Els advocats dels presos polítics, amb la mirada a Estrasburg
Andreu Van den Eynde
Advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva
Va ser un “judici polític”, però els advocats no hi van anar a fer política. És l’opinió d’Andreu Van den Eynde, que subratlla que l’única guia era defensar drets. “No he cregut mai que defensar els drets fonamentals sigui una estratègia política”, subratlla. Ara, aquella sentència “tècnicament molt pobra” i amb molt de “revenja” serà “l’ingredient principal de la impugnació a Europa”. “Més enllà de calmar les ànsies dels que volien veure uns demòcrates a la presó, és un motiu de vergonya per al sistema judicial espanyol, que no la pot ni anar a explicar a fora”, opina qui va ser advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva durant el judici. Malgrat que la condemna semblava l’escenari més probable, no creu que estigués dada i beneïda des del principi: “Un advocat no pot pensar així, igual que un cirurgià no pot pensar que el pacient se li morirà al quiròfan”. Ara bé, està convençut del poder “omnímode” de la cúpula judicial a Espanya.
Olga Arderiu
Advocada de Carme Forcadell
Arderiu continua veient la sentència del Procés “absolutament injusta” perquè condemna per delictes “que no van existir” i “criminalitza l’exercici de drets fonamentals”. En ple debat sobre la reforma del poder judicial, l’advocada dubta de la imparcialitat del Suprem i creu que es va crear un relat “artificial” per justificar la condemna per sedició. ¿L’indult o la modificació d’aquest delicte o del de rebel·lió són una sortida? “Qualsevol via que permeti a un client sortir de la presó és bona, però tractant-se d’una sentència injusta, amb un delicte inexistent, i basant-se en un conflicte polític, la via ideal seria una solució política, com la de l’amnistia”, diu l’advocada, que no dubta que cal revisar el concepte de sedició “perquè col·lisiona amb drets fonamentals”. Forcadell continua en tercer grau, però Arderiu no amaga que “hi ha la por” que el Suprem l’hi acabi retirant.
Jordi Pina
Advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull
“El Suprem no ens va escoltar”, conclou Pina, que considera que el tribunal no va tenir en compte en la sentència la pràctica de la prova del judici. “Qualsevol persona atenta hauria conclòs que Rull no va impedir voluntàriament que atraqués el vaixell de la Policia Nacional”, exemplifica i, en canvi, en la sentència s’obvien els testimonis que ho van acreditar -assegura Pina-. Defensa que el 2017 no hi va haver cap insurrecció violenta a Catalunya i que Estrasburg ha de revocar la sentència. Al·legarà vulneracions de drets, tant durant el judici com de fons: “El tribunal va canviar les regles del joc, no va deixar veure els vídeos per contrastar-los amb els testimonis, es va posar a la defensiva amb les defenses [...]. Tot això, sumat a la vulneració dels drets de reunió i manifestació, espero que es pugui rectificar al TEDH”. També censura el veto del Suprem al tercer grau, ja que per a Pina és una qüestió “humanitària” en plena pandèmia.
Marina Roig
Advocada de Jordi Cuixart
Per a Roig, una de les conseqüències més importants de la sentència és la interpretació “restrictiva” del dret de reunió i manifestació, un fet que espera que sigui corregit per Estrasburg seguint la seva pròpia jurisprudència: el 6 d’octubre va condemnar Espanya per l’ús “injustificat” de la violència policial en una manifestació a Valladolid el 2014. Aquest serà el nucli essencial del recurs de Cuixart al TEDH per aconseguir la nul·litat de la sentència, però també n’hi haurà d’altres: “El que té més possibilitats de prosperar és la manca d’imparcialitat i la competència del jutge, el respecte pel dret de reunió i el principi de legalitat en el tipus penal de la sedició i la seva interpretació”. Creu, en canvi, que és “més complicat” que prosperin qüestions relacionades amb la pràctica de la prova. Ara bé, aquest debat es produirà d’aquí uns anys, ja que, tal com Roig denuncia, el Tribunal Constitucional fa de “tap” perquè els recursos no arribin a Estrasburg.
Xavier Melero
Advocat de Joaquim Forn
Per a Xavier Melero, el Suprem tenia una oportunitat que va desaprofitar: “Interpretar de forma més oberta i adient el delicte de sedició d’acord amb el dret penal modern”. No ho va fer, creu, i va optar per una lectura “rigorosa” del Codi Penal. “La qüestió capital era la interpretació de la violència i la que es va fer és insatisfactòria davant d’una dissidència política massiva en un context democràtic”. I afegeix: “No hi va haver una violència organitzada en contra de l’ordenament jurídic”. Tot i això, creu que el judici va ser procedimentalment just i que la via d’Estrasburg passa per demostrar que es va fer una interpretació de la sedició “contrària” a la convenció europea de drets humans. La situació de Forn, però, podria canviar abans: si el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, és absolt del delicte de sedició, Forn podrà interposar un recurs de revisió al Suprem.
Mariano Bergés
Advocat de Dolors Bassa
“Una interpretació dels fets molt forçada per encaixar un delicte”. Bergés continua trobant a faltar “més argumentació” i “valoració de les proves” en la sentència del Procés, però sobretot destaca que “s’estan qualificant com a violència conductes de resistència passiva que conformen el dret de manifestació”. En el cas de Bassa, se la considera responsable de l’obertura de les escoles l’1-O tot i no ser titular d’Educació. Un “error material”, segons el tribunal, a què Bergés no treu importància: a l’hora de condemnar Bassa com a autora d’un delicte “no tenia res a veure” atribuir-li la gestió de les escoles o la dels centres cívics que ja obrien aquell dia, diu. La sentència defineix jurídicament els fets de la tardor del 2017. Per això Bergés troba indispensable reformar el delicte de sedició. “Cal destipificar conductes i ser més taxatiu en les descripcions del tipus delictiu, i més quan es col·lisiona amb l’exercici de drets fonamentals”.