar al "centre". "Es va dubtar de mi i es va voler amagar allò que havia passat", afirma, i afegeix que se la va fer passar per "mentidera exagerada i interessada", un discurs que es va difondre internament i externa i que "part de la militància" es va creure, cosa que la "revictimitzava", denuncia. "Els silencis de molts companys i companyes em van fer tant o més mal que les paraules d'altres", afegeix.

Un cop tancat el cas, continua Boya, se li va comunicar que el seu agressor havia seguit les mesures pactades en el marc del protocol intern i que ell "va reconèixer la violència masclista exercida i el dolor" que li havia causat tant a ella com a altres companyes de la CUP, tal com li va fer saber en una carta privada en què corroborava els fets denunciats per l'exdiputada. "No mentia, no exagerava [...]. L'assetjament va existir i el reconeixement per part d'ell me'l prenc com una victòria", afirma, però lamenta que la direcció no hagi volgut anar més enllà en la reparació".

"Necessitava una disculpa, una autocrítica, un apropament per part de l'organització i que la reparació no fos només un concepte teòric [...]. La reparació no serà completa sense aquest gest que malauradament no ha arribat, que l'organització no ha volgut fer", conclou en el seu escrit, en què assegura que l'organització tampoc li va oferir ajuda psicològica i que arran de l'assetjament encara pateix ansietat, por a parlar en actes públics o inseguretat de militar en algun espai de l'esquerra independentista. "M'he apartat de tot perquè he triat cuidar-me i reparar-me", sentència, i això l'ha portat a deixar el partit: "És el meu espai ideològic, però l'organització no ha estat prou valenta per fer un pas endavant en la reparació de les violències masclistes posant les dones, a mi en aquest cas, al centre de tot".

El partit defensa la utilitat del protocol intern

La CUP ha emès un comunicat just després on es limita a remarcar que seguirà "treballant per l'eradicació de qualsevol actitud masclista en els nostres espais i en el conjunt de la societat" i posa en valor la feina feta per la comissió d'abordatge d'agressions masclistes. "El protocol ha estat i és una eina útil", ressalta el partit, que lamenta la decisió de Boya i li agraeix la seva tasca els darrers anys. Quan Boya va deixar la direcció, la formació ja va emetre un comunicat en la mateixa línia en què lamentava la decisió adoptada per Boya i reiterava el compromís de "seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències" després de reconèixer que no eren "impermeables a un sistema patriarcal que travessa les nostres vides i les nostres pràctiques militants".

Boya va deixar el 29 de març del 2019 la direcció de la CUP, on exercia de portaveu del secretariat nacional, pels atacs psicològics que va anunciar que rebia des de feia temps per part d'un company de partit. Ja aleshores l'exdiputada va denunciar que la seva petició de fer fora aquesta persona no s'havia atès. "He vist amb tristesa com a les organitzacions tendim a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa i no parem de repetir: les persones i les cures al centre", va criticar Boya. Gairebé un any després, en la presentació del llibre Trencar el silenci (Ara Llibres), que recull l’experiència personal i col·lectiva de l’1-O, la presó o l’exili, però també l’assetjament psicològic que va patir, l’exdiputada de la CUP va carregar contra el partit per la gestió del seu cas. "Vaig demanar a la CUP que fes autocrítica pública i em van dir que no”, va etzibar en una entrevista a l'ARA.