El republicà Miquel Pueyo rep el suport de JxCat i els comuns i és investit nou alcalde de Lleida
ERC envia el PSC a l'oposició després de quaranta anys de governs socialistes a la Paeria
LleidaNo ha tardat ni dos minuts des de l’inici del ple d’investidura a ocupar la cadira de paer en cap de l’Ajuntament de Lleida. I és que a Miquel Pueyo li pertocava formar part de la mesa d’edat per tractar-se del regidor més gran de tots els elegits democràticament el 26 de maig, i s'ha convertit així en el primer alcalde de les quatre capitals catalanes a seure en el seu lloc d’honor al saló de plens de la Paeria durant els pròxims quatre anys. D’aquesta manera, el mateix Pueyo ha sigut l'encarregat de constituir la nova corporació, i, alhora, de donar pas a la seva pròpia elecció com a nou alcalde de la capital del Segrià.
Així mateix, Miquel Pueyo ha hagut de llegir el seu nom fins a una quinzena de vegades, una majoria absoluta folgada gràcies al suport de JxCat i el Comú que l’erigeix en el nou paer en cap, el primer alcalde republicà de l’Ajuntament de Lleida des de la Guerra Civil. Un fet històric, doncs, si tenim en compte que des del 1936, amb una etapa anterior que s'allargaria del 1932 al 1934, la ciutat de Lleida no disposava d’un alcalde republicà, aleshores Antoni Vives per Joventut Republicana de Lleida.
Ja amb la venera, bastó i escut de la ciutat que el distingeixen com a alcalde, amb reverència inclosa a la nombrosa ciutadania congregada al saló de plens de la corporació municipal com a gest de servei a la ciutat, Pueyo ha pronunciat el seu discurs d’investidura menys somrient del que en ell resulta habitual, “nerviós i emocionat” –així ho ha confessat després– per esdevenir protagonista d’un canvi històric a la ciutat de Lleida, que tanca una etapa de quaranta anys del PSC al capdavant del govern municipal. Un discurs, per cert, ple de cites tant polítiques com literàries que feia seu el desig de "viure sense ressentiments" del premi Nobel de literatura Albert Camus.
Per això, Miquel Pueyo, que ha posat en valor els seus orígens humils i lleidatans, assegurava que tenia l’objectiu de governar des de la “centralitat” però per la defensa dels “drets i llibertats”. En aquest sentit, Pueyo anunciava que el futur govern “d’entesa” de la Paeria adoptarà mesures immediates en relació amb els polítics presos i exiliats, com ara la creació d’una comissió extraordinària sobre els fets de l’1 d’Octubre a Lleida. Així, doncs, a pesar de les pretensions d’abstenir-se de qualsevol ressentiment, el “conflicte entre Catalunya i Espanya”, tal com expressava Pueyo, se situarà al bell mig del debat polític lleidatà en les següents sessions plenàries.
La resta de membres d’aquest pretès nou govern d’entesa de la Paeria, Toni Postius de Junts per Catalunya i Elena Ferré del Comú de Lleida, també hi han fet referència i han criticat la posició del PSC en relació amb aquest tema al llarg de l'última legislatura. D’altra banda, mentre que el primer prioritzava una recerca de solucions a “la pèrdua progressiva de població” de la ciutat i “l’èxode massiu de joves”, la segona apostava per posar “el consens de ciutat per davant d’interessos especulatius”. A més, Ferré cloïa el seu discurs amb una frase enigmàtica: “Tant si som al govern com si no, col·laborarem i empenyerem per fer possible aquest canvi honest i valent”. Les negociacions entre ERC, JxCat i els comuns per formar un govern de coalició es reprendran la setmana vinent.
El PSC, a l’oposició
L’altra cara de la moneda l'ha protagonitzat el Partit dels Socialistes, que veu com el seu candidat, el fins ara paer en cap Fèlix Larrosa, haurà de liderar l’oposició amb els mateixos regidors que ERC. De fet, Larrosa ha reconegut que havia ofert els seus set regidors a Pueyo per formar un “govern de progrés”. “Vam fer història al 1979, quan la ciutadania va elegir Antoni Siurana com a primer alcalde de la democràcia. Quaranta anys després, resulta innegable que, sota els diferents governs de progrés, Lleida sempre ha avançat”, ha manifestat Larrosa a manera de llegat polític.
Ciutadans, amb tres regidors, i el Partit Popular, amb dos, han estès la mà a Pueyo en matèria de pactes municipalistes, “sempre que es mantingui la neutralitat dels espais públics”, segons Xavier Palau, el regidor popular, que ha fet una petició a Pueyo d’allò més particular: “Ara que governen els mateixos a la Paeria, la Diputació i la Generalitat, seria bo que Lleida deixés de ser la Ventafocs de Catalunya”. A diferència de la Ventafocs, amb tot, ningú dubta que l'encanteri de Pueyo superarà el llindar de la mitjanit.