Miquel Roca sobre la nova llei de consultes: “El debat és polític, no jurídic”

BarcelonaLa llei de consultes no referendàries que es debat en comissió al Parlament no té cap problema aparent d'inconstitucionalitat. Una altra cosa, però, és el debat polític que hi ha al darrera i com el Tribunal Constitucional espanyol hi pot respondre. Aquesta és una de les principals conclusions de la compareixença aquest dimecres al matí de diversos experts, entre ells l'advocat i pare de la Constitució Miquel Roca Junyent. "El debat és polític, no constitucional", ha asseverat Roca, que ha reiterat en diverses ocasions que la llei, que el Govern concep per promoure una consulta sobre el pacte fiscal, "no té capacitat de violentar el text constitucional".

En la seva intervenció, Roca ha carregat amb duresa contra l'alt tribunal espanyol, a qui no ha volgut reconèixer com a "font d'autoritat". "No penso citar el TC com a font d'autoritat en cap moment. Amb el rigor que ha manifestat darrerament no té sentit que el citi com a font d'autoritat". I encara més, conscient que el Constitucional, si cal, recorrerà la llei "per infundats que siguin" els arguments que utilitzi, ha relativitzat la legitimitat de la doctrina de l'alt tribunal: "M'impressiona molt relativament la doctrina del TC com a font d'autoritat".

Malgrat això, Roca ha insistit que sota el seu punt de vista no hi ha cap contradicció constitucional fonamental". De fet, per Roca Junyent és fins a cert punt absurd que la discussió parlamentària es basi en el matís i la diferenciació entre les consultes que tenen caràcter de referèndum, amb cens electoral, i les que no tenen rang referendari. Perquè, al capdavall, el que està en qüestió, per Roca, no és tant la llei, sinó el perquè es fa la llei: Per evitar que el permís l'hagi de donar l'Estat i per legitimar el pacte fiscal. Dos objectius que, per Roca, troben resposta en la llei.

Recursos previsibles

Roca ha comparegut en la comissió d'afers institucionals juntament amb Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra; Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Girona; i Manuel Gerpe, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Si bé Roca no veu cap element de la llei que pugui violentar la Constitució en al seva literalitat, el cert és que tots els experts coincideixen en detectar alguns elements de la llei que poden ser susceptibles d'impugnació per part de l'alt tribunal espanyol, per poc fonamentats que siguin. Una tesi que ve a fer cert que no estem davant un problema jurídic, sinó polític. Pi i Sunyer ha apuntat com una de les possibles solucions per delimitar què són consultes no referendàries del que són pròpiament referèndums (regulats per l'anterior Govern i recorregut per l'executiu de Zapatero) passaria per diferenciar clarament el cos electoral. És a dir, que ningú dubti que per a les consultes no referendàries no es farà servir ni el cens electoral oficial. Com es pot fer? una possibilitat, ha apuntat, seria ampliar la votació no referendària a majors de 16 anys i a immigrants censats al país.