Miquel Iceta: “Podem, Esquerra i el PDC haurien de facilitar la investidura de Sánchez gratis”

BarcelonaMiquel Iceta (Barcelona, 1960) coneix cada racó de la seu del PSC al carrer Nicaragua, que viu els seus últims mesos abans del trasllat al Poblenou. Per això ha triat el despatx que comparteixen Àngel Ros i Jaume Collboni per fer l’entrevista. “Hi ha molta llum -comenta, abans de confessar-: Aquí és on vaig ballar amb la Thais Villas”.

¿Vostè no tenia gaires ganes de fer aquestes primàries, oi? Ha intentant fins a última hora arribar a un acord amb l’altra candidata.

Sí. Molta gent del partit em demanava que no els féssim triar perquè els dos som fantàstics. Feu un acord, una combinació, em deien. Però no ha sigut possible, perquè la Núria Parlon vol convertir-se en primera secretària. I si s’ha de canviar el líder del PSC, s’ha de fer votant.

Parlon es presenta com el canvi generacional per al PSC. I vostè?

Jo em presento com l’experiència, la solidesa, el rigor que fa falten en moments difícils. I no hi veig gaire diferència de projecte.

¿No té la sensació de remar contra corrent, en temps de nova política?

Jo sempre he tingut un afecte especial pels salmons, que van sempre contra corrent. Però també és veritat que en moments de molt de gas i molt de fum una mica de solidesa també és benvinguda. Amb la voluntat i el voluntarisme no n’hi ha prou. I crec que no és moment de canviar de líder.

Hi ha un diagnòstic compartit, i és que el PSC està en crisi.

Hi ha un problema fonamental de tota l’esquerra europea, que és la dificultat de fer front a la crisi econòmica en l’actual procés de globalització i d’integració europea.

Les dues primeres forces del 26-J a Catalunya eren d’esquerres. És com si aquesta crisi de l’esquerra aquí només els afectés a vostès....

I jo pregunto, ¿ERC què ha aportat, d’esquerres? ¿Quina novetat, més enllà de participar amb Convergència en el govern de Catalunya?

Amb vostès també hi van ser.

Sí, però llavors hi havia més despesa social. Més metges, més mossos, més mestres. La gent voldria que tornéssim als nivells de despesa social de l’any 2010.

Però també van ser els anys de la bombolla immobiliària. Hi havia molts més diners que ara.

Però ben aprofitats. Aquí, des que nosaltres vam deixar el govern el 2010 hem viscut retallades i hem viscut el procés. I els comuns encara és una experiència massa breu per jutjar-la. Però incorporar els socialistes al govern de Barcelona ha sigut una bona decisió d’Ada Colau.

La seva recepta territorial és una reforma de la Constitució. Quin calendari tindria?

Quan es posen dates…

Ni una d’aproximada?

Crec que aquesta legislatura hauria de ser la bona. Però posar dates que després se salten... Com ara que d’aquí 18 mesos serem independents...

Preguntava per la reforma federal.

A mi no m’agrada enganyar. No com els que van dir que primer faríem el DUI, després el RUI, i ara l’UIUIUI.

Insisteixo: ¿no pot posar data a la reforma federal de la Constitució?

És que no depèn només de tu. A les coses que només depenen de tu els pots posar data. Per exemple, que aquesta tarda aniré a passejar al Turó Park. Perfecte. Però si no només depèn de tu no pots posar-hi data. Precisament els que diem que no hi ha sortides unilaterals tenim molt difícil voler imposar un calendari.

Sentint Rajoy i Rivera es fa difícil de pensar com a escenari viable.

Se’ls haurà de convèncer perquè no es pot fer una reforma de la Constitució obviant el que diuen 10 milions d’espanyols. I per això m’estimo més ser prudent amb les dates i procediments que no pas enganyar. Si defensem la reforma constitucional no és perquè la considerem més fàcil que la independència, sinó perquè la considerem millor.

¿Creu, com Susana Díaz, que no es pot governar amb 85 diputats?

¿I com governen a molts llocs d’Espanya i a molts països europeus? Haurien de ser els altres partits els que intentessin convèncer Pedro Sánchez, però ningú ha ofert els vots. Ho trobo curiosíssim. Si consideres que el pitjor que li ha passat a Catalunya els últims anys és tenir un govern del PP, el més normal és que tots els diputats catalans estiguessin disposats a donar el seu suport a qui sigui per substituir Rajoy.

¿Podem, ERC i el PDC haurien de donar suport a Sánchez gratis?

Per què no? Si després tot s’haurà de pactar al Parlament.

¿I si se n’anés Mariano Rajoy canviaria en alguna cosa l’escenari?

No crec que el PP estigui en condicions de canviar de líder. El meu problema no és una persona, és una política que considero equivocada, i que en el cas de Catalunya posa en risc la cohesió de la societat.

¿L’ús de la via judicial per tractar la qüestió catalana és un error?

No resoldrà el problema. El que passa és que també li hem de dir a la gent que les lleis s’han de complir, i que quan no es compleixen hi ha conseqüències. Les dues coses són certes. Però no s’arreglarà aquest problema per la via penal. De fet, es pot enredar encara més.