El miracle de Setmana Santa de Sánchez: “A veure si em cura el maluc”

MadridLa Juana Mari s’intenta obrir pas entre una munió d’avis per acostar-se al seu ídol, Pedro Sánchez. Aquesta jubilada canària, que viu a Leganés, té fe cega en el candidat del seu partit a les eleccions generals del 28 d’abril. Tant, que mentre demana pas, llença un prec: “A veure si em cura el maluc”. Espera un miracle laic de Setmana Santa del president espanyol, que ha promès des d’un casal d’avis de la població de la rodalia de Madrid blindar les pensions a la Constitució.

No ho té fàcil l’entregada socialista per buscar el miracle, perquè Sánchez té bona entrada entre els jubilats, que s’agrupen al seu voltant demanant uns ‘selfies’ que el candidat socialista concedeix gustós. Però obté el premi a la paciència i a l’originalitat, i aconsegueix colar-se rere els cartells promocionals del míting i té un moment d’intimitat amb el president espanyol en el qual es fa una foto amb ell.

Li ha curat el maluc? “Sí, mira”, respon la Juana Mari mentre aixeca el bastó negre en alt i fa un intent tímid de ballar salsa. “Jo tinc molta empenta, i això que diuen que els canaris estem ‘aplatanaos’”, riu, i ho rebla amb un clatellot cordial a aquest periodista. Ho fa després d’explicar que ahir estava a Las Palmas seguint un altre míting del candidat socialista, i que anirà allà on la convidin.

El míting de Sánchez al casal d’avis és atípicament interactiu. Cada proposta o atac a l’oposici´ és respost per algun jubilat que li dona ànims o reforça les crítiques a Rajoy que llança el candidat, que juga la carta de la interactivitat amb certa incomoditat, conscient que la imatge pels que el veuran des de televisió pot ser confusa.

”Gira’t”, li demanen uns dels 300 assistents a l’acte, que tot i que estaven en primera línia, no li veien la cara al candidat, per la moda que s’ha instaurat entre els partits de posar escenaris rodons, per tenir el públic en rotllana, però que casa malament amb la col·locació de les càmeres, que obliga a mirar sempre al mateix punt.

Mentre relata la seva entrega a la campanya de Sánchez, la Juana Mari, que ja ha recuperat el bastó, s’adona que, com que la foto li han fet amb el mòbil d’un altre, no la té. “Però ara com me l’enviarà, si no té el meu Whatsapp?”, pregunta. Li queda resar perquè el miracle de Sánchez superi els límits de la tecnologia